CRONOLOGIA DEL MOVIMENT OBRER A CATALUNYA

  • Primeres manifestacions

    CAMPRODON:Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
  • Publicació del manifest comunista

    LONDRES: Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.
  • Constitució de la Junta Central de Directors de la classe obrera

    BARCELONA: Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera
  • Creació de l'Ateneu Català de la classe obrera

    Creació de l'Ateneu Català de la classe obrera
    BARCELONA:Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors.
  • El proletarietat pren el poder polític

    PARÍS: El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
  • Primera república

    ESTAT: Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.
  • Mor Bakunin

    Mor Bakunin
    BERNA: Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme.
  • Mor Alfons XII

    MADRID
  • Fundació de la Confederació General del Treball

    FRANÇA
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    BARCELONA: A la vaga general respongué el Govern amb la declaració de l'estat de guerra i la gran manifestació del mateix dilluns dia 26, fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits. La vaga derivà cap a la construcció de barricades i la crema d'esglésies i convents, convertint-se en una revolució sense objectius definits. Els enfrontament del proletariat amb l'exèrcit i la guàrdia civil, provocà desenes de morts i ferits..
  • Repressió de la setmana tràgica

    BARCELONA: La repressió de la Setmana Tràgica va tenir el seu punt àlgid amb l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustament acusat de ser l'inductor dels fets.
  • Llei del treball nocturn

    ESTAT: Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
  • Vaga ferroviària

    ESTAT: Esclata una gran vaga ferroviària. El Govern decreta la militarització del servei.
  • Esclata la Primera Guerra Mundial

    Esclata la Primera Guerra Mundial
    EUROPA
  • Llei de la jornada de 8 hores

    ESTAT: Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
  • Vaga de "la Canadenca"

    Vaga de "la Canadenca"
    BARCELONA: Entre els mesos de febrer i març esclatà la Vaga de "la Canadenca". La vaga que començà per solidaritat amb uns treballadors acomiadats, amb el suport i l’organització de la CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar, es convertí en una gran vaga general que durà 44 dies, reivindicant l’establiment per llei de la jornada màxima de treball de vuit hores. Va ser el moviment vaguístic pacífic, més important de la primera meitat de segle.
  • Publicació de lleis del treball

    ESPANYA: Es publica una Llei de Retir Obrer de vellesa.Es publica una nova Llei d'accidents de treball, que venia a actualitzar, la mai complida, de l'any 1900 Es publica una Llei de Subsidi a la Maternitat.
  • Mussolini pren el poder

    ITÀLIA
  • Cop d'estat del general Primo de Rivera

    Cop d'estat del general Primo de Rivera
    BARCELONA: Cop d'Estat del general Primo de Rivera. El rei l’accepta i el nomena Cap del Govern, establint-se una reial dictadura militar.
  • Segona República

    MADRID: Després del triomf electoral dels partits republicans a les principals ciutats de l’Estat es proclama la Segona República.
  • Promulgació de la Constitució Republicana

    ESPANYA: Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi
  • Mor el President de la Generalitat Francesc Macià

    BARCELONA
  • Supressió dels Sindicats

    ALEMANYA: Hitler decreta la supressió dels Sindicats.
  • Porclamació de la República Catalana

    Porclamació de la República Catalana
    CATALUNYA: El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI.
  • Companys presideix la Generalitat de Catalunya

    Companys presideix la Generalitat de Catalunya
    CATALUNYA: El president Companys torna a presidir la Generalitat de Catalunya.
  • Es subleven contra la República

    ESPANYA: Els generals colpistes Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i Gonzalo Queipo del Llano se subleven contra la República.
  • Els general colpistes se subleven contra la República

    ESPANYA: Els generals colpistes Emilio Mola, Francisco Franco, José Sanjurjo i Gonzalo Queipo del Llano se subleven contra la República.
  • Retirada cap a França

    Retirada cap a França
    CATALUNYA: Es produeix un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.
  • Tropes franquistes ocupen Barcelona.

    Tropes franquistes ocupen Barcelona.
    BARCELONA
  • Fi de la Guerra Civil

    Fi de la Guerra Civil
    ESPANYA: Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució.