-
Carles IV
Va pujar al tro al 1788 i durant gran part del seu regnat va lluitar contra els francesos perquè la Revolució Francesa no arribés a la Península. En un principi estava aliat amb els francesos contra els anglesos fins a la derrota de Trafalgar, on els anglesos van guanyar i la derrota va suposar l'inici d'una crisis a Espanya. -
Revolució francesa
Revolució del poble contra la monarquia que va representar la conquesta del poder per part dels burgesos. El moviment va nèixer a França. -
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre de Carles IV, Manuel Godoy, va pactar aquest tractat amb Napoleó sota el consentiment de Carles on es donava consentiment als francesos perquè atravessesin Espanya per a envair als portuguesos. Després de la invasió de Portugal els soldats francesos van anar en augment fins que també van controlar Espanya. -
Guerra del Francès
Fou un conflicte bèli·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Forma part de les Guerres Napoleòniques que va tenir un important component com a guerra civil espanyola entre afrancesats (espanyols que admiraven França i les seves costums) i patriotes. Va ser provocada per les abdicacions de Baiona durant el mandat de Ferran VII que s'han va anar, provocant un aixecament del poble espanyol contra els francesos que va causar el retorn de Ferran VII -
El Motí d'Aranjuez
Carles IV i la familia reial, a causa de la quantitat de tropes Napoleòniques, es van traslladar a Aranjuez des d'on es volien fugar a Amèrica. Els partidaris de Ferran van aprofitar la situació i treballadors de palau, soldtas i camperols es van aixecar contra el rei i Godoy i Carles IV va haver de abdicar la corona a Ferran que es va convertir en Ferran VII -
Abdicacions de Baiona
És el nom pel qual es coneixen les renúncies succesives de Carles IV i de Ferran VII per donar-li el tro a Josep Bonaparte (Pepe Botella) per ordre de Napoleó Bonaparte. Al cap del temps els espanyols no acceptaven el nou rei i es van produïr varis aixecaments que van començar la revolta contra el domini francès i s'inicia la guerra contra França on es fan guerres de guerriles i la Junta Suprema Central. -
Tractat de Valençay
És el tractat que va posar fi a la Guerra del Francès. Amb aquest acord de pau Napoleó es retira d'Espanya i Ferran VII és reconegut com a rei d'Espanya. -
Ferran VII o El Desitjat
Retorna a Espanya al 1814 després del tractat de Valençay. El deien així perquè en teoria era de caire liberal però al governar va implantar l'absolutisme i va suprimir la Constitució apart de tornar a governar com a l'Àntic Règim. Governa fins al 1833 quan es provoca la fallida de l'absolutisme. -
El trienni liberal (1820 - 1823)
El coronel liberal Coronel Riego organitza un pronunciament que triomfa i obliga a Ferran VII a acceptar altre cop la Constitució de 1812. Ferran VII va haver de demanar ajuda a altres monarques amb qui va formar la Santa Aliança. Durant aquest trienni o tres anys el rei va seguir amb l'absolutisme però amb decisions més liberals a causa dels múltiples pronunciaments. -
Maria Cristina de Borbó
Era la mare d'Isabel II, que quan va heretar la corona era menor i per tnt va haver de regnar ella. Mentres estava al govern es van iniciar les Guerres Carlines, protagonitzades pels partidaris de Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII i absoolutista) i d'Isabel II (liberal). Isabel va guanyar. -
La fallida de l'absolutisme (1823-1833)
Ferran VII ha de fer front a una gran crisis econòmica i financera.
Ferran VII no tenia fills varons i segons la llei sàlica d’Espanya només un varó podia heredar el tro.
A causa d’això el rei va promulgar la Pragmàtica Sanció (quan sabia que s’estava a punt de morir) que anul·lava la Llei Sàlica i el tro va recaure a Isabel. Això va originar les Guerres Carlistes, ja que hi havia gent que no volia a Isabel com a reina sinó al germà de Ferran VII, Carles. -
Isabel II
Va ser reina d'Espanya filla de Ferran VII. Durant el seu regnat el poble es dividia entre els moderats, fidels a la reina i els progressistes, partidaris de la sobirania nacional.
Durant el seu regnat es van fer noves Constitucions al 1937 i al 1945. Hi havia una forta oposició a la reina per part dels militars, demòcrates i republicans i una forta crisis econòmica que van provocar la revolució "Gloriosa" de 1868 on la reina va ser exiliada. -
El sexenni democràtic (1868 - 1874)
És el període que es troba entre la revolució de 1868 i la Restauració que comença 1975. Durant aquest període es van anar canviant de reis que no fòssin borbons i provant noves maneres de governar més democràtiques però tots els reis marxen per les males condicions de vida d'Espanya. -
Amadeu I d'Espanya o Amadeu de Savoia
Va ser escollit rei d'Espanya de 1870 a 1873 tot i ser italià. La bravetat del seu regnat va ser a causa de la inestabilitat política d'Espanya, el rebrot carlí, la guerra de Cuba i la mort del seu valedor principal Joan Prim. -
La Primera República Espanyola
Al 1873 es crea la Primera República que va durar 11 mesos i va tenir 4 presidents. La República va caure per un cop d'estat liderat per el general Padilla i es van restaurar els borbons. -
La Restauració (1874 - 1931)
Va ser una època de pau dins d'Espanya on va haver-hi una millora econòmica i on no hi havia gaires aixecaments ni cops d'estat. Es va establir el bipartidisme (conservadors i liberals) junt amb el govern del rei i van aparèixer moviments socials com el socialisme, intentava entrar a la política de l'estat, l'anarquisme, feien atemptats terroristes, i el nacionalisme (princ. Basc i català) que defensa l'autogovern. -
Independització de les últimes colònies
S'independitzen les colònies de Filipines, Cuba i Puerto Rico. -
Alfons XIII
Va ser rei d'Espanya entre el 1902 i 1923. Quan ell governava el bipartidisme havia perdut força i els liberals i conservadors són presidits per Muara i Canalejas. Durant el seu mandat Espanya exteriorment Espanya va entrar en guerra amb el Marroc per la part Occidental del Sàhara. -
Primo de Rivera (1923 - 1930)
Va ser un dictador a qui Alfons XIII havia donat el poder perquè solucionés la crisi econòmica i els desordres de la població. Catalunya va perdre l'autonomia que tenia però després la va recuperar.
