-
Carles IV
Carles IV va ser rei d’Espanya entre 1788 i 1808, però va destacar per ser un monarca absolut dèbil, fortament influït per el seu ministre, Manuel Godoy, que va pactar amb els francesos durant la guerra del francès. Un fet clau del seu regnat va ser el Tractat de Fontainebleau (1807), amb el qual va permetre l’entrada de tropes franceses a Espanya per envair Portugal. Això va portar a la invasió de Napoleó i va culminar en l'abdicació de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII. -
Tractat de Fontainebleau
El tractat de Fontainebleau va ser un tractat entre Espanya i França que va permetre el pas de les tropes franceses per el territori espanyol amb la fi d'envair Portugal. Aquest tractat, però, va tenir conseqüències imprevistes i crítiques per a la història d’Espanya, ja que va obrir camí a la invasió i ocupació francesa del país, cosa que finalment va desencadenar la Guerra del Francès. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (1768-1844), germà de Napoleó Bonaparte, va ser imposat com a rei d'Espanya després de la renúncia forçada de Carles IV i Ferran VII. El seu regnat va ser molt impopular i va desencadenar una forta resistència, originant la Guerra del Francès. Josep Bonapaarte, va abdicar el 1813 i va viure a l'exili, primer als Estats Units i després a Europa, on va morir a Florència. El seu govern marcat per la imposició estrangera va contribuir a l'esperit d'independència espanyola. -
Guerra del francès (1808-1814)
La Guerra del Francès (1808-1814) va ser un conflicte entre Espanya contra Napoleó, a causa de la imposició del seu germà Josep Bonaparte com a rei d’Espanya. Es va caracteritzar per la resistència popular, les guerrilles i el suport britànic liderat pel duc de Wellington. Tot i les victòries franceses inicials, l'oposició espanyola i les derrotes com la batalla de Bailèn van debilitar Napoleó. La guerra va acabar el 1814 amb la derrota francesa, el retorn de Ferran VII al tron. -
Corts de Cadis (1810-1814)
Les Corts de Cadis (1810-1814), convocades durant la Guerra del Francès, van ser una assemblea constituent destinada a reformar Espanya i establir una nova estructura política. A Cadis, van redactar la Constitució de 1812 o La Pepa, que proclamava la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la divisió de poders i drets individuals com la llibertat de premsa. Tot i ser anul·lada per Ferran VII, aquesta constitució va establir els fonaments del liberalisme espanyol. -
Constitució de 1812
La Constitució de 1812, o La Pepa, va ser la primera constitució liberal d'Espanya, aprovada per les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès. Va establir la sobirania nacional, la monarquia constitucional amb divisió de poders, i va reconèixer drets individuals com la llibertat de premsa. Tot i declarar el catolicisme com a religió oficial, la constitució va ser molt avançada per la seva època. Tot i que, al final, Ferran VII la va abolir el 1814 en restaurar l'absolutisme. -
Ferran VII
Ferran VII (1784-1833) va ser rei d'Espanya en dos períodes, el 1808 i del 1814 al 1833. Després de la Guerra del Francès, va restaurar l'absolutisme, abolint la Constitució de 1812 i reprimint els liberals. Durant el Trienni Liberal (1820-1823), els liberals van governar breument fins que Ferran va recuperar el poder amb suport internacional. El 1830, va permetre la successió femenina per assegurar el tron a la seva filla Isabel II, fet que va provocar les Guerres Carlines. -
Trienni Liberal (1820-1823)
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període de govern liberal a Espanya durant el regnat de Ferran VII, iniciat per una revolta militar que va forçar el rei a jurar la Constitució de 1812. Es van impulsar reformes liberals, com la supressió de la Inquisició i la reducció del poder de l'Església i la noblesa. Malgrat l'oposició absolutista, l'intervenció de la Santa Aliança el 1823, amb l'exèrcit francès, va restaurar l'absolutisme i va posar fi al Trienni Liberal. -
Pragmàtica sanció - anul·lar la llei Sàlica.
La Pragmàtica Sanció va ser una llei establerta per Ferran VII que va anul·lar la Llei Sàlica a Espanya, fent que les dones poguessin accedir al tron. Aquesta llei va ser important perquè va garantir el dret al tron per a Isabel II, tot i que molts sectors, especialment els partidaris de Carles María Isidro, es van oposar-hi, ja que preferien que el tron passés a un home. Això, va desencadenar la Primera Guerra Carlista, ja que els carlins van considerar que Isabel II no podia governar. -
Guerres carlines (1833 - 1876)
Les Guerres Carlines van ser tres conflictes a Espanya per la lluita pel tron. Els isabelins, partidaris de la filla Isabel II, es van enfrontar als carlistes, que volien el germà Carles María Isidro com a rei.
Primera Guerra Carlista (1833-1839): Victòria isabelina malgrat la resistència carlista al nord.
Segona Guerra Carlista (1846-1849): Revolta a Catalunya, derrotada pels isabelins.
Tercera Guerra Carlista (1872-1876): Derrota definitiva del carlisme i consolidació d'Isabel II. -
Isabel II
El regnat d'Isabel II (1833-1868) va ser una època d'inestabilitat a Espanya. Amb la Primera Guerra Carlina va començar la disputa dinàstica i les regències d'Espartero. Quan Isabel va assumir el tron, es va enfrontar a divisions entre liberals i progressistes, descontentament social i corrupció política. La crisi econòmica, i la pobresa van erosionar la seva popularitat. La seva caiguda es va produir amb la Revolució de 1868, que la va destronar i va posar fi al seu regnat. -
1ra Guerra Carlina (1833-1840)
La 1ra Guerra Carlina va ser uun conflicte civil a Espanya entre els carlins (a favor d'una monarquia absoluta) i els isabelins (a favor del liberalisme). Els carlins, van tenir suport al nord d'Espanya. I els liberals, van aconseguir victòries decisives, com la Batalla de Luchana. Al final, Espartero i el general Maroto pacten la fi de la guerra, amb compromisos per respectar alguns privilegis regionals. Guanya el liberalisme, però el carlisme es manté viu i provoca conflictes en el futur. -
Desamortització de Mendizábal.
La Desamortització de Mendizábal va ser una reforma liberal per vendre els béns de l'Església. El seu objectiu era reduir el dèficit públic, pagar el deute de l'Estat, fomentar una burgesia agrària que recolzés el liberalisme i reduir el poder de l'Església. Aquest fet va ser clau en la política del moment, però va ser desigual. Va afavorir la burgesia i l’Estat, però no va solucionar les desigualtats socials. A més, va deixar una herència de conflicte entre el liberalisme i l’Església. -
Baldomero Espartero
Espartero va ser una figura clau durant el segle 19 a Espanya, especialment durant el regnat d'Isabel II i el període previ al Sexenni Democràtic. Els anys en què Espartero és més rellevant són:
1833-1840: Participa com a general a la Primera Guerra Carlina, on es converteix en heroi militar després de la seva victòria.
1840-1843: Esdevé Regent d'Espanya durant la minoria d’edat d’Isabel II.
1854-1856: Té un paper polític important durant el Bienni Progressista. -
2na Guerra Carlina (1846-1849)
La 2a guerra Carlina va ser un conflicte entre els carlins i els isabelins, això va ser el resultat de les tensions polítiques i socials que encara existien després de la Primera Guerra Carlina i la Restauració absolutista de Ferran VII. La guerra es va lliurar principalment al nord de la península, amb una intensificació de combats a Navarra i Catalunya. La guerra va acabar després de derrotes militars per part dels carlins, i el carlisme va quedar enfonsat com a força activa a Espanya. -
Crisi del 1867
La crisi del 1867 va ser una greu crisi econòmica i social que va afectar Espanya. Es va originar per un col·lapse financer internacional i va agreujar-se per problemes interns d’Espanya. Va ser un dels factors que van precipitar la Revolució de 1868 i la caiguda d’Isabel II. Algunes causes van ser: Crisi financera europea, Especulació ferroviària, Endeutament estatal i Males collites. I algues conseqüències van ser: Fallida econòmica, Descontentament social i Caiguda política. -
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic va ser un període amb transformacions polítiques i socials. Primer hi va haver un Govern Provisional, on es va aprovar la Constitució de 1869 i es buscava un rei després de derrocar Isabel II, el qual va ser Amadeu I, però la inestabilitat va acabar amb l’abdicació del rei. Després, la Primera República, va ser marcada per conflictes interns, el cantonalisme i la Tercera Guerra Carlina. I al final, el cop d’estat de Martínez Campos restaura la monarquia amb Alfons XII. -
Joan Prim i Prats (1814-1870)
Joan Prim va ser un important militar i polític espanyol del segle XIX. Va destacar a la Primera Guerra Carlina i a la Guerra d'Àfrica. Va defensar les reformes liberals i va ser líder del Partit Progressista, amb diversos exilis per la seva oposició als governs conservadors. Va jugar un paper clau a la Revolució de 1868, que va derrocar Isabel II, i va ser essencial per a la proclamació d’Amadeu de Savoia com a rei. Va morir assassinat el 1870, abans que Amadeu arribés a Espanya. -
Revolució “La Gloriosa”
La Revolució de "La Gloriosa" va ser un alçament militar que va acabar amb el regnat d'Isabel II. Les causes principals van ser la crisi econòmica, el desgrat polític i la repressió social. El moviment va ser liderat per Prim i Serrano, amb el suport de liberals i progressistes. Una revolta militar es va estendre per Espanya, així derrotant les forces reials. Això va fer que Isabel II fugis a França. Com a conseqüències, es va posar fi a la monarquia i es va iniciar el Sexenni Democràtic. -
Amadeu de Savoia (1871-1873)
Amadeu de Savoia (1845-1890) va ser rei d'Espanya entre 1871 i 1873, escollit després de la Revolució de 1868 per portar estabilitat al país. Malgrat els seus esforços per implementar reformes liberals, va enfrontar-se a una gran oposició política i social, així com a la Tercera Guerra Carlina. Després de només dos anys de regnat, va abdicar el 1873 i va tornar a Itàlia, marcant el final del període del Sexenni Democràtic. -
3ra Guerra Carlina (1872-1876)
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser un conflicte entre els partidaris de Carles VII, que volien instaurar una monarquia absolutista, i els defensors de la monarquia liberal borbònica de Alfons XII. La guerra es va concentrar al nord d'Espanya, especialment al País Basc i Navarra, i va acabar amb la victòria dels liberals, consolidant el regnat d'Alfons XII. Aquesta victòria va marcar el final de la dinastia carlina com a amenaça al tron d'Espanya. -
La primera república
La Primera República Espanyola (1873-1874) va néixer després de l'abdicació d'Amadeu de Savoia i va intentar establir un règim republicà, però va patir una gran inestabilitat política. Amb cinc presidents en poc més d'un any, va haver d'enfrontar-se a la Tercera Guerra Carlina i a revoltes cantonals. La falta de consens i el rebuig de diversos sectors van conduir al seu final, quan el general Martínez Campos va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII el 1874. -
Alfons XII (1857-1885)
Alfons XII (1857-1885) va ser rei d'Espanya des de 1874 fins a la seva mort, després de la restauració de la monarquia borbònica. Va establir un període de relativa estabilitat gràcies al sistema de bipartidisme creat per Cánovas del Castillo, amb alternança entre conservadors i liberals. Va consolidar la monarquia constitucional i va guanyar la Tercera Guerra Carlina. Va morir jove l'any 1885, deixant un regnat inestable per al seu fill Alfons XIII. -
Constitució 1876
La Constitució de 1876 va ajuadr a establir una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari i un bipartidisme entre els conservadors i liberals, alternant-se al poder. Contenia drets civils, com la llibertat d'expressió i la propietat, tot i que amb certes limitacions. El rei mantenia un paper important, però el govern era controlat pel parlament. Va consolidar la Restauració Borbònica i va crear un marc legal per a la política espanyola fins a la Segona República. -
Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897)
Cánovas va ser un polític conservador i un dels personatges principals de la Restauració Borbònica. En la restauració va liderar el retorn d’Alfons XII i va instaurar el sistema del torn pacífic de partits entre conservadors i liberals, assegurant l’estabilitat política. En la constitució de 1876, va combinar llibertats amb el predomini de la monarquia i el bipartidisme. Al final, va ser assassinat el 1897 per l’anarquista Michele Angiolillo, en protesta contra la repressió obrera. -
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903)
Sagasta ve ser un polític liberal que va alternar el govern amb Cánovas durant la Restauració. Va liderar el Partit Liberal, que defensava reformes més progressistes dins del sistema monàrquic.Va ampliar les llibertats civils, millorar l’educació i reconèixer drets socials. També, va pactar amb Cánovas per garantir l’alternança pacífica entre els 2 partits. També va defensar la modernització d’Espanya, representant de la classe mitjana i sectors progressistes dins la monarquia. -
Bipartidisme
El bipartidisme a Espanya durant la Restauració Borbònica (1874-1931) es va basar en l'alternança al poder entre el Partit Conservador i el Partit Liberal mitjançant el torn pacífic de partits, que garantitzava estabilitat política. Tot i això, les eleccions eren sovint manipulades, limitant la competència real. Aquest sistema de control entre els dos partits va dominar fins a la Segona República, quan es va trencar el bipartidisme establert. -
Guerra de Cuba (1895-1898)
La Guerra de Cuba (1895-1898) va ser un conflicte entre Espanya i els Estats Units. Els cubans lluitaven per la seva independència, mentre que els Estats Units, amb interessos econòmics i enfrontats amb Espanya, van intervenir després de l'enfonsament del USS Maine. La guerra va acabar amb la derrota espanyola i el Tractat de París (1898), on Espanya va cedir Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units, marcant el final del seu imperi colonial a Amèrica.