-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT va ser la secció espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors o de la Primera Internacional. Es va fundar al Congrés Obrer de Barcelona del 1870 durant el Sexenni Democràtic desenvolupant la seva activitat fins al 1881 quan es va dissoldre. -
Arribada a Espanya de Paul Lafargue, gendre de Marx
Va ser un periodista, metge, teòric polític i revolucionari franc-cubà. Encara que al principi la seva activitat política es va orientar a partir de l'obra de Proudhon, el contacte amb Karl Marx (del qual va arribar a ser gendre en casar-se amb la segona filla, Laura) va acabar sent determinant. -
Fundació Nueva Federación Madrileña (marxista)
Secció de l'Associació Internacional de Treballadors a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
2n Congrés de la FRE
El 1872 va ser Saragossa la ciutat que va acollir el II Congrés que va tenir lloc del 4 a l'11 d'abril de 1872 al Teatre Novetats, situat al carrer D. Juan de Aragón, al Casc Vell de Saragossa. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Va ser un Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) celebrat a l'Haia entre el 2 i el 7 de setembre de 1872. Hi van assistir 65 delegats de 15 organitzacions «regionals». S'hi va produir la ruptura entre marxistes i bakuninistes. Aquests últims van celebrar una setmana després un Congrés a Saint-Imier (Suïssa) on van formar la seva pròpia Internacional. -
Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
En el període de la Restauració es va produir una gran expansió del moviment obrer, que ja havia establert les bases a Espanya durant el Sexenni Democràtic (1868-1874). En efecte, després de crear-se a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (més coneguda com la Internacional) el 1864, Bakunin -representant anarquista per excel·lència- va enviar Fanelli a fi que creés a Espanya la Secció de la Internacional al país. -
Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser la denominació que va tenir la primera secció socialista-marxista a Espanya. Fundada el 1879 per Pablo Iglesias i altres socialistes internacionalistes a Madrid -
Fundació del PSOE
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit a la Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias -
Pujada govern liberal de Sagasta
El Partit Liberal, originalment conegut com a Partit Liberal-Fusionista, va ser un partit polític espanyol creat per Práxedes Mateo Sagasta i que, amb el Partit Conservador de Cánovas, constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria la Restauració espanyola. Aquests, toleren idees marxistes i anarquistes, però es prohibeix la tolerància d'organitzacions amb cràcter internacional -
FRE va canviar a FTRE
Va ser una organització anarquista espanyola fundada al Congrés Obrer de Barcelona del 1881 per la iniciativa d'un grup d'anarcosindicalistes catalans encapçalats Josep Llunas i Pujals, Rafael Farga Pellicer i Antoni Pellicer, després de la dissolució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. El canvi és perquè s'havien d'adaptar a la nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional -
Acusen els anarquistes per "La Mano Negra"
Fets de la Mà Negra a Cadis. Acusacions, probblament infundades, de cometre assassinats anarquistes.
Repressió duríssima (5.000 represaliats) que desmantella FTRE a Andalusia -
Publicació El Socialista
És l'òrgan d'expressió del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des que va aparèixer, el 1886. El primer director d'aquest mitjà de comunicació va ser Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. Al llarg de la seva Història, El Socialista ha difós les idees del partit i ha servit de mitjà de comunicació entre la militància del partit. -
Llei d’Associacions polítiques
El dret dassociació que reconeix lart. 13 de la Constitució podrà exercitar-se lliurement, conforme al que preceptua aquesta llei. En la seva conseqüència, queden sotmeses a les disposicions de la mateixa les associacions per a fins religiosos, polítics, científics, artístics, benèfics i d'esbarjo o qualssevol altres lícits que no tinguin per únic i exclusiu objecte el lucre o el guany. -
Dissolució FTRE
Només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet. -
Fundació UGT
La Unió General de Treballadors és una organització sindical obrera espanyola. Fundada al Congrés Obrer de Barcelona de 1888, comparteix origen històric amb el Partit Socialista Obrer Espanyol evolucionant des del clàssic marxisme cap a una orientació socialdemòcrata. -
PSOE celebra Primer de Maig
La primera jornada internacional reivindicativa de l'1 de maig es va produir ja fa 130 anys el 1890. El seguiment de la convocatòria va ser desigual als Estats Units i Europa. A Espanya van tenir una rellevància especial els actes que van celebrar obrers i treballadors a Barcelona. Així ho va explicar El Socialista. -
Atemptat contra Martínez Campos
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre del 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. -
Bombes al Liceu de Barcelona
L'episodi conegut popularment com la bomba del Liceu va ser un atemptat en què es van llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaques del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre del 1893. Van morir vint persones. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Processos de Montjuïc
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
Assassinat Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 d'agost de 1897 al balneari de santa Àgueda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, que va ser immediatament detingut, jutjat i executat. Durant el consell de guerra, Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
Pablo Iglesias el 1910 va ser el primer diputat socialista d'Espanya elegit al si de la Conjunció Republicà Socialista establerta el 1909. Posteriorment va ser reelegit diputat per Madrid en totes les eleccions que es van celebrar durant la Restauració: 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 – Des de 1910 a 1919 com a membre de la Conjunció Republicà Socialista i des de 1920 en candidatura exclusivament socialista.