-
711
La conquesta musulmana
Els musulmans es van expandir ràpidament des de la
península aràbiga. Després de controlar el nord d'Àfrica, van
creuar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península en el
711. Van vèncer fàcilment al regne visigot en la batalla de
Guadalete perquè que van aprofitar les lluites internes. Els
musulmans van controlar ràpidament tota la Península
perquè arribaven a acords amb els governants regionals. -
Period: 711 to 756
L’emirat dependient de Damasc
En 711, Tarik, governador del nord d'Àfrica, i Muza, al capdavant de les tropes berbers, Creuen l'estret de Gibraltar i vencen al
rei visigot Don Rodrigo en la batalla de Guadalete. En vuit anys els musulmans van conquistar Hispània. Van intentar conquistar
el regne dels francs, més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats en la batalla de Poitiers per Carlos Martel en 732. -
Period: 756 to 929
L’emirat independent
La revolta abasí va acabar a Damasc amb la família califa No obstant això, Abderramán (Abd al-Rahman) I va
aconseguir escapar cap al nord d'Àfrica. En 756 aconsegueix apoderar-se del-Andalus i es proclama emir.
van faltar problemes interns:
- Els governants de les marques frontereres no obeïen al poder cordovès.
- Els enfrontaments entre els àrabs i els berbers.
- Els mossàrabs, que pagaven impostos especials per ser cristians, van dur a terme actes de rebel·lia. La revolta més destacable. -
929
El califat de Córdoba
Abderramán III posa fi a les revoltes i lluites internes. En
929 es proclama califa (màxima autoritat política i religiosa).
El califat va ser l'etapa de major esplendor econòmica
polític. Abderramán III va reforçar l'exèrcit i crec el Medinat
al-Zahra per a assegurar l'ordre interior i contenir als
cristians del nord d'Àfrica.
Va continuar el poder califat sota el seu fill Alhaken II,
protector de les arts i les lletres.
Li succeeix Hixem II, el qual va deixar el govern en càrrec
de Almanzor. -
1002
la mort de almanzor
En 1002 mor
Almanzor per les ferides de la batalla de Calatañazor i el
califat entra en crisi. -
Period: 1031 to 1090
Els regnes de taifes
Al-Andalus es divideix en petits regnes, anomenats taifes. Aquests regnes van buscar el suport dels reis cristians
i aquests, a canvi, van imposar tributs (pàries) a canvi de la pau. En 1085 Alfons VI conquesta Toledo.
Els reis taifes van demanar ajuda als almoràvits del nord d'Àfrica: Yusuf, al capdavant de l'exercito berber, i
Motamid, rei de Sevilla, derrota Alfons VI en Zalaca.e) Las invasiones africanas (1090-1236). -
1090
almorávides
agrupació de tribus berbers, partidaris del radicalisme religiós, havien creat
un Estat en el nord d'Àfrica. Després del triomf sobre Alfons VI, els almoràvits van acabar amb les taifes, van
unificar al-Andalus i van posar fre a l'avanç cristià. Malgrat tot, la pressió cristiana no podia evitar-se. -
1146
Els almohades
que havien substituït als almoràvits en el nord d'Àfrica,
es van imposar en al-Andalus i van implantar un major rigor religiós. Frenen l'avanç
cristià, vencen a Alfons VIII, rei de Castella, en la batalla de Alarcos (1195), però són
derrotats en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), que enfonsa a l'Estat almohade i
desemboca en les terceres taifes independents: Sevilla, Boira, València, Múrcia, Granada... -
Period: 1236 to 1492
El regne nassarí de Granada
Comprenia les actuals províncies de Granada, Màlaga i
Almeria, més alguna cosa de Jaén i Cadis. Va ser fundat
per Mohamed ben Naser, que inicia la dinastia que
dona nom al regne (nasríes o nassarites). Els inicis van
ser de col·laboració. Pagaven tributs (pàries) a
Castella i van ajudar a Ferran III en la conquesta de
Còrdova i Sevilla.