-
1512
Conquesta del Regne de Navarra
El fin de la independencia del reine se produjo cuando Fernando el Católico, y posteriormente su nieto borgoñón Carlos I de España, llevaron a cabo la conquista militar entre los años 1512 y 1528 con distintas resistencias. Se realizaron varios intentos de recuperar la independencia en los años siguientes y finalmente Carlos I de España se replegó de la Baja Navarra por su difícil control. -
1519
Primera reunió de les Corts Catalanes de Carles I
La Cort General de Catalunya o Corts Generals de Catalunya fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle xiii fins al segle xviii, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval. -
1542
Pirates i corsaris a catlunya
Entre el 1542 i 1544, Palamós, Roses i Cadaqués van ser víctimes de la violència dels corsaris otomans gràcies al favor d’un rei cristià, Francesc I de França, que els permetia l'accés al litoral català des del port de Marsella https://www.sapiens.cat/historia-casa/pirata-a-la-vista-els-atacs-corsaris-a-l-emporda-del-segle-xvi_200763_102.html -
L'expulsio des moriscos
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Expulsi%C3%B3_dels_moriscos) -
El Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). -
Unio d'armes
La Unió d'Armes va ser una proposta política proclamada oficialment en 1626 pel Comte-Duc d'Olivares , vàlid del rei Felip IV , per la qual tots els "Regnes, Estats i Senyorius" de la Monarquia Hispànica contribuirien en homes i en diners al seu defensa, en proporció a la població ia la riquesa. -
La guerra entre la monarquia hispanica i frança
La guerra franco-española, que tiene lugar en el periodo comprendido entre 1635 y 1659, año en el que finaliza con el acuerdo firmado entre ambos países conocido como la Paz de los Pirineos, es una guerra que debe ser analizada dentro del contexto de la guerra de los Treinta Años, si bien tiene entidad propia diferenciada, y continúa después de que aquella finalizara con la Paz de Westfalia. -
Guerra dels Segadors
La Guerra dels Segadors fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França, segons el qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses. (https://www.sapiens.cat/temes/batalles-i-guerres/la-guerra-dels-segadors_11153_102.html) -
La buida de població
La població del segle XVI va tenir una vuidada important, més de 200.000 persones, en comparació altres segles. La gent que arribava eran sobretot d'occità, França. Però anaven sobretot a les zones de costa i feia que la resta estiguesi mes vuit.
Entre els segles XVI i XVII -
Tractat dels Pirineus
El Tractat dels Pirineus va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de Cerdanya.