-
Antic Règim
-
Les revoltes del segle XVII a Anglaterra
Al segle XVII la dinastia Stuart va voler governar sense el Parlament i va detenir o ajusticiar els seus oponents. Aquests fets van enfrontar els defensors del Parlament i els de la monarquia. El Parlament va oferir la corona al príncep holandès Guillem d'Orange, de fe protestant i disposat a jurar la Declaració de Drets (Bill of Rights), que limitava els poders reials i en sotmetia algunes de les decisions al Parlament. -
Comerç triangular
Consistia en capturar esclaus a Àfrica, els traslladaven a Amèrica i allà els venien per treballar de manera infrahumana en les plantacions. La destinació dels esclaus era, sobretot, la zona del Carib, el Brasil i les colònies angleses d'Amèrica del Nord. -
Guerra de Successió
Carles II, darrer monarca hispànic de la casa d'Àustria, va morir sense descendència l'any 1700. La successió la van disputar l'arxiduc Carles d'Habsburg, germà de l'emperador d'Àustria, i Felip de Borbó. El Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi al conflicte internacional i va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya. Els monarques de la dinastia dels Borbó de la primera meitat del segle XVIII van implantar a Espanya el model d'absolutisme centralista francès. -
1714 a Barcelona
Un cop signada la pau, Barcelona i altres ciutats de Catalunya van decidir combatre les tropes borbòniques. La resistència es va allargar fins a l'11 de setembre del 1714, en què Felip V va ocupar Barcelona i, poc després, tot Catalunya va quedar sotmesa. -
La il·lustració
va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII. Va qüestionar les bases en què recolzava l'Antic Règim i va proposar una nova forma d'organització de la societat. La nova burgesia ascendent va fer seves aquestes idees i les va convertir en un programa revolucionari per enderrocar l'absolutisme. -
Enciclopèdia
Dos pensadors il·lustrats, Diderot i D'Alembert, van posar en marxa un projecte ambiciós: l'Enciclopèdia. Volien publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l'època, fonamentats en la raó i en l'observació de la natura. L'obra, que es va començar a publicar el 1751, comprenia trenta-cinc volums. També va originar la creació de salons i acadèmies, on s'exposaven i es discutien les noves idees. -
La monarquia constitucional (1789-1792)
Va ser la primera etapa de la revolució. la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. a decretar l'abolició del feudalisme. Va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. Va promulgar una Constitució. Va establir el sufragi censatari, que donava el vot només als homes francesos que tinguessin més del 25 anys amb un nivell de riquesa determinat. -
L'època de les revolucions liberals
-
L'esclat de la revolució francesa
El Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estament, també volien més reconeixement.
El Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos. El poble de París va secundar les propostes de l'Assemblea, assaltant la Bastilla. Finalment Lluís XVI va acceptar l'Assemblea Nacional, que ho va convertir França en una monarquia constitucional i posar fi a l'Antic Règim. -
La república social
Va ser la segona etapa de la revolució i la més radical.
Al 1792 van assaltar el palau reial de les Tulleries, van empresonar la família reial i es va proclamar la república.
La Convenció Girondina (1792-1793):la República estava a les seves mans. Van guillotinar a Lluís XVI i la reina Maria Antonieta.
La Convenció Jacobina (1793-1794):Van fer una nova Constitució, l'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, van posar la política del Terror, i tot va acabar amb un cop d'Estat. -
La república conservadora (1794-1799)
Els girondins van tornar a prendre el control de la Revolució que va entrar en la seva última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror.Es va atorgar el poder executiu al Directori i va restablir el sufragi censatari.El nou Directori va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia, com de les classes populars, que donaven suport al retorn dels jacobins.
Finalment Napoleó va donar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. -
Espanya i Catalunya al segle XIX. La construcció d'un règim liberal
-
L'Imperi napoleònic (1804-1815)
La seva intenció era consolidar els principis moderats que havien inspirat la Revolució del 1789. L'any 1799, va ser nomenat cònsol i es va inaugurar el Consolat, que es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari. pretenia posar fi a la inestabilitat política dels anys de la Revolució, consolidar alguns dels principis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica, mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia.va elaborar un Codi civil i de comerç. -
La Guerra del Francès
Es va iniciar per l'aixecament de Madrid. Fases
Resistència popular (1808):es van formar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya, miquelets i sometents van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va guanyar a Bailèn.
Ofensiva francesa (1808-1812): Napoleó va ocupar la major part d'Espanya.
Victòries angloespanyoles (1812-1814): l'exèrcit britànic, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i va vèncer els francesos a Arapiles. -
La restauració i el fi de l'absolutisme
els Monarques absoluts van fer el Congrés de Viena. Amb l'objectiu de posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme a Europa.A més de la Santa Aliança.
El Congrés de Viena no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus. D'aquesta manera, a partir del 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en les dues forces d'oposició.
Tot això va portar a la primavera dels pobles que va tornar els pobles més democràtics. -
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Ferran VII va recuperar el seu tro gràcies als absolutistes. Va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat. Va reprimir als liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberals van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar. Alguns ven ser executats o exiliats. -
El Trienni Liberal (1820-1823)
El pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan va triomfar. El rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organitzar la Milícia Nacional.
Però Ferran VII va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals. L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme. -
El carlisme
Estaven a favor de l'absolutisme. No acceptaven a Isabel com hereva del tro, per això van optar per Carles Maria Isidre. Els carlistes eren els nobles rurals, el clero i bastants pagesos. Els seus ideals eren "Déu, pàtria, rei i furs". Van haver tres guerres carlines:
La Primera Guerra Carlina, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina i La Tercera Guerra Carlina. Però finalment els liberals van guanyar al carlisme en Catalunya. -
El Bienni Progressista (1854-1856)
El general O'Donnell va liderar una revolta contra els moderats. (pronunciament de Vicálvaro), va participar la Milícia Nacional i es van formar juntes revolucionàries.
Isabel II va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero. Les Corts van redactar una nova Constitució (1855), que no es va aprovar, i el govern van fer reformes econòmiques amb tres lleis fonamentals:
-Desamortització de Madoz
-Una llei de ferrocarrils
-Llei de mines -
Imperialisme
-
Per què hi va haver l'expansió imperialista?
Els països europeus, com eren més poderosos, es van llençar a dominar la resta del món. Principalment a Àfrica i Àsia. I van crear imperis colonials. Això va ser degut a:
-Que els països industrialitzats volien nous mercats per vendre els excedents, comprar primeres matèries i productes colonials barats i la mà d'obra era més barata.
-Va haver un gran augment de la població
-Hi havia rivalitats entre potències, perquè qui tenia més terres, tenia més poder. I per obstaculitzar als rivals. -
La segona revolució industrial
Es van descobrir noves fonts d'energia ( el petroli i la electricitat).
Es van crear nous objectes: com la dinamo industrial i l'alternador per poder utilitzar electricitat.
Es van desenvolupar nous sectors industrials: la química, metal·lúrgia de l'alumini, fabricació d'automòbils i l'aeronàutica.
La unió entre la recerca científica i la indústria van crear grans laboratoris finançats per empreses industrials, l'Estat o fundacions.
Tot això revolucionar la vida quotidiana. -
Les conseqüències econòmiques
A les colònies es van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors (van mantenir una situació de privilegi). La majoria de la població indígena va quedar sotmesa als colonitzadors i les seves condicions de vida van empitjorar. Moltes terres se les van quedar els colonitzadors per poder conrear productes de benefici per a la metròpoli, així que van abandonar conreus natius. Els natius havien de treballar a les plantacions perquè van imposar una economia monetària ( pagar amb moneda). -
Els enfrontaments entre potències colonials
Es va haver de convocar la Conferència de Berlín per repartir el territori i les zones que ocuparia cada potència a Àfrica.
Enfrontaments:
- A Fashoda va estar a punt d'esclatar la guerra entre França i Anglaterra.
-Conflictes anglobòers: els britànics es van enfrontar amb els colons holandesos instal·lats a la zona sud-africana.
-Les Guerres de l'Opi: Va enfrontar la Xina amb l'imperi britànic perquè els britànics volien ser presents en un mercat tant important com el de Xina. -
Com es van repartir el món els imperis colonials?
El Regne Unit tenia l'imperi colonial més gran del món i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a l'Atlàntic, l'Índic, el Pacífic i el Mediterrani. A Àfrica, van formar un imperi de nord a sud, que s'estenia des del Caire fins a Ciutat del Cap . La principal colònia de l'Imperi va ser l'Índia.
El segon gran imperi colonial era el de França. Els francesos es van instal·lar en diverses zones, però especialment al nord d'Àfrica i al sud-est asiàtic.
