-
CAMPRODON
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
1826 Reorganització del les comissions de fàbriques
Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799). -
1834 Noves fundacions
Fundació del Sindicat Nacional Unificat. (Londres)
Fundació de la National Trades Union (EE.UU) -
1837 Acord sobre la tarifa de preus
Reus. El dia 18, a l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Durant el més de març s'establiren acords similars amb fabricants d'altres rams del cotó. -
1840 Creació de noves societats
Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat. A Vilassar de Mar es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Pot considerar-se la primera organització sindical formada de fora de Barcelona. A Vic es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. A St Andreu del Palomar es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. -
1841, febrer
Barcelona. Publicació d’un manifest obrer: Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la Antigua Cataluña. Estava signat per les societats de: Blanquejadors, Capçadors, Filadors, Fusters, Impressors, Mitgers, Pintadors, Sabaters, Serradors, Teixidors i Tintorers. -
1843, agost
Reus. Tot i les prohibicions de les societats obreres a Barcelona, l'Alcalde tercer de Reus –Antoni Vallès- reuneix a l'Ajuntament una comissió de fabricants de roba de cotó i una comissió de treballadors per establir una nova tarifa de preus. La comissió dels treballadors estava formada per: Francisco Monseny(sic), Pablo Tosas, Pedro Bargalló, Pablo Doménech i Francisco Freixa. -
1854, març
Barcelona. Una vaga a la fàbrica de teixits l'Espanya Industrial, s'escampa primer pel pla de Barcelona i després a les altres localitats industrials del Principat. El capità general publica un ban que obliga els obrers a tornar a la feina, sota l'amenaça de presó . Només a Barcelona van ser empresonats més de 800 obrers. La vaga va durar del 23 de març fins el 3 d'abril. -
1855, novembre
Madrid. En Joan Alsina i Joaquim Molar són comissionats per les organitzacions obreres de Barcelona per manifestar, al Congrés de Diputats, el rebuig de la Classe Obrera al contingut del projecte de llei de la indústria manufacturera, presentat pel Govern de l'Estat. Cal assenyalar que fins el 24 de juliol de 1873 (durant la Primera República) no fou promulgada la primera llei social, la qual va ser tan efímera com el règim republicà que la promogué. -
1862, gener
EE. UU. Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. Tots sabem que continuà existint. -
1865, desembre
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila (convocat des del setmanari "El Obrero"). Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat. -
1868, desembre
Barcelona. El dia 13 se celebra el Congrés Obrer convocat per la Direcció Central de les Societats Obreres. Assisteixen uns 100 representants de 61 societats de Catalunya. -
1871, març
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
1872, setembre
Sant Imier (Suïssa). El dia 15 i 16 se celebra el primer congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau i Tomás González Morago. -
1876, juliol
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme. -
1880
Tortosa. Fundació dels Cercles Catòlics d’Obrers per iniciativa del jesuïta Antoni Vicent. Hom ho considera l'inici del sindicalisme catòlic. Els "Cercles" s'estengueren pel País Valencià, amb molt poc arrelament entre els obrers. Els patrons n'eren socis protectors.