CRONOLOGIA DEL MOVIMENT OBRER

  • 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, Barcelona 1870

    1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, Barcelona 1870
    Hi van aassistir 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va designar un Consell Federal integrat per Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Ángel Mora, Francisco Mora i Anselmo Lorenzo.
  • Paul Lafargue, el gendre de Marx, arriba a Espanya

    Paul Lafargue, el gendre de Marx, arriba a Espanya
    Degut a la repressió política va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional. La tasca encomanada a Lafargue consistia principalment a reunir a Madrid un grup marxista que fos capaç de liderar l'activitat revolucionària. Volia apropar l'anarquisme que estava guanyent força a Espanya cap al marxisme.
  • 2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872º

    2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872º
    Hi van assisir 47 delegats que representaven a 31 federacions i 25.000 afiliats, es va triar nou consell federal. S'expulsa als marxistes encapçalats per Pablo Iglesias de la FRE i aquets funden la "Nueva Fundación Madrileña"
  • 1872: fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)

    1872: fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
    Durant el 2n Congrés van ser expulsats els marxistes. Aquests es van ajuntar en la "Nueva Fundación Madrileña" liderada per Pablo Iglesias. La NFM és el actual PSOE.
  • Congrés de la Internacional celebrat a la Haia

    Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
    Hi van assistir 69 delegats representant 1 orgització, l'Assossiació Internacional dels Treballadors. Representàven 11 països diferents, dels quals Alemanya era el país amb més delegats. Durant aquell congrés dirigit per Karl Marx i F. Engels es va expulsar als bakuninistes (Anarquistes).
  • Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat

    Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat
    Les organitzacions obreres van començar a ser vistes com a un perill i es van declarar il·legals, amb la qual cosa es varen haver d'organitzar en la clandestinitat.
  • Fundació del PSOE

    Fundació del PSOE
    Es fundà clandestinament a la taverna Casa Labra de Madrid, el 2 de maig de 1879, va ser format per un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias. El nucli del PSOE va ser la Agrupación Socialista Madrileña.
  • La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.

    La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
    El dia dos de maig de 1879 es funda l'Agrupación Socialista Madrileña que organitzarà el Partit Obrer. Després de la dissolució de l'Asosiación del Arte de Imprimir i de la Nueva Federación Madrileña. L'Agrupació Socialista va ser creada pe Pablo Iglesias.
  • Tolerància al marxisme i anarquisme amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta.

    Tolerància al marxisme i anarquisme amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta.
    Va guanyar per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Els liberals toleren les idees marxistes i anarquistes però es prohibeix tolerar a organitzacions amb caràcter Internacional.
  • Al 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.

    Al 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
    Per adaptar-se a la nova legalitat vigent, la FRE va haver-se de canviar el nom a: Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, ja que amb aquest nom donàven a entendre que ja no tenien caràcter internacional.
  • Els anarquistes foren acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra”

    Els anarquistes foren acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra”
    Encara que els grups anarquistes locals i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola afirmaven que no tenien res a veure amb aquesta organització, la policia local, pressionada pels terratinents, va dur a terme una dura repressió basant-se en quatre crims comesos entre finals de 1882 i els primers mesos de 1883. El resultat van ser quinze camperols detinguts, tots ells de la FTRE, dels quals 7 van ser condemnats a mort i executats
  • Es comença a publicar El Socialista

    Es comença a publicar El Socialista
    El 12 de març de 1886, es va publicar per primera vegada El Socialista, la publicació creada per Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. La seva primera edició va constar de quatre pàgines impreses a tres columnes.
  • Llei d’Associacions polítiques de 1887

    Llei d’Associacions polítiques de 1887
    Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals.
  • La FTRE seria dissolta al 1888.

    La FTRE seria dissolta al 1888.
    Només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet.
  • Fundació de la UGT.

    Fundació de la UGT.
    El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona entre el 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats.
  • El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig

    El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig
    L'1 de maig és el dia del treballador, per primer cop al 1890 el PSOE participa en la manfestació.
  • Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.

    Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
    El capità general no va morir tot i ser ferit. Un guarda civil va ser ferit greument i mort. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre, va ser detingut en l'acte, fou condemnat a mort i executat dues setmanes més tard.
  • Bombes al Liceu de Barcelona.

     Bombes al Liceu de Barcelona.
    Cap a les 22:15 de le la nit, Santiago Salvador va llençar dues bombes sobre la platea del teatre, de les quals només n'explotà una que causà una vintena de morts. Aquest fet va commocionar la ciutat.
  • Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.

    Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
    El 7 de juny del 1896 hi va haver un atemptat contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferida. L'autor va ser un anarquista.
  • Processos de Montjuïc

    Processos de Montjuïc
    Va ser el judci pels atemptats de corpus de Barcelona. La repressió va afectar principalment l'anarquisme obrer de Catalunya, i van ser detingudes 400 persones.
  • El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.

    El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
    El primer diputat va ser Pablo Iglesias en les eleccions de 1910.
  • Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo

    Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
    Va tenir lloc en el balneari de santa Águeda on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat.