-
800 BCE
contacte
Segle vii aC. Presa de contacte entre els colonitzadors grecs i els pobles ibers.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
800 BCE
La influència dels pobles colonitzadors
Ja des del 800 aC els fenicis, i en una època posterior (segle vi aC) els grecs, viatjaven cap a Occident a fi de cercar metalls i terres per cultivar. Producte dels intercanvis comercials i culturals dels indígenes del SO de la península amb els nouvinguts, en aquesta zona florí la refinada civilització de Tartessos, rica en recursos miners que tant interessaven fenicis i grecs.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
-
401 BCE
El Procés de Romanització
El procés de romanització va començar al segle III aC i va continuar fins al segle V d. Durant aquest temps, les regions sota el poder polític de Roma van adoptar les seves institucions, costums, organització social i la seva llengua.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
400 BCE
Llengua i escriptura
Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers per a ser útils en la traducció de textos.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
400 BCE
Moneda
Les primeres monedes que empren els ibers per a realitzar intercanvis comercials són les produïdes pels grecs a Empúries i Roses en el segle v aC. De fet, inicialment els ibers empraven la moneda fenícia i grega com a objecte exòtic d'ostentació. A finals del segle iv aC, s'encunya moneda a Arse, l'actual Sagunt.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
264 BCE
primera guerra púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del segle iii aC, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
218 BCE
Segona guerra púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago,van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma,malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar,en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà. La guerra se sol datar des de l'any 218 aC, data de la declaració de guerra de Roma després de la destrucció de Sagunt,fins al 201 aC quan Anníbal i Escipió van acordar les condicions de la rendició de Cartago. -
197 BCE
La Revolta
Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior, entre ells Culcas i Luxini, i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterioramb un total de 8.000 infants i 800 genets per llicenciar als veterans, i l'ordre de delimitar les fronteres de les províncies.Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers) -
149 BCE
Tercera guerra púnica
La Tercera Guerra Púnica va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana. Va ocórrer entre els anys 149 i 146 aC. Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal.[Timetoast(https://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers)
