-
878
Guifré el Pelós
-
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona. -
897
Guifré II
-
Period: 897 to 911
Guifré II
Va ser comte de Barcelona, Girona i Osona. -
911
Sunyer I
-
Period: 911 to 947
Sunyer I
Va néixer en un lloc incert al voltant de l'any 890 i es creu que va morir al Monestir de la Grassa el 950. -
947
Miró I
-
947
Borrell II
-
Period: 947 to 966
Miró I
Va governar a la mort del seu pare el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es va repartir les funcions de govern. -
Period: 947 to 992
Borrell II
En retirar-se el seu pare comte Suniario I, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament. -
992
Ramon Borrell
-
Period: 992 to 1017
Ramon Borrell
Associat al poder pel seu pare el 988, va governar en solitari a partir del 992. El 992 es va casar amb Ermessenda de Carcassona amb qui va tenir dos fills. -
1017
Berenguer Ramon I
-
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
Va viatjar diverses vegades a Saragossa i Navarra per entrevistar-se amb Sancho Garcés III, rei de Navarra i unificar criteris en les relacions amb els comtes de Tolosa. Els seus homes de confiança i consellers van ser l'abat Oliva, el jutge Ponç Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pedro de Gerona i Deutat de Barcelona. -
1035
Ramon Berenguer I
-
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I (1023-1076), anomenat "el viejo" (el Vell en català), fill de Berenguer Ramon I, va ser Comte de Barcelona i Girona (1035-1076), d'Osona (1054-1076) i de Carcassona i Rasès (1068-1076). Va ser anomenat també Hispaniae subjugator als Usatges de Barcelona, 2 en cròniques antigues i anals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi). -
1076
Ramon Berenguer II
-
1076
Berenguer Ramon II
-
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenguer II
Ramón Berenguer II (1053 – la Perxa de l'Astor, en el Montseny, 1082), llamado Cabeza de Estopa (en catalán Cap d'Estopes) en alusión a su espesa cabellera de color rubio pajizo, fue conde de Barcelona, de Gerona, de Osona, de Carcasona y de Rasez entre 1076 y 1082. -
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II el Fratricida (1053/1054-entre 1097 i 1099) va ser comte de Barcelona (1076-1097). Èra filh de Ramon Berenguer I e d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. -
1095
Ramon Berenguer III
-
Period: 1095 to 1131
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III (Rodez, 1082 - Barcelona, 1131), anomenat el Gran, va ser comte de Barcelona i Girona després de succeir al seu pare Ramon Berenguer II, així com comte d'Osona, Provença i Cerdanya. -
1131
Ramon Berenguer IV
-
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV el Santo (Barcelona 1113/1114-Borgo San Dalmazzo, 6 d'agost de 1162)1 va ser comte de Barcelona, Girona, Osona i Cerdanya, i princeps d'Aragó (o de vegades també de Sobrarbe i Ribagorça),2 que a l'època significava primus inter pares. -
1162
Alfons I1162
-
Period: 1162 to 1196
Alfons I
Alfons el Cast o el Trobador fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). -
1196
Pere I
-
Period: 1196 to 1213
Pere I
Pere I el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca. -
1213
Jaume I
-
Period: 1213 to 1276
Jaume I
Jaume I va viure 68 anys, que era molt en aquella època. També va tenir moltes dones i almenys 14 fills. La seva segona muller, Violant d'Hongria (1216-1251) va participar en moments molt importants del seu govern, i hi va concebre fins a 9 fills -5 noies i 4 nois. Precisament, amb la intenció de fer reis els seus fills -
1276
Pere II
-
Period: 1276 to 1285
Pere II
Pere II el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior. -
1285
Alfons II
-
Period: 1285 to 1291
Alfons II
Alfons II el Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
1291
Jaume II
-
Period: 1291 to 1327
Jaume II
Jaume II el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
1327
Alfons III
-
Period: 1327 to 1336
Alfons III
Alfons III fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291). -
1336
Pere III
-
Period: 1336 to 1387
Pere III
Pere el Cerimoniós fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). -
1387
Joan l
-
Period: 1387 to 1396
Joan I
Joan l fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). Començà a regnar a l'edat de 37 anys, regnà nou anys i morí a l'edat de 46 anys. -
1396
Martí l
-
Period: 1396 to 1410
Martí I
Martí l fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410). -
1412
Compromís de Casp.
Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.
