asteca

  • 1519 BCE

    caiuguida de el inperi aesteca

    El final de l'imperi va ser ràpid, i la regió seria radicalment transformada política i religiosament per l'arribada dels conqueridors. Els conqueridors van arribar a les costes de Mèxic el 1519 i a poc a poc van començar a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abundància d'or i altres materials preciosos que hi trobarem.visitar Tenochtitlan. en amant d'Hernán Cortés.
  • 1450 BCE

    esclavatge

    Els tlacotin o esclaus (que no eren els capturats de la guerra) constituïen una força social important. L'esclavatge asteca, però, era diferent a l'esclavatge europeu d'aleshores, encara que era molt més similar amb el sistema clàssic de l'antiguitat. L'historiador Sahagún fins i tot posa en dubte l'ús del terme "esclau" per referir-se a aquesta institució. L'esclavatge asteca era personal i no pas hereditari: els fills dels esclaus eren lliures.
  • 1409 BCE

    classes socials

    La societat estava dividida tradicionalment en dues classes socials: els macehualli, el poble o els pagesos, i els pilli, la noblesa. La noblesa no era originalment hereditària, encara que els fills dels pilli tenien accés a una millor educació, i per tant era més fàcil que es convertissin en pilli.
  • 1375 BCE

    el impri aesteca

    Cinquanta anys després de la fundació de la ciutat, el 1375, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi tlàtoani o rei (literalment significa orador). Per aconseguir-ho, van demanar el suport del tlàtoani de Culhuacán i després d'una negociació, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del tlàtoani de Culhuacan. El seu fill, Acamapichtli, es va convertir en el primer tlàtoani asteca.
  • 1200 BCE

    la fundacio de tenochtitlan

    Els segles xiii i xiv, al voltant del llac de Texcoco de la vall de Mèxic (també anomenat vall d'Anáhuac), les ciutats estats més poderoses eren Culhuacán, al sud, i Azcapotzalco, a l'oest. Ambdues controlaven l'àrea del llac de Texcoco. Per tant, quan els mexiques hi van arribar com a tribu semi-nòmada, no van trobar cap lloc per assentar-se.
  • 1101 BCE

    origen

    Els mexiques van ser l'última de les set tribus nahuas o nahuatlacas (náhuatl, nàhuatl, tlacatl, home) que van emigrar del nord de Mèxic al centre. Provenien, d'acord amb la llegenda, de la ciutat de Aztlan o Aztatlán, que significa "terra d'agrons" o "terra blanca". Els historiadors no saben si aquest lloc va ser un assentament o ciutat real o una pàtria mítica dels mexiques; i fins i tot, els que creuen que va ser un lloc veritable, no han arribat a cap consens quant a la
    localització.
  • 1101 BCE

    origen de el terme

    mot mexicà és incert L'origen del . Algunes persones van suggerir que és un mot antic per referir-se al sol. Per altres es deriva de "Mexìtli", el nom del déu de la guerra dels asteques,el qual es deriva de metztli (lluna) i chictli (centre, melic o probablement fill). La terminació -co, significa lloc o regió.Altres propostes lingüístiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguey, o poble de Mèxic. viquipedia
  • Period: 12 to 1553

    la guerra de asteca

    desde el segle XII a segle XVI van batir un gran inperi que es diu codex .2 1 des del segle xii al segle xvi. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan .cuan els conquistadors espanyols van aribar 1519 a les terres de alianza eren conquerides per els thecnolites la gran alianza va tenir gran lugar1430 . el fi de el inperi astecaa el 1521 cun van fer alianza amb els espanyols
  • 1101

    historia

    La majoria dels documents i còdexs originals dels mexiques van ser destruïts durant la Conquesta de Mèxic. Han sobreviscut petits fragments de manuscrits així com gravats en pedra, fusta i altres objectes de ceràmica. Els manuscrits pictogràfics dels mexiques es coneixen com a "còdexs". Existien, abans de l'arribada dels conqueridors, milers de còdexs, però la majoria van ser cremats per ordres de Juan de Zumárraga el 1535 al mercat de Texcoco
  • 1500

    les arts

    Les cançons i la poesia eren part integral de la societat asteca; la majoria dels festivals inclouen competicions de poesia i presentacions d'art. La poesia constituïa l'única ocupació digna d'un guerrer asteca en temps de pau. Ha sobreviscut un nombre sorprenent de poesia asteca