-
711
Una societat heterogènea
Una societat heterogènia
La societat andalusina era heterogènia. El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus descendents. De tots aquests, la minoria d'origen àrab es va reservar les millors terres i els càr- recs de govern. Els conqueridors d'origen berber ocupaven una posició inferior, per la qual cosa varen protagonitzar revoltes. La resta de la població s'organitzava segons criteris religiosos:
Els muladís eren antics cristians que varen adoptar la religió, la llengua. -
722
L'Economia
La major part de la població andalusina es dedi- cava a l'agricultura. Conreaven cereals, vinya, oliveres i fruiters. Varen crear tècniques de rega- diu i varen introduir conreus nous, com el cotó, l'arròs, les carxofes...
A les ciutats es va desenvolupar una artesania de qualitat. Varen destacar la ceràmica, el repu- jat del cuiro, l'orfebreria, el vori, les armes, el treball de la seda... empraven dues mone- des: el dinar d'or i el dírham de plata. -
754
Emirat independent
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova (àrab: إمارة قرطبة, imārat Qurṭuba) fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del Califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova, de fet valiat de l'Àndalus), -
756
La cultura i L'Art
A al-Andalus es va desenvolupar una cultura es- plèndida en la qual varen influir la prosperitat econòmica i una certa tolerància intel·lectual, so- bretot durant l'època califal i les primeres taifes. Hi varen destacar pensadors musulmans i jueus importants, com Avicenna, Avempace, Aver- rois o Maimònides, que varen comentar les obres dels grans filòsofs clàssics.
Els arquitectes hispanomusulmans construïen amb materials pobres que recobrien amb de- coració abundant. -
976
El califat
L'any 976, va accedir al títol de califa Hišam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor, un general brillant que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord, entre les quals varen destacar els atacs a les ciutats de Barcelona i Santia- go de Compostel·la (3).
El califat de Còrdova va ser el període més brillant de la història andalusina. -
1036
Els imperis nordafricans
Els almoràvits eren berbers del nord d'Àfrica que professaven els principis més estrictes de l'islam. El 1086 varen travessar l'estret de Gibral- tar i varen arribar a la península Ibèrica per fre- nar l'avenç dels regnes cristians El 1089 va- ren iniciar l'ocupació de diverses taifes, però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes.Els almoràvits no varen poder impedir que al-Andalus es tornàs a fragmentar en brosos estats petits. -
1130
Arquitectura almohade
L'arquitectura va adoptar l'estil propi del nord d'Àfrica i les construccions es varen fer més sòbries. La decoració
era a base de xarxes de rombes, anomenades xebkes. D'aquesta època són la Giralda i la Torre de l'Or, ambdues a Sevilla. -
1144
Els regnes taifes
Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Andalus fins que es va deposar el darrer califa de Còr- dova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombro- sos regnes o taifes (8), una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural a al-Andalus. -
1236
El regne nassarita de Granada
Després de la desaparició dels regnes de taifes, el regne nassarita de Granada es va convertir en el darrer territori musulmà a la Península . Hi va consolidar el seu poder la dinastia Nasr o nas- sarita. S'estenia per les actuals províncies de Mà- laga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis. El regne nassarita era dèbil. Durant més de dos segles va ser vassall de Castell. Els reis grana- dins pagaven un tribut als monarques castellans i els ajudaven en cas de guerra.AixòdurantelsegleXIV. -
1492
L'Alhambra i el generalife
L'Alhambra, construïda al llarg dels segles XIV i XV, és un conjunt d'edificis formats per la fortalesa o alcassaba i els palaus dels reis nassarites (9. El conjunt palatí s'organitzava en dos espais:
L'espai públic era la zona en la qual el rei exercia les funcions de govern. Es distribuïa al voltant de tres patis paral·lels: el de Machuca, el de la Cambra Daurada i el de Comares o dels Arrayanes. El palau del Generalife era una finca d'esbarjo, les dependències del qual s'establien .