EDAT MITJANA☀️

EDICTE DE MILÀ

313

L'emperador Constantí promulga aquest edicte amb el qual la religió cristiana passa a ser oficial de l'Imperi juntament amb la romana.

CRISTIANISME, RELIGIÓ DE L'IMPERI

390

L'emperador Teodosi estableix el Cristianisme com a única religió oficial de l'Imperi.

DIVISIÓ DE L'IMPERI

395

L'Emperador Teodosi divideix l'Imperi en dos per facilitar la defensa.
·Imperi Romà Orient; capital a Constantinoble (Bizanci) al fill Arcadi.
·Imperi Romà Occident; (Roma) al fill Honori.

SAQUEIG DE ROMA

410

Visigots

CAIGUDA IMPERI ROMÀ OCCIDENT

476

EDAT MITJANA

Period: 476 to 1492

BATALLA VOUILLÉ

507

A l’any 507 els francs i els visigots s’enfronten a la batalla de Vouillé i guanyen els francs. En aquesta batalla mor el reis visigot Alaric II.

NAIXEMENT DE MAHOMA

570

Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana. Cada any es retirava durant un mes a una cova per meditar. El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. Així començà a predicar una nova religió, l’islamisme.

HÈRIA

622

Mahoma, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina . Aquesta emigració, coneguda amb el nom de hègira, marca l’inici del calendari musulmà o islàmic.

CONQUESTA DE LA MECA

630

Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie d’enfrontaments militars que culminarien amb la conquesta de la Meca.

MORT DE MAHOMA

632

Mahoma, el profeta, mor l'any 632.

LIBER IUDICORUM

654

Era un codi de lleis que unificava les lleis romanes i la llei consuetudinària pròpia de les tribus germàniques.

CALIFAT OMEIA

661

L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus i les fronteres de la Xina. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732).

TARIQ BIN ZIYAD

670

Va ser el cap de les tropes musulmanes a la batalla de Guadalete. Va conquerir la península Ibèrica.

PELAGI I (DON PELAYO)

685

Cap de les tropes hispano-visigodes de la batalla de Covadonga.

RODERIC (REI VISIGOT)

688

Va ser rei Visigot i cap de les tropes a la batalla de Guadalete, que en aquesta mateixa batalla mor.

BATALLA GUADALETE

711

Batalla a Guadalete entre Visigots i Musulmans. Guanyen els musulmans i segueixen la conquesta per la Península Ibèrica.

DESEMBARCAMENT DE GIBRALTAR

711

Els musulmans arriben al Nord d’Àfrica i a la Península Ibèrica per Gibraltar i comencen un període anomenat La Conquesta.

EMIRAT DEPENDENT

718

Període de l’Al-Àndalus que els musulmans anomenen Al-Àndalus dependent del califat Omeia a Damasc. La capital s’estableix a Còrdova.

ELS MUSULMANS CONQUEREIXEN BARCELONA

718

Després de conquerir Saragossa al 714, els musulmans van conquerir Barcelona.

BATALLA DE COVADONGA

722

Batalla entre l’exèrcit de Pelai i els musulmans. És l’inici del període La Conquesta.

ABDERRAMAN I

731

Un successor del califat Omeia que va fugir a l’Al-Àndalus i es va independitzar políticament de Bagdad.

BATALLA POITIERS

732

Va ser una batalla en que es van enfrontar Musulmans i Francs.

CALIFAT ABBÀSSIDA

750

Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que, des de Bagdad (Iraq), regiren la major part del món islàmic a partir del 750. A més, el poder del califa va augmentar, ja que es convertí en cap espiritual dels musulmans.

EMIRAT INDEPENDENT

756

Abderraman I va fugir fap a l’Al-Àndalus i va accedir al poder. Aquest, va proclamar la independència política de l’Al-Àndalus del califat de Bagdad.

INICI OBRES MESQUITA CÒRDOVA

780

Abderraman construeix una mesquita a Còrdova, la capital.

CORONACIÓ DE CARLEMANY

800

ELS FRANCS CONQUEREIXEN BARCELONA

801

Carlemany, va travessar els Pirineus per realitzar diverses expedicions militars contra Al-Àndalus. Tot i que va aconseguir el control de Pamplona, Jaca, Girona i Barcelona, no va poder conquerir la ciutat de Saragossa com era el seu propòsit i va haver de retirar-se a les seves terres.

MORT DE CARLEMANY

814

TRACTAT DE VERDUN

843

Era un tractat en que els tres fills de Lluís el Pietós (Lotari, Carles el Calb i Lluís el germànic) es reparteixen les terres heretades de seu pare (després d’haver fet una guerra civil).

GUIFRÉ EL PILÓS COMTE DE BARCELONA

870

Va ser el primer dotzè comte de Barcelona i va ser el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona.

ABDERRAMAN III

891

Es va independitzar religiosament del califat de Bagdad.

MORT DE GUIFRÉ EL PILÓS

897

Va morir lluitant contra els musulmans.

CALIFAT DE CÒRDOVA

929

Abderraman lll va accedir al poder però hi va haver molts problemes. Va construir bases militars a Gibraltar, va obligar als cristians a pagar-li impostos i es va posar damunt de tots els grups socials. Aquest califat va ser l’època de major esplendor. Abderraman III va independitzar-se de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar califa de l’Al-Àndalus.

COMTE BORRELL II

947

Va ser un comte de Barcelona que va aconseguir que es comtats es fessin independents.

SAQUEIG DE BARCELONA PER LES TROPES D'ALMANSOR

985

Almansor va saquejar i destruir Barcelona. Per defensar-se d’aquesta agressió, el comte Borrell II va demanar ajut al seu senyor, el rei franc. Aquest, però, no disposava de mitjans i li va negar l’auxili.

BORRELL II INDEPENDITZA ELS COMTATS DEL REGNE FRANC

988

Al demanar ajuda al rei franc i ell negar-li l’auxili, el comte Borrell IIva decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se’n considerà independent.

REGNE DE TIFES

1031

La unitat del califat es va començar a desintegrar. L’aristocràcia lluitava per ser la màxima autoritat dels seus territoris. En menys de 30 anys, l’Al-Àndalus, es va fragmentar en 25 taifes. Durant el segle XIII els reis cristians van ocupar gairebé tots els territoris d’Al-Àndalus

RAMIR I D'ARAGÓ

1035

Ramir I d'Aragó és considerat el primer rei d'Aragó i comte de Ribagorça i Sobrarb.

ELS TURCS OCUPEN BAGDAD

1055

A mitjan segle IX es va iniciar la fragmentació de l’imperi abbàssida: la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia se’n van independitzar. Posteriorment, els turcs islamitzats van ocupar Bagdad.

RAMON BERENGUER I COMRA ELS COMTATS DE RASÈS I CARCASSONA

1069

Els diners de les pàries i l’impuls econòmic del segle XI va permetre l’expansió política cap a Occitània. Aquesta es va iniciar amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona per part del comte Ramon Berenguer I.

REESTABLIMENT DE L'AUTORITAT COMTAL

1070

Berenguer I estableix l’autoritat comtal sobre els barons i estableix l’hegemonia del comtat de Barcelona sobre els altres comtats.

ELS USATGES DE BARCELONA

1100

Tot i que no es sap a quin any exactament, al segle XII es va fer una compilació de lleis que va ser un dels primers codis feudals europeus

RAMON BERENGUER III ES CASA AMB DOLÇA PROVENÇA

1112

Els territoris occitans sota domini català es van ampliar amb l’adquisició de drets sobre altres territoris (Albi, Nimes…), amb l’annexió d’alguns comtats per motius d’herència i, sobretot, amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

RAMON BERENGUER IV

1131

Ramon Berenguer IV, fou comte de Barcelona i Girona , príncep d'Aragó i comte de Ribagorça i regent del comtat de Provença.

MATRIMONI ENTRE RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ

1137

Al segle XII, a la mort sense descencència del rei Alfons I el Bataller, el regne d’Aragó va quedar en mans del seu germà, Ramir II, que era bisbe. El nou rei va penjar el hàbits, es va casar i va tenir una filla, Peronella. El rei Ramir II va concertar el casament de Peronella, que només tenia un any, amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que en tenia vint.

CONQUESTA TAIFA DE TORTOSA

1148

El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l’actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa i Lleida.

CONQUESTA TAIFA DE LLEIDA

1149

El comte Ramon Berenguer IV va completar la conquesta de l’actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa i Lleida.

ALFONS "EL CAST"

1162

Alfons, anomenat el Cast, va ser el primer que va ostentar els títols de rei d’Aragó i comte de Barcelona junts i que va governar tots dos territoris.

INICI OBRES GIRALDA DE SEVILLA

1172

Es va construir el minaret de la mesquita de Sevilla i avui en dia està dintre del conjunt de la catedral de Sevilla.

TRACTAT DE CAZOLA

1179

Va ser un tracte en que es fixaven els límits de l’expansió territorial dels dos regnes (regne de Castella i regne d’Aragó).
Es va fer entre Alfons VIII, rei de Castella i Alfons el Cast, comte de Barcelona i rei d’Aragó.

BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA

1212

Va enfrontar les tropes castellanes, les navarres, les portugueses i les aragoneses contra les tropes del califa Mohammed.

INICI OBRES ALHAMBRA DE GRANADA

1238

Mohammed I va ser qui va tenir la idea de construir-la i la va construir a Granada.

REGNE NASSARITA DE GRANADA

1238

Estava governat per reis de la dinastia nassarita, relacionats amb els califes del nord d’Àfrica. Tenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis. Tenia una gran part marítima amb ports molt importants pel comerç i una agricultura de regadiu. La capital, Granada, tenia una gran cultura i comerç, molt importants a Europa. La seva riquesa i activitat va fer que poguessin pagar impostos i la pau als reis cristians.

DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

1492

RENDICIÓ DE GRANADA

1492

El regne nassarita de Granada va ser conquerit pels reis catòlics.