-
718
L'Emirat dependent
Un cop van conquistar l'Al-Àndalus, es va convertir en una província que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital va ser a Còrdova, governada per un valí. -
756
L'Emirat Independent
A mitjan segle VIII, els califes de Damasc van ser destronats per l'abbàssides de Bagdad, l'últim membre de la família Omeia (el príncep Abderraman), va fugir i es va establir a Al-Àndalus. Aviat, el príncep Abderraman va trencar vincles amb el Califat de Bagdad. Es va proclamar emir independent i va fundar l'Emirat Omeia de Còrdova. Això va comportar el tancament de la unitat política de l'imperi Islàmic, no religiosa, ja que encara era fidel a l'autoritat religiosa del Califa de Bagdad. -
929
El califat de Còrdova
A inicis del s. X, l'Emirat de Còrdova havia de combatir molts problemes: rebel·lions interns, atacs dels regnes cristians del nord, amenaces del comerç marítim des del nord d'Àfrica. L’emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat i l’any 929 es va proclamar Califa de Còrdova. El califa es va exicir poder absolut: jutge suprem, maxima autoritat religiosa, etc. Amb això, Còrdova es va convertir en la ciutat més important de l'occident. -
1031
Els regnes de taifes
Des de l'any 1008, l'autoritat del Califa va començar a esquerdar-se. Els alts comandaments s'esforçaven per convertir-se en la màxima autoritat al seu territori. L'any 1031 Al-Àndalus es va dividir en 25 regnes independents, però va ser un fracàs, ja que va facilitar la invasió de dues dinasties musulmanes, que més tard, van conquerir els Cristians. -
1248
El regne nassarita de Granada
L'únic territori que va sobreviure a les conquestes cristianes del s. XIII ha sigut el regne de Granada, governat per la dinastia nassarita. La capital era Granada, era un dels llocs culturals i comercials més importants d'Europa. Va conviure pacíficament amb els regnes cristians a canvi de pagar impostos a Castella. L'any 1492, l'últim rei nassarita (Boabdil), es va rendir als Reis Catòlics.