La literatura medieval en una línia del temps

Unió de Catalunya amb Aragó

Nov 13, 1137

Corona d'AragóLa Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes. En termes contemporanis, funcionava més com una confederació política que no pas com un estat unitari.

Traducció del Forum Iudicum

Nov 1, 1150

Forum IudicumLiber iudiciorum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge), codi d'origen visigòtic redactat en llatí que els monarques carolingis van mantenir després de la Reconquesta. El juny de 1960 Anscari Mundó va donar a conèixer un fragment d'una traducció d'aquest codi, que, segons ell, era "un nou text català literari (sic), que sembla més antic que cap dels coneguts fins ara".(La data no és real, però no deixa no ficar-la)

Principi de regnat de Pere el Catòlic.

Jan 1, 1196

Pere el CatòlicPere el Catòlic, II d’Aragó i I de Barcelona, nasqué el 1177. Fou el fill primogènit d’Alfons el Cast i de Sança de Castella. Pel testament d’Alfons el Cast, Pere heretà Catalunya i els comtats dependents d’ella, mentre que el seu germà Alfons II heretà la Provença. Començà a regnar el 1196 sota la tutela de sa mare, amb qui tingué fortes desavinences.

Mort del trobador Guillem de Berguedà

Jan 1, 1196

Guillem de BerguedàGuillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.

Homilies d'Organyà

Jan 1, 1200

Homilies d'OrganyàHomilies d'Organyà, encara que es tracta de còpia d'un text anterior que devia ésser escrit al final del segle anterior. Aquestes homilies, des que foren descobertes per J. Miret i Sans, han estat més mitificades que no pas estudiades, fins al punt que algú va deixar anar la hipòtesi que eren d'origen càtar, i, com si fos un fet provat, aquesta atribució va passar fins i tot a un manual d'història de l'Església catòlica. ( La data no és real, erò m'obliga a posar-la)

Batalla de Muret. Fi del domini a Occitània

Sep 12, 1213

Batalla de MuretLa Batalla de Muret (Murèth en occità) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Llibre dels feyts

Nov 18, 1250

Llibre dels fetsEl Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276, doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343.

Tractat de Corbeil

Nov 18, 1250

Tractat de CorbeilEl Tractat de Corbeil és un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essones, a la regió d'Illa de França) entre Lluís IX de França i Jaume el Conqueridor, com a conseqüència de la guerra coneguda com a Croada contra els càtars que enfrontà l'exèrcit francès a les tropes occitanocatalanes.

Mort de Jaume I el Conqueridor

Nov 18, 1276

Jaume IJaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort.. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius.

Ramon Llull. El llibre de les meravelles

Nov 18, 1298

El llibre de les meravelles, Ramon LlullDels deu llibres en què es divideix la novel·la, només els dos primers (Déu i àngels) i els dos darrers (paradís i infern) es poden considerar estrictament teològics. Dels altres sis, quatre pertanyen a l'àmbit de la filosofia natural (III-VI), un és un regiment de prínceps (VII) i l'altre és un complet i acurat estudi de l'home des del punt de vista de la seva especificitat com a única criatura constituïda de matèria i d'esperit (VIII).

Expedició dels almogàvers a Constantinoble

Nov 18, 1302

Almogàbers a Constantinoble(1302-1311) Amb Roger de Flor al capdavant, els exèrcits almogàvers conquereixen bona part de l'actual Turquia i esdevenen la defensa de Constantinoble contra l'amenaça dels musulmans.

Quatre grans cròniques

Nov 18, 1325

Quatre grans cròniquesLes quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.

Crònica de Ramon Muntaner

Nov 18, 1325

Crònica de Ramon MuntanerNarra els fets que va viure durant el regnat de cinc reis (de Jaume i fins a Alfons el Benigne) i té com a finalitat deixar constància dels serveis que va prestar a la corona i exalçar la grandesa de la nació catalana i dels reis. A més, és un testimoni molt valuós sobre l'expedició dels almogàvers. És la crònica que té més qualitat literària i va ser escrita per ser escoltada però no llegida. Hi abunden les hipèrboles, sempre per exalçar la seva pàtria i la seva gent.

Pesta Negra

Nov 18, 1348

Pesta negraLa Pesta Negra -també coneguda com a Mort Negra- va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Nov 18, 1383

Pere el CerimoniósRedactada per iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

Francesc Eiximenis, Llibre de les dones

Nov 18, 1396

El llibre de les donesLa seva extensa obra té com a objectiu fonamental l'educació religiosa i civil dels laics, a qui ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic, presentades «per manera simple e grossera», és a dir, en una prosa clara, precisa i amena. La seva aportació a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seva prosa i en la seva traça com a narrador d'exemples i d'escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.

Ausiàs March

Nov 18, 1397

Ausiàs MarchAusiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.

Bernat Metge, Lo somni

Nov 18, 1399

Lo somniÉs l'obra mestra de Bernat Metge. Metge hi explica com, poc després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i d'altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Compromís de Casp

Nov 18, 1412

Compromís de CaspEl Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.

Alfons el Magnànim. Màxima expansió territorial de la corona d'Aragó

Nov 18, 1416

Alfons el MagnànimEl seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.

Mort de Martí l'Humà

Nov 18, 1418

Martí l'HumàSegon fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. El 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. el 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

Curial e Güelfa

Nov 18, 1432

Curial e GüelfaCurial e Güelfa és una de les obres més importants del gènere de novel·la cavalleresca en català. Fou el 1876 quan Manuel Milà i Fontanals parlà per primera vegada d'aquest manuscrit anònim i sense títol escrit entre 1432 i 1468.

Joan Roís de Corella

Oct 6, 1437

Joan Roís de CorellaJoan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.

Reis Catòlics. Unió d'Aragó amb Castella

Nov 18, 1479

Reis CatòlicsEls Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar l'organització independent.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

Nov 18, 1490

Tiant lo BlancTirant lo Blanc (Tirant lo Blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.