al-Àndalus

  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    La batalla de Guadalete va ser una batalla a la península Ibèrica el 19 i el 26 de juliol del 711 entre musulmans i visigots. El rei Roderic va ser guanyat i probablement va perdre la vida a mans de les forces del califat.
  • 714

    Abd al aziz ibn musa

    Abd al aziz ibn musa
    Abd al aziz ibn musa va ser el segon valí d'al-Àndalus, governant entre els anys 714 al 716. Va residir a Ishbiliya (Sevilla). Es va casar amb Egilona, ​​la vídua del darrer rei visigot Roderic.
  • 722

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    La Batalla de Covadonga, l’any 722 dC, va sorgir a la zona muntanyosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes es van enfrontar a uns 20.000 sarraïns, reduint-se la batalla a una cova anomenada Covadonga on es van refugiar els guerrers comandats per Don Pelayo.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre del 732 i va enfrontar les hosts de Carlos Martel contra un exèrcit omeia que havia envaït el regne merovingi dels francs. Les forces musulmanes eren comandades per Al-Gafiqi, governador de la província d'al-Àndalus, a l'actual Espanya.
  • 756

    Abd al Rahman I es proclama emir independent

    Abd al Rahman I es proclama emir independent
    Va ser un príncep de la dinastia omeia que, l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allí la dinastia Umawi.1 Regnà durant trenta-dos anys, dedicat fonamentalment a aixafar les revoltes de l'anterior senyor del territori, dels partidaris de l'abàsia i d'alguns grups berbers.
  • 784

    Construcció de la Mesquita de Còrdova

    Construcció de la Mesquita de Còrdova
    Es va construir l'any 784. La història ja esmentada pels cronistes musulmans, sostenia que l'edifici ocupava el setge de la basílica hispanoromana de Sant Vicenç Màrtir. Els conqueridors musulmans havien reclamat la basílica per al seu culte, reformant-la i reutilitzant-ne alguns dels materials. La mesquita va ser objecte d'ampliacions durant l'Emirat i el Califat de Còrdova.
  • 788

    Govern d’Hisham I

    Govern d’Hisham I
    Hisham va ser el segon emir independent de Còrdova, regnant des del 7 d'octubre de 788 fins a abril de 796. Va ser fill i successor d'Abderraman I i de la seva esposa, una antiga esclava visigoda conversa a l'Islam.
  • 796

    Govern d’Alhakan

    Govern d’Alhakan
    D’Alhakan va ser el tercer emir independent de Còrdova, des del 12 de juny de 796 fins a la seva mort. El seu regnat va ser un dels més agitats de la dinastia omeia, ja que va haver de fer front a les aspiracions dels seus oncles Sulaiman i Abd Allah (Abdal·là).
  • 822

    Govern d’Abd al Rahman II

    Govern d’Abd al Rahman II
    Abd al Rahman va ser fill i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seva mort. Tenia trenta anys quan va accedir al tron ​​i, com el seu pare i el seu avi, va haver de reprimir les pretensions al tron ​​del seu oncle Abd Allah.
  • 903

    Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani

    Conquesta de les Illes Balears per Isam al-Khawlani
    Les illes orientals d’al-Àndalus és el nom de les illes balears en època musulmana, integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantida. La seva organització política varià en gran manera al llarg dels més de tres segles de dominació islàmica, des de força dependència del poder central durant el califat de Còrdova, fins a la plena independència, de la Taifa de Mallorca, passant per totes les situacions intermèdies.
  • 912

    Abd al Rahman III es proclama califa

    Abd al Rahman III es proclama califa
    Un important pas a l'enfortament d'al-Àndalus es va donar l'any 929, quan l'emir Abd-al-Rahman III va decidir proclamar Califa, càrrec en el qual confluïen el poder polític i el religiós. “Ens sembla oportú que, d'ara endavant, seguim anomenat Príncep dels Creients”, s'escrivia en una carta que el nou califa enviarà als seus governadors.
  • 936

    Construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.

    Construcció de la ciutat de Medina al-Zahra.
    Els principals motius de la seva construcció són d'índole politicoideològica: la dignitat de califa exigeix ​​la fundació d'una nova ciutat, símbol del seu poder, a imitació d'altres califats orientals i sobretot, per mostrar la seva superioritat sobre els seus grans enemics, recentment instaurat Califat fatimí d'Ifriqiya, la zona nord del continent africà.
  • 961

    Califat d’al-Hakam II.

    Califat d’al-Hakam II.
    Va ser el segon califa omeia de Còrdova, des del 16 d'octubre del 961 fins a la seva mort. Durant el seu regnat —un dels més pacífics i pròspers de la dinastia a la península—1 es va ampliar la mesquita de Còrdova,2 ciutat que va aconseguir el seu apogeu del període califal.
  • 976

    Califat d'Hisham II.

    Califat d'Hisham II.
    En morir el 976 el califa Al-Hakam II va deixar com a únic hereu el seu fill Hisham, encara menor d'edat, cosa que va plantejar un greu problema successori perquè la llei islàmica prohibia que un menor pogués ser califa. Això va obrir les opcions del germà d'Al-Hakam, Al-Mugira, que comptava amb el suport d'alguns alts dignataris de la cort califa.
  • 997

    Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur

    Campanya contra Santiago de Compostel·là a càrrec d’al-Mansur
    El 10 d'agost de 997, Almanzor va destruir la ciutat de Santiago de Compostel·la i es va endur les campanes a la Mesquita de Còrdova. Des que van ser derrotats per Pelayo a la batalla de Covadonga.
  • 1031

    Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes

    Desmembrament del Califat i aparició dels Regnes de Taifes
    Les Taifes o Regnes de Taifes van ser les ciutats formades a la península ibèrica després de la dissolució del califat Omeia al segle X. Eren ciutats autònomes i independents amb l'estructura pròpia d'un estat.
  • 1040

    Invasió dels almoràvits.

    Invasió dels almoràvits.
    Al segle xi, els lamtuna exercien la supremàcia entre els amazics; vers el 1034, Yahya ibn Ibrahim, cap dels gudala del Sàhara occidental, emparentat als lamtuna (de Mauritània), encara que a vegades enfrontats, va enviar un jurista de la tribu anomenat Jawhar ibn Sakkun a fer la peregrinació a la Meca vers 1040.
  • 1145

    Invasió dels almohades.

    Invasió dels almohades.
    Els almohades van sorgir a l'actual Marroc al segle xii. Muhammad ibn Túmart va fundar un moviment religiós amb el suport d'un grup de tribus berbers de l'Alt Atles del Marroc 56 (principalment masmuda), organitzant l'enderrocament dels almoràvits, d'origen cenhegi.
  • 1184

    Construccio de la Giralda de Sevilla

    Construccio de la Giralda de Sevilla
    Giralda és el nom que rep la torre campanar de la catedral de Santa Maria de la Seu de la ciutat de Sevilla, a Andalusia. La part inferior de la torre correspon al minaret de l'antiga mesquita de la ciutat, de finals del segle xii, a l'època almohade, mentre que la part superior és una construcció sobreposada al segle xvi, en època cristiana, per albergar les campanes.
  • 1212

    Batalla de les Navas de Tolosa

    Batalla de les Navas de Tolosa
    L’any 1212 dos grans exèrcits es van disposar cara a cara per iniciar un xoc campal que es convertiria en una de les grans fites militars de la història de la Reconquesta, un esdeveniment extraordinari que acabaria coneixent-se com la batalla de les Navas de Tolosa.
  • 1238

    Regne nassarita de Granada

    Regne nassarita de Granada
    Va ser fundat per el poble nassarita Mohammad-Ben-Natzar. ​Va ser un Estat musulmà situat al sud de la península ibèrica, con capital a la ciutat de Granada, que va existir durant l'edat mitjana.
  • 1302

    Construcció de l’Alhambra de Granada

    Construcció de l’Alhambra de Granada
    La història de l'Alhambra està lligada al lloc geogràfic on es troba Granada; sobre un turó rocós de difícil accés, als marges del riu Darro, protegit per les muntanyes i envoltat de bosc, entre els barris més antics de la ciutat, l'Alhambra s'aixeca com un castell imponent de tons vermellosos a les muralles que oculten el exterior la bellesa delicada del seu interior.
  • 1492

    El rei Boabdil firma les Capitulacions de Granada i entrega la ciutat als Reis Catòlics.

    El rei Boabdil firma les Capitulacions de Granada i entrega la ciutat als Reis Catòlics.
    Els reis catòlics conquesten al regne de Granada.