-
Period: to
EL MOVIMENT OBRER
La destrucció de les màquines, va ser la primera mostra de descontentament, com fets d'Alcoi del 1821. Al 1840 es va fundar a Barcelona l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. La reposta ve ser la vaga general del 1855, m'algrat aixó els treballador no vana conseguir res del que volien. El Sexenni Democràtic(1868-1874) el moviemnt obrer va entrar amb contacte amb l'Asociació Internacional de treballadors. -
Period: to
LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA
Catalunya va ser el primer territori Espanyol en insdustrialitzar-se. Es van instal.lar a les fabriques maquines de vapor(Fàbrica tèxtil Bonaplata, de Barcelona, al 1833).Gràcies a la xarxa ferroviària bàsica entre el 1861 i el 1865 la integració del mercat espanyol, va afavorir les vendes dels productes catalans. A Catalunya es va desenvolupar la indústria metalúrgica. -
Period: to
LA RENAIXENÇA
Moviemnt cultural, fonamentalment literari, que impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura.L'oda titulada la "la patria" escrita per Bonaventura Carles Aribau al 1833, es considera el moviment simbolic.L'any 1859 es va fer la primera celebraciò dels Jocs Florals. Serafí Pitarra va ser el fundador del teatre català modern. -
Period: to
LA LIBERALITZACIÓ DE LA TERRA
La principal transformació va ser la liberalització de les terres. La liberalització es va fer a traves de l'abolició dels mayorazgos i de la desamortització. Hi va haver dues desamortitzacions: la de Mendizábal (1836) i la de Madoz (1855). La liberalització va afavorir a l'expansió dels conreus i l'augment de la producció, no obtant moltes terres van seguir utilitzant els metodes tradicionals. -
UNA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL MOLT DÈBIL
Les primeres indústries modernes van ser tèxtil catalana i les siderúrgiques del País Basc, Astúries i Andalusia. Al 1850 Andalusia i Astúries no podien compentir contra el País Basc. El Paral.lelament va fundar les institúcions financeres. A finals del segles XIX es va desenvolupar el sector elèctric i el químic. Però la indústria Espanyola tenia problemes molt greus. -
Period: to
EL LENT CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
La població espanyola va passar d'11'5 milions d¡habitants a 18'6 milions al llarg del segles XIX. Aun i aixi era poc comparat amb els dels altres països europeus.Als anys seixanta del XIX, quan el ferrocarril va facilitar l'emigració dels camperols sense terra. L'èxode rural va tenir dues conseqüencies una va ser el pes demogràfic de la perifèria i l'altra que les ciutats van créixer molt. A finals del segle XIX, molts espanyol van emigrar a fora d'espanya per buscar oportunitats més bones. -
LA RECUPERACIÓ DEL PASSAT HISTÒRIC
El patrimoni català es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragò i la recuperaciò dels noms propis de la història de Catalunya. Els llibres d'històriadors com ara Pròsper de Bofarull. Joan Cortada, Antoni de Bofarull i Víctort Balaguer van permetres averiguar l'historia de Catalunya. NO PONE FECHA -
LA PROTECCIONISME ECONÒMIC
La defensa de l'industria catalana va fer una demanda d'una vigilància més eficaç, amb l'objectio de frenar polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, va identificar Catalunya i va servir per bastir el catalanisme. NO PONE FECHA -
UNA SOCIETAT DE CLASSES
L'Àntic Règim va anar desapareixent per culpa del liberalisme. La classe dirigent englobava l'aristocràcia (nobles) i l'alta burgesia(propietaris, empressaris,grans comerciants i financiers). La classe mitjana (petitts empressaris,funcionaris,etc). Les classes populars (nivell economic baix i molt analfabetisme) i els camperols (major part de la població)
NO PONE LA FECHA ME LA HE INVENTADO QUE SI NO ME DEJA CREARLO -
LES PLATAFORMES DEL CATALANISME
El intent de suprimir la indústri catala va afavorir les iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalista al llarg del segle XIX.La defensa de l'existencià d'una comunitat, es va expressar en una voluntat de reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador. La fundació de la Unió Catalanista i l'elaboració de les Bases de Manresa, text elaborat per la Unió Catalanista de ka primera assamble general(1892),en la que es proposava una organització descentralitzada de l'Estat Espanyol
