-
410
Els germànics a Barcelona.
La irrupció dels visgots a Hispània, va coincidir amb una època d'inestebilitat. Conduïts per Ataülf, i amb Gal·la Placídia com a ostatge des del saqueig de Roma(410 D.C). L'estada d'aquest poble germànic va ser molt inestable. Vinguts com a aliats d'un imperi romà agonitzat, van perdre el regne a mans de musulmans. Tot i això, Barcelona va mantenir un paper rellevant, gràcies als bisbes, el comte i els impostos -
710
Entrada dels musulmans a la ciutat.
La guerra civil que va esclatar l'any 710 entre els partidaris d’Àkila i gràcies a la guerra civil Àkila va aconseguir retardar l'entrada dels musulmans a Barcelona i Ardó, el seu successor, mantingué la situació fins a l'any 720, però al 732 els musulmans van poder entrar. -
710
Guerra civil visigoda
La guerra civil visigoda va esclatar l'any 710 entre els ciutadans que estaven a favor d'Àkhila, un suposat fill del rei Vítiza, i Roderic, el dux de la Bètica. Es diu que els vitizans van demanar ajuda als musulmans en la guerra que els enfrontava. Quan Àkhila va deseparèixer, la va continuar Ardó, que va batallar amb els musulmans fins a l'any 720, aquest va ser any en què el musulmans van tornar a envestir els Pirineus, van enfonsar les defenses d'Ardó i van ocupar el Rosselló. -
1040
La violència feudal.
Si Borrell II se les va tenir amb al-Mansúr, el seu besnét, Ramón Berenguer I, ho va fer amb la seva àvia. Ermessada de Carcasona, quan el va tutelar els prrimers anys del govern. La violència feudal, era un fenòmen general arreu d'Europa de l'època que es va materialitzar en tot de violències de l'Aristocràcia contra el grup productiu dels pagesos. La situació va ser tan extrema que va provocar moviments de pacifficació com el de Pau i Treva -
1284
Barcelona té govern propi.
Jaume I ho va fer, evolucionar fins a Consell de Cent en representació de l'assemblea de veïns i uns consellers encapçalats pel consellers en cap. S'encarregaven del poder executiu. Però si el conqueridor és el pare del govern municipal de Barcelona quan en un segles del més tard va tenir seu pròpia, la casa de la ciutat el seu fill el Pere el Gran en consolidar les competències amb un privilegi extensíssim -
1300
Construcció d'una nova muralla.
A la segona meitat del segle XIII (1300), la ciutat ocupava unes 150 hectàrees i tenia una població de més de trenta mil habitants. Sota el regnat de Pere el Gran, el 1285 les tropes del rei de França van entrar a Catalunya i van assetjar Girona. Això va moure el rei a ordenar la fortificació de Barcelona, per això i per que era una conseqüència de la crisi siciliana. -
1344
Ampliació de la corna de Aragó
Quan va arriba Jaume I no n'hi havia prou amb la regència dels seus oncles i a sobre els nobles se li revoltaven cada cop.El rei va endegar tot de campanyes de conquesta que van ampliar la Corona d'Aragó amb les Balears i València.Jaume I va dedicar bona part del regnat a posar ordre dins de casa, perquè tenia diverses necessitats polítiques, va dedicar molta atenció a la creació dels governs municipals i aconseguir aliats per la lluita contra els senyors feudals.
