Al-ÀNDALÚS

Mort de Rescisvint

Jan 9, 672

Comencen lles lluites pel poder.

Roderic sustetueix a Witiza

Jun 1, 711

Guerra civil contra Aquila i campanyes al nord contra vascons i càntabres

Batalla de Guadalete

Jul 22, 711

Tariq venç gràcies a la tració dels partidaris de la familia de Vitiza

Arriba Musa

712

Málaga, Sevila, Córdova i Toledo cauen

Musa es reuneix a Tariq a Toledo i pren Saragossa

714

Al-Walid crida al conquistadors i posa a un walid.

Abb al-Aziz és assassinat

716

Es casa a la regna Egilona vídua de Roderic. Vol proclamar-se rei,

Batalla de Covadonga

722

Carles Martel guanya a Poiters a la cavalleria lleugera

732

Crisi al califat Omeia i revoltes entre berebers, qaysies i iemenies (716-756)

Alfons I (739-757)

739

Aprofitant els enfrontaments àrabas-berebers comença a repoblar el vall del Duero. Arriba població moçárab.

sublevació bereber

741

Abandodament de les posicions del Duero

Alfons I

756

Pren Galicia, Alaba i Astorga (740-756)

AbdarRahman I

756

Venç a Yusuf gobernador i amb l'ajuda de la clientela omeia declarat l'emirat indepenent.

Revoltes al comtat de Catalunya.

785

Hixam I las controla

Hixam I

788

Adopta la doctrina Maleki.
Expediccions militars contra els cristians.

Alfons II el cast(791-843)

791

Trasllada la capital a Oviedo.
Desvinculació de Toledo. Beato de Lebana lluita contra el adopcionisme.Recupera el Liber Iudicum. Fuero Juzgo.
Dona suport a les revoltes de muladíes i moçàrabs.

Al-Hàkam I

798

Revoltes berebers.
Pacificació de Lisboa i Coimbra.
Apertura de relacions als regnes cristians i amb els abbassides.

Barcelona ocupada pels francs

801

Aznar Galíndez (810) sustetueix a Aureolo

810

Comte d'Aragó.

Els Iñigo Iñiguez 816

816

Ènnec de Pamplona va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona. Ènnec no fou probablement un rei en el sentit estricte sinó un dels diversos cabdills de la zona de Navarra a finals del segle VIII i inicis del segle IX. Estigué ben relacionat amb la poderosa família Qasi, d'origen visigot, Ènnec va ser protagonista de diverses rebel·lions i va controlar Pamplona. Traient-la de la influència Carolingia i buscant el supor dels Banu-qasi.

Abd-ar-Rahman II

822

Venç als francs i als Banu qasi, campanyes contra Navarra
850 revoltes des mossàrabs.

Batalla de Clavijo. Es trobà el sepucre de Santiago.

825

Alfons II, venç a les tropes musulmanes.

Rampó, Bernat de Septimania (826-844)

826

Comtes carolingis

Ordoño I(850-866)

850

Gran expansió per la vall de Duero.
Ocupa Lleó 856.Estableix el sistema de pressura
Derrota a los Muladíes de Zaragoza en Albeda (859)

Muhàmmad I

852

Ibn al yilliqiel gallego, crea el principado independiente de Badajoz.
Incursions a Asturies.
Fracàs a Alaba

Alfonso III el magne ( (866-910)

866

Dona supor a Ibn Manwan el Gallego i a Ibn Hafsun.
Ocupa Oporto 868, Simancas 889, 893 Zamora.
Cròniques mossàrabs.

Wilfred el pilós

873

Guifré I de Barcelona, dit «el Pilós» (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Ocupa vic, Sistema d' Aprisio.

Al-Mundhir

886

Durante el reinado de su padre, recibió el mando en las operaciones militares contra los cristianos y muladíes rebeldes. En el año 865 dirigió una operación en el valle del Duero contra Ordoño I que fracasó parcialmente. De regreso a Córdoba, derrotó en Burgos a Rodrigo, conde de Castilla, lo que hizo retroceder las fronteras cristianas hacia el norte. Intentó conquistar León, Zamora y Astorga pero Alfonso III le venció en Valdemora (878)

Abd-Al·lah

888

Revoltes muladis a Elvira i Sevilla
903 Presa de Mallorca

Procés d'indepedència dels comtats catalans

888

Eudes es proclamà rei. La nova dinastia permet la indepedència de Catalunya

Es rebelen els fills de Alfons III

909

Abderraman III frena l'avançament cristià.
Garcia I (910-1914) Lleó
Ordony Galicia
Fruela Asturies

Abd-ar-Rahman III

912

913-917 venç les revoltes aristocràtiques de Sevilla i Carmona.
Venç a Ibn Hafsun a Ronda.
Ordenament de les finances. Mediació amb els cristians. Desembarcament al Marroc, per lluitar contra els fatimis.

Saqueig d'Evora per Ordony II

913

Pren Valtierra, Arnedo i Calahorra.

Ordoni II (914-924)

914

Abderaman III venç en Valdejunquera

920

Abderraman III recuperra Osma, Clunia, Burgos, Tudela i Calahorra

920

Se culpa als contes castellans NNuño Fernàndez i Fernàndez ànsurez per no have lluitar amb el rei de Lleó i Navarra. Els estaven preocupats per la prepondèrancia de aquest regne a Lleó

Sanç Garces I

920

Sanç I de Pamplona + Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, el primer de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I.
L'abdicació va comptar amb el suport absolut del rei d'Astúries Alfons III i el comte Ramon II de Pallars, que haurien ocupat la ciutat de Pamplona per pressionar a Fortuny a abdicar,[4] així aconseguien un canvi dinàstic amb una nova orientació política, contrària a la relació amb els muladís Banu Qassi de l'Ebre

Fruela II (924-925)

924

Fill de Alfons III usurpa el tron i comença una guerra civil e tre el seu fill Alfons Foilaz i els seus nebots: Alfons, Sanç i Ramir que conclou amb el regnag d'aquest últim.

Garcia Sanç 925, rei de Pamplona

925

A la mort de Sanç Garcés l'11 de desembre de 925, va ser reconegut com a rei de Pamplona amb sis anys d'edat sota la tutela del seu oncle Ximeno, que va assumir el govern del regne mentre va durar la minoria de Garcia. No obstant això, a la mort del seu oncle el 931, un altre germà Ènnec va ocupar la regència, i probablement va intentar prendre el control, però gràcies a Toda, mare de Garcia, així com la mediació del califa Abd-ar-Rahman III.

Proclamació del califat de Còrdova

929

Ramir II (931-959)

931

venç a Abderraman en Simancas 939.
Repobla el vall del Tormes.
S'independitzà Castella

Ferran Gonzàlez (927-970)

931

Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i (945-970). Fou el primer comte independent d'aquest comtat, fill de Gonçal Fernández, que ja havia estat nomenat comte d'Arlanza i de Duero cap a l'any 900, descendent de Nuño Rasura, un dels dos jutges de Castella, i de Roderic, el primer comte electiu de Castella.

Garcia Sánchez es casa amb la heredera del comtat d'Aragó

943

Annexió a Navarra 943

Ordoni III (951-956)

951

Es va enfrontar al regne de Navarra.
A el comte Castellla i al seu germà Sanç el gras

Sanç el gras (956-8)(60-66)

956

Lluita primer contra Ordoni III al que sucedeix a la seua mort, després es destetuixen per Ordoni IV, els castellans i els leonesos. Demana ajuda a Abderraman, li dona suport Toda de Navarra. Amn l'ajuda del Califa pren Zamora i Lleó,

Ordoni IV (959-960)

960

Vençut per les tropes del Califa i Sanç el graso.

Al-Hàkam II

961

Venç als cristians.
Cultiva les lletres.

Ramir III (966-985)

966

Regència d' Elvira Ramirez i Teresa Ánsurez.
Paz amb el Califa.
San Rosendo lluita contra el vikings.
975 Desastre de Gomaz.
Almanzor pren Zamora, Rueda, Atienza, Sepúlveda.

Els vikings ataquen Galicia

968

García Fernàndez

970

Garcia I de Castella, dit el de les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Va seguir reconeixent la superioritat jurídica dels monarques lleonesos, encara que tindrà plena autonomia administrativa en el seu territori. Per plantar cara al perill musulmà que tenia a les seves fronteres, va ampliar la base social del comtat promulgant les ordenances sobre els cavallers villans de Castrojeriz, equiparant els cavallers villans amb els infantons.

Fracás de la presa del castell de San Esteban.

975

Dimissió de Elvira regent del regne de Lleó a la minoria de Ramiro III

Hixam II

976

Muhammad Ibn Amir pren el poder. Construeix Medina Azaha. Reformes al exèrcit.
997 Saqueja Compostela. Ocupa Zamora, Rueda, Atienza i Sepulveda.

Beremund Ordoñez es rei efectiu (982, 985-999)

Oct 15, 982

Els comtes gallecs, Gonzalo Menèndez, es rebelan i lluitant contra Ramir III. Batalla de Portillo de Arenas, resultat inciert. El regne està dividit

Mort de Ramir III

Jan 1, 985

Beremund II (985-999)

Feb 1, 985

S'alià amb Almansor ante la pressió de Castilla i la rebelió de la noblesa. El califat ocupa el regne.

Beremnud II expulsa a les tropes d'ocupació d'Almansor.

987

Represalia la razzia fins a Santiago

Ramón Borrell

992

Va governar a partir del 992. Es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona.Razzies de AlmansurAl.mansur. De cara a l'interior, va estimular la repoblació de la part oriental de la Segarra, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. També va impulsar la construcció de la catedral de Barcelona. Saqueig de Córdova

Alfons V (999-1028)

999

Rebelió de Banu Gómez.
Lluita freda contra Castella.
Promulga els furs de Lleó 1017..
Es casà amba Urraca germana de Sanç II de Navarra

Abd Malik

1002

Fa diverses campanyes, però els cristians comence a resitir.

Sanç III el major 1004-1035

1004

El seu regnat va coincidir amb la crisi del món califal, iniciada amb la mort d'Almansor i finalitzant amb l'aparició dels Regnes de Taifes.
Va conquerir Astorga i Lleó el 1034 i per l'extensió dels seus territoris se'l va arribar a denominar Imperator Totus Hispaniae, encunyant moneda amb aquest títol.
Abans de morir va dividir el seu territori entre els seus quatre fills mascles: Ferran I reb Castella,Garcia V reb Navarra, Ramir I Aragó, Gonçal I Ribagorça

Abd-ar- Rahman "Sanchuelo"

1008

Es proposa al califat.
Revolta i proclamació de Muhammed Hixam.
1013 Hixam executat.

Regnes de Taifes. 1009-1090

1009

Toledo, Sarragossa, Sevilla: Àrabs.
Guadalquivir i Granada: Berèbers.
Levante: Eslaus.

Berenmund III (1017-1037)

1017

Minoria d'Edat, Urraca de Navarra goberna.
Mort a la batalla de Tamarron, a mans de Ferran, fill de Sanç el gran de Navarra. Es va casar a Jimena Sanç

Berenguer Ramon I

1017

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (ca. 1000[1] - 31 de març[2] de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

El conte de castella García Sanç es assasinat a Lleó

1028

Quan anava a laboda de la seua germana. Sanç III de Navarra herede de la seua dona Muniadona el comta i de la seua mare el comtat de Cea. Ferran I rebrà el regne de Castella.

Els cordoveses proclamen la república.

1031

-Diversitat étnica.
-Predomini del exèrcit, tropes estrangeres.
-Lluites per poder i perduda del poder del califat, el mateix que els abbassides.

Ramir I

1035

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i fou Ribagorça i Sobrarb (1043-1063). Era fill il·legítim del rei Sanç Garcés III de Pamplona. Ramir, en realitat, no s'intitulà rei, ni l'antic comtat d'Aragó esdevingué regne.

Ferran I 1037-1065

1037

El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, va heretar el comtat de Castella. Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054. Va rebre nombroses paries Va conquerir la ciutat de Coïmbra als musulmans el 1064. Després Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya.

Batalla de Tamarron

Sep 4, 1037

Ferran i Garcia, rei de Navarra vencen a Beremund III. Ferran es proclmà rei de Lleó pels els drets de la seua esposa germana del desaparegut llei leonés. Sança

Berenguer Ramon II

1076

Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germà, perquè no se n'havia determinat l'herència.

Alfons VI

1085

Presa de Toledo

Almòravids 1090-1145

1086

Yusuf desembarca i destrossa el exèrcit critià el Sagrajas.
Mort de l'hereu al tron castellà.

Segon desembarcament de Yusuf

1091

Presa del castell de l'Aledo.
Conquista del regnes de taifes, els Hudíes cedeixen Sarragosa(1110)
Començament del imperi.

Evacuació de Valencia

1102

Jimena deixa la ciutat

Alí Yusuf I (1106-1145)

1106

Corrupció del generals.
Comencen les lluites contra els almohades

Urraca I

1109

Urraca I de León (León, 24 de junio de 1081-Saldaña, 8 de marzo de 1126), llamada por sus coetáneos y los historiadores de la época como la Temeraria, fue una reina de León entre 1109 y 1126. Hija y sucesora de Alfonso VI y de la reina Constanza de Borgoña, fue sucedida por su hijo Alfonso VII.

Alfons VII (1126-1157)

1111

El 1111 fou coronat rei de Galícia a la Catedral de Santiago de Compostel·la pel bisbe Gelmires i el comte de Traba. El 10 de març de 1126 fou designat rei de Lleó a la mort de la seva mare i tot seguit va encapçalar la recuperació del Regne de Castella, que estava en mans d'Alfons I d'Aragó. Amb les Paus de Támara de 1127 es va posar fi a la disputa entre els dos reis i es va reconèixer Alfons VII com a rei de Castella.

Alfonso VII

1126

Alfonso VII de León, llamado «el Emperador, fue rey de León entre 1126 y 1157. Hijo de la reina Urraca I de León y del conde Raimundo de Borgoña, fue el primer rey leonés miembro de la Casa de Borgoña, que se extinguió en la línea legítima con la muerte de Pedro I.
Retomando la vieja idea imperial de Alfonso III y Alfonso VI, el 26 de mayo de 1135 fue coronado Imperator en la Catedral de León,4​ recibiendo homenaje, entre otros, de su cuñado Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona.

Tasufin (1143-1145)

1143

Han caigut gran part de les possesions almòravits a Marroc. El califa al-Mumin ocupa el nord del Magrib.
Revoltes 1144-5, de la població pel rigorisme.

Indepedència de Portugal

1143

1143 hagué de reconèixer la independència de Portugal durant el govern del seu cosí Alfons I Henriques pel tractat de Zamora

Segon periode de Taifes (1145-1170)

1145

Periòde caòtic.

Tractar de Tudillén

1151

El 1151 va signar el Tractat de Tudilén amb Ramon Berenguer IV, mitjançant el qual es repartien els territoris de nova annexió entre els respectius regnes.

Fernando II

1157

Fernando II de León (1137 – Benavente (Zamora), 22 de enero de 1188). Rey de Leóna​ entre los años 1157 y 1188.

Sancho III

1157

Sancho III de Castilla, llamado «el Deseado» (Toledo, 1133 o 11341​ – ibídem, 31 de agosto de 1158),2​ fue rey de Castilla desde el 21 de agosto de 1157 hasta su fallecimiento un año después, en el que le sucedió su hijo Alfonso. Fue hijo de Alfonso VII de León y de su esposa Berenguela de Barcelona.

Alfonso VIII

1158

Alfonso VIII de Castilla, llamado «el de Las Navas» o «el Noble» (Soria, 11 de noviembre de 1155 - Gutierre-Muñoz, del domingo 5 al lunes 6 de octubre de 12142​), fue rey de Castillaa​ entre 1158 y 1214. Hijo de Sancho III y Blanca Garcés de Pamplona, derrotó a los almohades en la batalla de Las Navas de Tolosa, librada en 1212, y fue sucedido en el trono por su hijo Enrique.

Yusuf I. Almohades (1163-1232)

1163

Lluita contra Ibn Mardanis, sultan que contolava el llevant penínsular.
Mor A Santàrem al 1184.

Cortes de Lleó

1188

Ya'qud (1184-1199)

1195

Tregua 1190
Batalla d'Alarcos. 1195. Victoria contra els cristians.

Muhammad (1199-1213)

1199

Derrota de les Navas de Tolosa.
Es sucedeixen 4 rei almohades fins a la desintegració del regne,

Batalla de Las Navas de Tolosa.

Jul 16, 1212

Participació de Alfonso VIII de Castilla, Pedro II de Aragó, Sanç VII de Navarra.

Enrique I

1214

Enrique I de Castilla (Valladolid, 14 de abril de 1204-Palencia, 6 de junio de 1217)1​ fue rey de Castillaa​ entre 1214 y 1217, año en que falleció como consecuencia de un accidente en la ciudad de Palencia. Fue hijo de Alfonso VIII y de su esposa, la reina Leonor de Plantagenet. Le sucedió en el trono su hermana la reina Berenguela, quien después renunció en su hijo, el futuro rey Fernando III.

Fernando III

1217

Fernando III de León y de Castilla, llamado «el Santo", fue rey de Castilla entre 1217 y 1252 y de Leóna​ entre 1230 y 1252. Hijo de Berenguela, reina de Castilla, y de Alfonso IX, rey de León, unificó definitivamente durante su reinado las coronas castellana y leonesa, que habían permanecido divididas desde la época de Alfonso VII «el Emperador», quien a su muerte las repartió entre sus hijos.

Alfonso X

1252

Alfonso X de Castilla, llamado «el Sabio» (Toledo, 23 de noviembre de 12211​-Sevilla, 4 de abril de 1284), fue rey de Castilla entre 1252 y 1284. A la muerte de su padre, Fernando III «el Santo», reanudó la ofensiva contra los musulmanes, y ocupó Jerez (1253), arrasó el puerto de Rabat, Salé (1260) y conquistó Cádiz (c. 1262). En 1264, tuvo que hacer frente a una importante revuelta de los mudéjares de Murcia y el valle del Guadalquivir

Caiguda del emir de Mùrcia

1264

Muhammas Yusuf Nasr (1273-1302). Regne nazarí.

1273

1232 Es proclamà sultà a Arjona.
Venç a Ibn Hub, gràcies a l'aliança amb la població. Farta dels impostos. Entra a Granada i fa vassallatge a Ferran III.

Sancho Iv

1284

Sancho IV de Castilla, llamado «el Bravo» (Valladolid, 12 de mayo de 1258 - Toledo, 25 de abril de 1295), fue rey de Castillaa​ entre 1284 y 1295. Era hijo del rey Alfonso X «el Sabio» y de su esposa, la reina Violante de Aragón, hija de Jaime I «el Conquistador», rey de Aragón.

Caiguda de Tarifa

1292

Fernando Iv

1295

Fernando IV de Castilla, llamado «el Emplazado» (Sevilla, 6 de diciembre de 1285 – Jaén, 7 de septiembre de 1312), fue rey de Castilla entre 1295 y 1312.Al igual que sus predecesores en el trono, Fernando IV prosiguió la empresa de la Reconquista y, aunque fracasó en su intento de conquistar Algeciras en 1309, se apoderó de la ciudad de Gibraltar ese mismo año, y en 1312 ocupó la plaza jienense de Alcaudete. Durante las Cortes de Valladolid de 1312, impulsó la reforma de la administración

Caiguda de Antequera.

1410

Fi de la guerra civil castellana

1479

Caiguda de Alhama

1482

Boabdil 1482-92

1482

Derrota en Lucena.
Guerra civil contra Al-zagal.

Al-zagal es retira i cedeix Almeria i Guadix al reis catòlics.

1489

Boabdil dona les claus de Granada

Jan 6, 1492