Edat Mitjana

Usatges de Barcelona

13

una compilació de lleis, realitzada al segle XII, que és un dels primers codis feudals europeus. Segle XII

EDICTE DE MILÀ

313

L'emperador Constantí promulga aquest edicte amb el qual la religió cristiana passa a ser oficial a l'Imperi junatment amb la romana.

Cristianisme, religió de l'Imperi.

390

L'emperador Teodosi estableix el Cristianisme com a única religió de l'Imperi.

Divisió de l'Imperi

395

L'emperador Teodosi divideox l'Imperi en dosper facilitar la defensa.
1- Romà, Orient; capital a Constantinoble ( Bizachi) al fill arcadi
1- Romà Occident al fill Honori.

Saqueig de Roma

410

El saquieg de Roma va ser un atac feta pels visigots a Roma. El rei va ser Alaric I.

CAIGUDA IMPERI ROMÀ OCCIDENT

476

Teodosi divideix l'impeeri romà entre els seus dos fills. Honori i Arcadi.
Imperi romà d'occident va caure al 476 ja que era l'imperi més pobre en comparació a l'imperi romà d'orient.

EDAT MITJANA

Period: 476 to 1492

Batalla de Vouillé

507

Al 507 es va lluitar Visigots contra els Francs. Van guanyar els Francs i els visigots van quedar destrossats per la mort del seu rei.
La guerra es va fer a causa de que els francs volie guanyar territori. Com que va perdre els visigots, van marar cap al sud dels pirineus i van fer lloc a Toledo amb la capital a Toledo.

Naixement de Mahoma

571

Mahoma va ser el fundador de l'ISLAM.

L'HÈGIRA

622

L'hègira va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.

Conquesta de la Meca

630

És el fet de la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam, en l'actual Aràbia Saudita, en mans dels musulmans, liderats pel profeta Mahoma, l'11 de gener de l'any 630. L'exèrcit musulmà es va dirigir a la Meca el dimecres 29 de desembre de 629 (el 6 de Ramadà, 8 hijra).

Mort de Mahoma

632

Va morir a causa de febre a Medina, Arabia.

Liber Iudicorum

654

Va ser una compilació de lleis. Es compon per 12 llibres i en ells s'expressa les lleis vigents el Breviari d'Alaric per als romans i el Codi de Leovigild per als gots. És la unificació del codi visigot i del codi romà.

Califat Omeia

661

Va ser un llinatge àrab que va exercir el poder de califa, primer a Orient, amb capital a Damasc, i després en el al-Andalus, amb capital a Còrdova (Espanya). El terme Omeia prové d'un avantpassat de la família, Umayya.

Batalla de Guadalete

711

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Roderic (rei Visigot)

711

Va ser un rei visigot d'Hispània del 710 al 711. Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i es va proclamar duc de la Bètica.

Desembarcament de Gibraltar

711

Van creuar l’Estret de Gibralta,van entrar a Hispània per Tarifa i van iniciar la conquesta amb el regne visigot. Aquests exèrcits estaven formats majoritàriament per berbers i dirigits per una minoría àrab.

Emirat Dependent

718

Quan els musulmans ja van tenir el territori controlat (el qual van anomenar Al-Andalus), el van convertit en una província o emirat dependent del Califat Omeia de Damasc. La capital era Còrdova i un valí governava el territori.

PRESA DE BARCELONA

718

Els musulmans conquereixen Barcelona

718

Es van dirigir la seva ofensiva cap a l’actual territori català fins culminar la conquesta del regne visigotic amb la presa de Barcelona.

Tariq Bin Ziyad

719

General amazic, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifriquiya, i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Batalla de Covadonga

722

La Batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722. La batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península

Batalla de Poitiers

732

Van lluitar els musulmans contra els francs quan l'exèrcit musulmà es va apropar pels prineus al segle VIII. La batalla va tenir lloc a Poitiers. Van perdre les tropes musulmanes i van haver de marxar per el sud dels prirneus.
La corona del regne fanc va passar al fill de Carles Martell, Pipí Breu i el Rgne Franc va passar a anomenar-se Imperi de Carolingi.

Pelagi ( Don Pelayo)

737

És el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Califat Abbàssida

750

foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258

Emirat Independent

756

A mitjans del segle VIII, quan els Califes de Damasc van ser derrotats pels Abbàssides de Bagdad, el príncep Abderraman, va fugir de la ciutat i es va establir a Al-Àndalus.
Va trencar el vincle polític amb el Califat de Bagdad.

Inici obres de la Mesquita de Còrdova.

785

La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1984. El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788

Abderraman I

788

Va ser el primer emir Omeia de Còrdova. Era fill de Muàwiya ibn Hixam. Durant la persecució contra els omeies, després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríqiya.

Coronació de Carlemany.

800

Els Francs conquereixen Barcelona

851

Carlemany, rei franc tenia previst saquejar Saragossa i no ho va aconseguir. Tot i així va conquerir altres ciutats, una d’elles Barcelona.

Guifré el Pilós Comte de Barcelona

897

comte de Girona, Urgell i Cerdanya i que va deixar en herència els seus territoris als seus descendents

Mort de Guifré el Pilós

897

Va morir després d’una batalla lluitant contra l’islam. Hi ha una llegenda que diu que la seva sang la va posar en un metall d’or i que es va formar la bandera catalana.

Califat de Còrdova

929

El califat de Còrdova és degut a que Abderraman III es va independitzar de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar califa.

Abderraman III

961

Va ser el primer califa de Còrdova. Al segle X semblava que al-Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes.

Saqueig de Barcelona per les tropes d'Almansor

985

Almansor va saquejar i destruir Barcelona. Per defensar-se d’aquesta agressió, el comte Borrell II va demanar ajut al seu senyor, el monarca franc. Aquest, però, no disposava de mitjans i li va negar l’auxili.

Borrell II independitza els comtats del regne Franc

988

Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i se’n considerà independent (988). Des de llavors els comtes van actuar com a sobirans del seu territori.

Comte Borrell

993

no renova el jurament de fidelitat al rei franc i se’n considera independent (988).Va ser comte de BAarcelona, Girona i Osona.

Regne de Taifes

1031

Eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes.

Els turcs ocupen Bagdad

1055

15 de desembre de 1055

Ramir I d'Aragó

1063

Pare de Peronella que va unir els tres comtats durant el segle XI va donar lloc al regne d’Aragó.

Ramon Berenguer I compra els comtats de Rases i Carcassona

1069

Els diners de les pàries i l’impuls econòmic del segle XI va permetre l’expansió política cap a Occitània. Aquesta es va iniciar l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona per part del comte Ramon Berenguer I.

Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença

1112

Els territoris occitans sota domini català es van ampliar amb l’adquisició de drets...sobretot, amb el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.

Matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó

1137

Es va concertar el casament quan Peronella tenia un any i Berenguer en tenia vint. El seu fill va ostentar el poder del pare i de la mare.

Conquesta Taifa de Tortosa

1148

va completar la conquesta de l’actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149),Ramon Berenguer IV

Conquesta Taifa de Lleida

1149

va completar la conquesta de l’actual territori català amb la incorporació de les taifes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV

1162

Es va casar amb Peronella d’Aragó. Berenguer va ser reconegut com a príncep d’Aragó.

Inici obres de la Giralda de Sevilla

1172

La Giralda és una torre que forma part de la catedral de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc. El nom de Giralda prové dels girs que es produïen en la figura amb els canvis de vent.

Tractat de Cazola

1179

La separació del territori del regne de castella i el regne d’Aragó.
Van fer això abans de tenir problemes entre ells.

Alfons "el Cast"

1196

Fill de Peronella i Ramon Berenguer IV. Va ser el primer que va ostentar els títols de rei d’Aragó i comte de Barcelona junts i que va governar tots dos territoris.

Batalla de las Navas de Tolosa

1212

És coneguda també com el conflicte de La Reconquesta.
En aquesta batalla els regnes cristians comencen a governar i els musulmans perden poder.

Inici obres de l'Alhabra de Granada

1238

Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984.

Regne Nassarita de Granada

1238

Va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

DESCOBRIMET D'AMÈRICA

1492

Rendició de Granada

1492

Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília. Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granadaa favor dels monarques catòlics.