-
Primeres aparicions
Cap a finals del segle XIX tant als periòdics d’Europa com als d’Estats Units, per tal d’atraure a més públic, y gràcies a la modernització dels sistemes d'impressió, es va permetre que a partir de 1893 s'inclogués una pàgina en color. Les sèries germinals van ser Hogan s Alley (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper. aquestes son les que van establir les bases del còmic actual. -
Principis del segle XX
La Gran Depressió de 1929 impulsaria una renovació temàtica i estilística en la historieta nord-americana, de tal manera que, tot i l'aparició de notables sèries de comèdia com Li'l Abner (1934) d'Al Capp, els següents anys estarien marcats per les tires d'aventures, després de l'èxit de Buck Rogers (1929) de Dick Calkins, Mickey Mouse (1930) de Floyd Gottfredson o Dick Tracy (1931) de Chester Gould. -
Comença l'edat d'or
A causa de la guerra, es va prohibir la importació de "comic books" nord-americans en l'Imperi britànic, el que permet un augment de producció autòctona a Canadà o Austràlia. Després del conflicte,el còmic nord-americana es troba en el seu zenit, amb unes vendes enormes i amb un públic compost per nens, adolescents i adults joves, tant masculins com femenins. No obstant això, de seguida va ensopegar amb greus limitacions: de format, per a les tires de premsa, i temàtiques, per als comic books. -
Edat d'or
Als Estats Units hi ha molt d'interès pels comic-book de superherois gràcies a títols com La Lliga de la Justícia (1960), Els Quatre Fantàstics (1961) o L'Home Aranya (1962), molts d'ells creats per Stan Lee / Jack Kirby. La revista MAD (1952) també es converteix en un èxit. -
Un canvi de mentalitat
A partir del 1962, s'aferma una nova consciència del medi, sobretot a França i Itàlia, de tal manera que els intel•lectuals ja no ho aborden des d'una perspectiva pròpia de la Psicologia social, sinó des de la Estética i es creen institucions per al seu estudi com el CELEG), i el SOCERLID. A més sorgeixen nous géneres, com l'erótic, amb c'omics com Valentina (1965) o el de terror amb revistes com Creepy (1964). -
Expansió del manga
El 1988, gràcies a l'èxit de les versions en dibuixos animats d'Akira (1982-93), de Katsuhiro Otomo i Bola de Drac (1984-1995) d'Akira Toriyama, la historieta japonesa va començar a difondre internacionalment. Al dia d'avui, el manga s'ha consolidat en la societat occidental. Historietistas japonesos, com Jiro Taniguchi, guanyen prestigiosos premis internacionals i el que és més important, la població juvenil occidental ha tornat a interessar massivament pel medi. -
Webcòmic
Un altre destacat fenomen d'aquestes dues últimes dècades és l'aparició dels webcómics gràcies a la generalització d'Internet, que han permès el desenvolupament de formats específics de l'espai virtual (com el infinite canvas, 'llenç infinit'), a més d'una difusió més fàcil de les historietes. Paradoxalment, ha estat el clàssic format de la tira de premsa el que s'ha revelat com a més idoni per a la pantalla.
