-
La il·lustració
Va ser un corrent cultural i de pensament que va començar a finals del segle XVII I i va estar present durant tot el segle XVIII. El corrent es basava en 5 punts: La raó, l'educació, el progrés, la felicitat del poble (todo para el pueblo pero sin el pueblo) i la tolerància. La il·lustració provoca una gran crítica a l'Antic Règim i, en conseqüència el despotisme il·lustrat que tractava de millorar les condicions de vida del poble.(L'home de la imatge és Rousseau, un pensador de la il·lustració) -
El segle XVIII
Vam començar el curs amb l'Antic Règim on hi havia una gran estructura social, on predominava el món rural (agricultura de subsistència) que estava controlat pel règim senyorial que establia que les terres eren dels privilegiats.
També va començar el desenvolupament industrial i el comerç. -
Guerra de successió
Carles II mort sense descendència això prova enfrontaments entre Carles d'Àustria i Felip d?anjou de França. Això va produir una guerra. La coronació de Carles com a emperador a Àustria va provocar el tracta d'Utrecht el 1713 que va donar pràcticament per acabada la guerra. Al final Felip V va arribar al poder i es va convertir en el primer rei de la dinastia dels Borbons, com l'actual rei..
(l'home de la fotografia és Felip V) -
Reformisme borbònic
A Catalunya, l'arxiduc Carles era el candidat preferit, per tant, l'arribada de Felip d'Anjou al poder no és benvinguda. Això provoca una lluita que acaba amb la derrota de Catalunya i la pèrdua de les seves institucions. Felip V va implantar el tractat de Nova Planta amb el qual subordinava el poder de les institucions a la voluntat de la monarquia. -
La revolució industrial
La industrialització va començar amb la creació de la màquina de vapor. Els factors que la van afavorir: augment de la demanda, la revolució agrícola i el comerç. La industrialització comença a Gran Bretanya però s'expandeix ràpidament per la resta del món. L'augment del comerç causa la creació de l'economia amb Adam Smith. Durant aquella època hi va haver molts canvis tecnològics, especialment a la indústria tèxtil, la siderúrgica i en la navegació. Amb les grans empresses arriben els burgesos. -
L'Inici del moviment obrer
La creació de grans empreses va donar a lloc grans problemes socials i laborals, ja que, les condicions no eren dignes. Aquests problemes, a part de provocar la creació dels sindicats que buscaven reivindicar les condicions laborals, també van establir doctrines socials:
+El socialisme utòpic amb Robert Owen
+El marxisme amb Karl Marx (comunisme)
+L'anarquisme amb Bakunin, (no creuen en la política) -
La revolució americana
El corrent que es va establir gràcies a la "lluita" per unes condicions de vida dignes va donar lloc a moltes revolucions com aquesta en la qual els actuals Estats Units es van independitzar de les colònies que dominaven el territori. -
La revolució francesa
La situació a França era crítica i al veure el que havia passat a Amèrica van decidir revelar-se. Hi va haver moltes causes per les quals es va produir la revolució, la manca de drets del poble i la impossibilitat de canviar la situació... Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat a l'Assemblea Nacional en 1789 i va finalitzar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte en 1799. -
Napoleó
Napoleó va ser un conquistador francès que va iniciar una sèrie de reformes molt importants per al país: l'elaboració d'un codi civil, la creació del Banc de França i el codi de comerç, a més de promoure l'educació pública. A més de ser un gran polític va envair gran part d'Europa fins que va perdre contra Rússia l'any 1812. -
Tractat de Fontainebleau
A Espanya va continuar l'Antic Règim amb Carles IV qui va declarar la guerra a la França Revolucionària. El conflicte va acabar amb el tractat de Fontainebleu amb el qual es permetia a les tropes napoleòniques travessar Espanya per arribar a Portugal i envair-la. Els francesos no van respectar el tractat i van aconseguir el control d'Espanya. Aquesta situació va provocar grans conflictes dintre de la família reial. -
La guerra del Francès
Els conflictes reials a causa del tractat de Fontaineibleu van provocar que Napoleó pressionés als monarques per abdicar a Baiona, i ho van fer. El seu germà, Josep Bonaparte va ocupar el tro d'Espanya. Els conflictes entre els patriotes, en contra de Josep I i els afrancesats, a favor d'ell van acabar començant a la guerra del Francès. Finalment el 1813 la guerra va acabar amb el tractat de Valençay que va retornar la corona a Ferran VII perquè Napoleó necessitava les seves tropes a Rússia. -
Les Corts de Cadis i la Constitució
A conseqüència de la guerra del Francès es va formar la Junta Central Suprema que va convocar les Corts que es van reunir a Cadis. Allà es va elaborar la Constitució de 1812, la primera constitució espanyola que va ser anomenada la Pepa al ser creada el dia de Sant Josep. La constitució tractava temes importants com: el sufragi universal masculí, la divisió de poders, la sobirania nacional... A més es va abolir la Inquisició i les senyories. -
Restauració de l'absolutisme
Ferran VII torna a Espanya i el primer que fa és derogar la Constitució i les reformes. A més va restaurar els privilegis que tenia el clergat i la noblesa. En conclusió, va restaurar l'Antic Règim concentrant tot el poder. Alguns liberals van tractar de revoltar-se però no va funcionar i van ser perseguits, obligant a molts d'ells a exiliar-se. -
Revolució del 1820
Es va iniciar a Espanya i va donar lloc al Trienni Liberal. Va acabar al 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l'absolutisme. Es va extendre per molts països com Portugal, Rússia, Grècia... Gràcies al moviment del 1820 l'imperi otomà va obtenir la seva independència. -
El Trienni Liberal
El Trienni Liberal va ser un pronunciament en contra de l'Antic Règim dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego. Va ser un èxit durant tres anys en els quals es va instaurar la Constitució del 1812 i es van alliberar als presos polítics. Aquesta situació va acabar el 1823 quan la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya (els Cent Mil Fills de Sant Lluís) que van restituir a Ferran VII com a rei absolut. -
Revolució del 1830
Va començar a França una revolució que va expulsar al rei Carles X de Borbó, ja que, va intentar derogar la carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII. A causa d'aquesta revolució també es va produir un aixecament contra el rei d'Holanda. -
La Dècada Ominosa
El govern de Ferran VII no estava en un moment idoni quan va tornar al poder, això va provocar que el rei creés un consell de ministres decisió la qual no va ser ven rebuda per part de la noblesa. Per altra banda, els liberals van tornar a ser perseguits. -
La Primera Guerra Carlina
Ferran VII només tenia una filla i per tant, segons la Llei Sàl·lica una dona no pot governar. Davant d'aquesta llei, el rei va establir la Pragmàtica Sanció que anul·lava la Llei Sàl·lica. Els absolutistes no van estar a favor que Isabel regnés i van recolzar al seu tiet Carles Maria Isidre. Quan va morir Ferran va esclatar la primera Guerra Carlina. -
El govern d'Isabel
Maria Cristina, la mare d'Isabel va estar governant mentre la seva filla era un bebè. Ella va donar suport a als liberals un temps per assegurar el tro a la seva filla. Però dins del liberals hi havien 2 grups: els moderats i els progressistes. Maria Cristina anava canviant d'opinió. Finalment el 1837 es va promulgar una nova constitució més restrictiva que l'anterior. La situació va cansar a Maria Cristina que va dimitir, el general Espartero va ocupar el seu càrrec. -
La Dècada Moderada
Isabel va arribar al poder amb tretze anys, durant els seus deu primer anys regnant van governar els moderats . Un personatge molt important de l'època va ser el general Narváez que va influir en la creació de la Constitució de 1845 que era molt restrictiva i limitava molts els drets. La Dècada Moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigir per O'Donnell. -
Revolucions de 1848
Va ser un corrent revolucionari que es va estendre per molts països. Va començar a França a causa del règim moderat i corrupte de Lluís Felip. Com a resultat es va establir la Segona República però poc després a les eleccions, Lluís Napoleó Bonaparte va guanyar i va eliminar la República proclamant el Segon Imperi. -
Moviments unificadors
Països com Alemanya o Itàlia van haver de reunificar els seus territoris, ja que, alguns moviments nacionalistes van donar lloc a què dins d'un mateix territori hi hagués comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats. -
La Segona Revolució Industrial
Hi va haver grans canvis al sector elèctric amb Michael Faraday, al sector siderúrgic gràcies als avantatges a la maquinària i les grans quantitats d'acer, i el sector químic amb la invenció de nous materials, la creació de l'aspirina i la creació de la dinamita per Alfred Nobel. Amb el creixement de les empresses els bancs es van convertir en les institucions clau en l'economia industrial, a més, es van crear les societats anònimes que dividien el capital en accions fent-los més accessibles. -
La Primera República
Va haver problemes de fam que van provocar grans revoltes fins que el 1868 els generals Serrano i Prim van fer l'anomenada Revolució Setembre amb la qual van posar al poder a Amadeu I que va durar molt poc al càrrec. Davant dels fracassats intents de la monarquia es va establir la Primera República el 1873,no va tenir èxit, el general Serrano va presidir el govern per un cop d'estat. Al 74 el general Martínez Campos va fer un altre cop d'estat amb el qual va restaurar la monarquia dels Borbó. -
La Restauració canovista
Alfons XII va arribar al poder i va ser partidari d'una monarquia constitucional amb la qual Cánovas del Castillo es convertia en el president del govern. Ell va acabar amb el conflicte carlí i va impulsar la redacció d'una nova Constitució al 1876 que tenia un caràcter més integrador. No tots recolzaven aquest sistema, ja que restringia l'oposició política. Els grups en contra van ser els anarquistes, els regionalistes i els socialistes amb el PSOE creat el 1868 per Pablo Iglesias. -
La Renaixença
Es va establir un nou moviment cultural que buscava la recuperació del català com llengua i cultura. Els majors impulsors d'aquest moviment de pensament van ser autors com Bonaventura Carles Aribau o Víctor Balaguer. A més, el catalanisme es va unir i va crear les Bases de Manresa que era el nom que rebien les Bases per a la Constitució Regional Catalana, text que proposava una organització descentralitzada de l'Estat. -
Les Colònies
Les societats a les colònies eren molt jeràrquiques i denigrants per als natius. La majoria d'ells van ser obligats a treballar d'esclaus a les plantacions. Les colònies es van administrar en 4 tipus: d'explotació, els dominis (territoris amb molta població blanca), els protectorats (on es controlava l'economia i política exterior), les concessions (pertanyien a un país però eren entregats temporalment a una metròpolis) i els mandats (els acords internacionals atorgaven a una potència). -
Rivalitats entre les grans potències europees
A Europa hi havia una situació de tensió. França i Anglaterra miraven amb recel el creixement d'Alemanya que havia avançat molt especialment al aspecte armamentístic... Aquestes diferències van provocar la creació de 2 blocs militars: la Triple Aliança, inicialment amb Alemanya, Àustria i Itàlia. I la Triple Entesa amb França, el Regne Unit i Rússia. -
Situació política a Espanya
Va ser una època de grans conflictes polítics. La tensió va ser tan gran que es va produir la Setmana Tràgica on hi va haver grans càrregues militars contra la població catalana que s'estava manifestant en contra de la guerra del Marroc. Això va provocar una gran indignació que va desembocar en protestes militars, vaga general i malestar polític. -
L'esclat de La Primera Guerra Mundial
Les crisis marroquines i la dels Balcans van provocar que la situació estigués encara pitjor, per tant, quan Francesc Ferran i la seva esposa que eren els hereus de l'Imperi austrohongarès van ser assassinats a Sarajevo van demanar explicacions a Sèrbia, però no es va fer responsable i l'imperi els va donar un ultimàtum, però Rússia es va posar del costat de Sèrbia fent que la Triple Entesa i la Triple Aliança s'oposessin i esclatés la Primera Guerra Mundial. -
Primera Fase
Alemanya tenia un gran poder militar i es pensava que guanyarien la guerra ràpidament. I de fet, van aconseguir penetrar al territori francès amb facilitat, però les tropes van ser aturades a la batalla del Marne (junt al riu Marne, el qual surt a la fotografia) on els alemanys van fracassar. Poc després Rússia va llençar una ofensiva però van ser derrotats a Tannenberg i als Llacs Masurians , encara que van perdre aquesta batalla van aconseguir salvar a França. -
Segona Fase
Els fronts es van consolidar a causa del fracàs ofensiu alemany. Al consolidar-se els fronts es van crear moltes trinxeres on els soldats es protegien però en unes condicions fatals. Per altra banda els Aliats van intentar trencar l'equilibri dels fronts atacant punts secundaris com Bòsfor o Gal·lípoli, colònies alemanyes a l'Àfrica o possessions otomanes com Síria, Aràbia i Palestina. -
La Revolució Russa
A Rússia molt pocs tenien el poder de la terra i els camperols es morien de fam treballaven les terres d'un altre. El tsar va fer unes reformes agràries que van tranquil·litzar a la població un temps, Però el Diumenge Sanguinari, on es van assassinar a mil persones que s'estaven manifestant i les conseqüències de la guerra van provocar 2 revolucions: la de febrer, i la d'octubre. El comunisme de Lenin va arribar al poder i van sortir de la guerra amb el tractat de Brest-Litovsk a març de 1918. -
Tercera Fase
Els Estats Units entren a la guerra, ja que havien donat als aliats armament i diners, van aportar més d'un milió de soldats per assegurar-se que ho recuperaven. Els Estats Units s'havien convertit en una gran potència mundial al declarar-se neutrals però vénen armament a la vegada. Per tant la seva entrada a la Gran Guerra va ser decisiva. Alemanya va tractar d'evitar-ho però no va poder. -
La Guerra Civil Russa
Rússia va patir una guerra civil on l'Exèrcit Blanc (contrarevolucionaris) es va enfrontar a l'Exèrcit Roig de Trotski (comunista). Van guanyar els comunistes declarant la dictadura del proletariat. Més tard amb la mort de Lenin, Stalin va eliminar a quasi tots els seus competidors i es va convertir en el nou líder. -
La situació a Rússia
A Rússia governava el comunisme de Lenin que va sacar al país de la guerra amb el tractat de Brests-Litovsk. Els comunistes van aconseguir arribar al poder a través de revolucions produïdes per la indignació del poble a causa de la pobresa. -
El final de la Guerra
La retirada de Rússia de la Guerra va provocar que Alemanya intentés fer una gran ofensiva que va ser resposta per una contraofensiva aliada. La feblesa d'Alemanya va quedar reflectida d'enseguida. Tenien problemes econòmics, socials, militars... La seva feblesa va provocar que els imperis centrals anessin perdent: primer Turquia, més tard Àustria i per últim Alemanya, on a causa de l'abdicament de Guillem II es va establir la república de Weimar. -
Conseqüències de la Guerra
Hi van haver moltes víctimes mortals, en concret 8 milions de persones i 9 milions van ser ferides. També es van produir grans pèrdues econòmiques especialment per Alemanya que va haver de pagar les reparacions dels guanyadors. Es va crear un nou mapa Europeu amb nous estats. La Gran Guerra va provocar la pèrdua de l'hegemonia europea en l'economia mundial. Les conseqüències positives van ser per als Estats Units que van aconseguir ser una potència mundial gràcies. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser el tractat amb el qual es va donar per acabada la guerra. En ell es culpava en especial a Alemanya i se'ls condemnava a pagar totes les reparacions que estaven a uns preus elevadíssims per tant la situació al país era deplorable, ja que, a l'acabar la guerra tenien unes condicions econòmiques dolentes i, a l'haver de pagar les reparacions ho van passar encara pitjor. També es va crear un nou mapa d'Europa deixant d'existir els imperis: alemany, otomà, austrohngarès -
La crisi de la postguerra
La primera guerra mundial va tenir conseqüències econòmiques molt greus: pèrdues humanes, materials i en especial costos financers per a Alemanya, que va haver de pagar les reparacions dels danys produïts a la Gran Guerra. A més, el context econòmic va estar marcat per la inflació i la depreciació monetària, juntament amb l'augment de l'atur. Els Estats Units, en canvi, van consolidar la seva supremacia mundial al convertir-se en una potència mundial gràcies a la venda d'armes. -
La dictadura de Primo de Rivera
Degut als problemes socials i polítics i amb el suport de l'exèrcit, Primo de Rivera va arribar al poder amb un cop d'estat. En convertir-se en el cap de l'estat va formar un govern exclusivament integrat per militars. Es va centrar molt en els conflictes militars com el de la marroquina. A l'aspecte civil, va reduir l'atur i va formar governs civils conservadors. La dictadura a Catalunya pel contrari, va ser més dura, ja que es va prohibir la propaganda separatista i l'ús del català en públic. -
El crack del 29
La fallida de la borsa de Nova York va provocar una gran crisi a causa de la superproducció i l'especulació, doncs la població comprava i venia accions , fins que van caure ocasionant una gran crisi econòmica coneguda com "la gran depressió". La crisi se'n va expandir a altres països, fent que l'Estat intervingués més en l'economia. A EE.UU, Roosevelt va implementar el "New Deal", amb el qual s'invertien molts diners en obres públiques i en agricultura, augmentant els llocs de treball. -
La crisi dels sistemes polítics democràtics
La democràcia va patir una gran pèrdua de confiança per part de la població a causa de la crisi econòmica. Això va provocar que els partits extremistes guanyessin suport. També hi va haver un gran auge del comunisme. En diversos estats europeus se'n van instal·lar dictadures extremistes de dretes com a Itàlia amb Mussolini, a Grècia amb Metaxas, a Àustria amb Dollfus, etc. En el cas d'Alemanya, va triomfar democràticament el partit nazi liderat per Hitler. -
Fi de la Dictadura de Primo de Rivera
La Dictadura va acabar quan el rei va retirar el seu suport a Primo de Rivera. El rei Alfons XIII va convocar unes noves eleccions i la restauració de la Constitució. Però, al ser considerat un còmplice de la dictadura, molta gent estava en la seva contra signants el pacte de Sant Sebastià amb el qual volien acabar amb la monarquia i instaurar la república. -
La Segona República
Després de la dictadura de Primo de Rivera els detractors de la monarquia van intentar acabar amb ella. Alguns d'ells, fins i tot, van intentar una insurrecció militar a Jaca que va fracassar. Això va provocar unes eleccions municipals on, a diferència del passat on havien estat guanyant els partits monàrquics, van guanyar els republicans. Niceto Alcalá Zamora, el president del comitè, va proclamar la Segona República. -
La Constitució de 1931
El nou govern provisional va convocar eleccions a les Corts constituents, on es va redactar una nova Constitució que establia un règim popular i democràtic. A més, la Constitució també incloïa novetats com el sufragi universal, un Estat laic, una organització territorial descentralitzada, l'estat del benestar ... Aquesta Constitució va ser molt polèmica. Després de la seva creació Alcalá Zamora va passar a presidir la República i Manuel Azaña el govern. -
El bienni reformista
Entre 1931 i 1933 es van abordar grans problemes que afectaven el conjunt de l'Estat; la reforma agrària -que pretenia millorar les condicions dels camperols i redistribuir la propietat de les terres-, l'autonomia de Catalunya -amb la instauració de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut el 1932-, la reforma militar -amb la qual l'exèrcit jurava lleialtat a la -República-, reformes laborals, educatives i la regulació del matrimoni i el divorci. -
L'arribada del nazisme
Les condicions econòmiques deplorables i el ressentiment per part dels alemanys van provocar que el partit nazi amb Hitler augmentés el seu nombre de vots i encara que no van ser el partit més votat, no van trigar molt a arribar al poder i per mantenir-se, Hitler va suspendre els drets fonamentals, va il·legalitzar tots els partits polítics, acumulant els tres càrrecs principals: cap de l'Estat, cap de govern i president de l'únic partit legal. Per tant es van convertir en un Estat totalitari. -
La inestabilitat política i social
L'agost de 1932 va tenir lloc un intent de cop d'estat monàrquic dirigit pel general José Sanjurjo a Sevilla, però va fracassar. La crisi econòmica i la tensió ja existent van provocar que Azaña presentés la seva dimissió i es van convocar noves eleccions on la CEDA, que era una agrupació de partits de dreta units, van guanyar molta força. Poc després es van crear nous partits dretans, entre ells la Falange Espanyola liderada per José Antonio Primo de Rivera. -
Els conflictes d'octubre de 1934
El 1934 s'incorporen al govern tres ministres de la CEDA, fet que no va ser ben rebut pels partidaris de l'esquerra. Per això a Astúries va triomfar una vaga general convocada pels republicans. Per altra banda, a Catalunya Lluís Companys va proclamar la República catalana dins de l'espanyola, però el president Companys i els consellers de la Generalitat van ser detinguts i l'estatut d'autonomia suspès. -
El Front Popular
Els partits d'esquerra es van agrupar creant el Front Popular a les eleccions de 1936, on van guanyar a la CEDA per poc marge. En arribar al poder van retornar l'Estatut d'Autonomia a Catalunya, van alliberar els presos polítics i van canviar els seus representants. Azaña es va convertir en president de la República i Santiago Casares Quiroga va ser nomenat president del Consell de Ministres. -
La conspiració contra la República
El resultat de les noves eleccions va provocar greus conflictes entre falangistes i sindicalistes. Aquests conflictes van servir com a excusa als falangistes per a conspirar contra el govern, que el 12 de juliol van assassinar al tinent Castillo i l'endemà a Calvo Sotelo. Finalment, el 17 de juliol, es va produir l'alçament militar contra la República que es va iniciar al Marroc. -
El cop d'estat
Emilio Mola, amb l'ajut d'altres generals com Sanjurjo, Franco, etc., van donar un cop d'estat amb la benedicció i el suport de l'Església i els conservadors contra el Front Popular, que va començar al nord d'Àfrica i que va arribar a Espanya poc després. La lleialtat d'alguns militars, guàrdies civil i carabiners a la República va impedir que l'aixecament tingués èxit. El govern, en canvi, no va saber gestionar la situació i per això es va iniciar la guerra civil espanyola. -
Espanya dividida
Espanya va quedar dividida en dos bàndols: el republicà i el nacional. Els nacionals van crear a Burgos l'anomenada Junta de Defensa Nacional que va nomenar a Franco cap del govern. Poc després es van unificar totes les forces polítiques insurrectes. Per altra banda, al bàndol republicà, els sindicats van aprofitar la situació per a iniciar una revolució social. També es van organitzar milícies populars en defensa de la República i mesos després es va crear l'exèrcit popular. -
Period: to
L'evolució del conflicte
La situació a Espanya va ser molt comentada a Europa, els partidaris de la República van firmar un tractat de no-intervenció, en canvi, els feixistes van recolzar Franco al Marroc. Per altra banda, els nacionals volien fer-se amb la capital. Per això van llençar una ofensiva que va començar a la tardor de 1936 i es va durar tot l'hivern. Les tropes de Franco, que ocupaven gran part del nord d'Espanya, van prendre més zones del sud gràcies a la seva posició estratègica al Marroc. -
L'Alemanya nazi
El règim nazi era totalitari. No es respectaven les llibertats i la població no podia escollir uns nous representants. Hitler va ser considerat el líder indiscutible en el qual la major part de la població confiava cegament. Va emprar el terror per a controlar la població; a més, els va adoctrinar a través de la propaganda nazi. També va començar l'estigmatització dels jueus, els quals van ser obligats a portar una insígnia distintiva, i més tard, van ser tancats a barris controlats, els ghetos. -
La situació a Catalunya
A Catalunya la població i els governants van fer grans esforços per repel·lir l'entrada de les tropes feixistes. Van patir bombardejos, fam, por, etc. per això quan finalment les tropes feixistes van aconseguir entrar a Barcelona, gran part de la població va intentar fugir però van fracassar en l'intent. Aquesta lluita i rebel·lió els va portar a ser una de les zones en patir més repressió d'Espanya. -
El final de la guerra civil espanyola
Després de la caiguda del nord Franco es va dirigir al front de l'est, on van perdre Terol i després van avançar cap a Catalunya, on les tropes republicanes els van enfrontar provocant la batalla de l'Ebre. Les tropes franquistes van guanyar a les republicanes. Per això Franco va prendre Barcelona i poc després va entrar a Madrid, fet que marca la fi de la guerra civil espanyola. -
L'esclat de la Segona Guerra Mundial
El Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors més agressives i Alemanya va començar a guanyar molt poder a causa dels seus plans expansionistes. Primer van envair Àustria i més tard Polònia. La superioritat militar alemanya va donar seguretat a Hitler per a oferir al Regne Unit i a França un pacte de pau, pensant que no s'atrevirien a rebutjar-lo. Com que no van acceptar, Hitler va llançar una ofensiva iniciant així la Segona Guerra Mundial. -
Primera Etapa de la Guerra
Hitler va fer servir la tàctica de les guerres llampec amb forces militars aèries. D'aquesta manera van envair Dinamarca i Noruega. Més tard van controlar els territoris dels Països Baixos i Bèlgica. Al juny els nazis van ocupar París, Alsàcia i Lorena, que eren punts estratègics. També va intentar envair Anglaterra bombardejant Londres i Coventry. Per altra banda, Itàlia havia entrat guerra recolzant Alemanya. Van aconseguir territoris del nord d'Àfrica i amb ajuda de Hitler van envair Grècia. -
Els primers anys del franquisme
En acabar la guerra civil començà a Espanya la dictadura franquista, que va portar amb ella una gran repressió contra els simpatitzants de l'altre bàndol i un llarg període de fam i escassedat a la població, a més de, òbviament les nombroses pèrdues humanes a la guerra. Tot aquell que no va voler acceptar el nou règim va ser empresonat o assassinat. És per això que actualment encara podem trobar fosses comunes a Espanya. Molts dels ciutadans republicans van fugir a l'exili. -
L'entrda dels Estats Units a la guerra
Hitler estava en contra del comunisme, per tant es va plantejar envair l'URSS. Així que el juny de 1941 va començar la invasió de l'URSS per part dels alemanys amb l'anomenada "operació Barba-roja". L'arribada de l'hivern rus va provocar una pausa a la batalla però, mentre, al Pacífic, el Japó va atacar Pearl Harbour, una base militar estatunidenc, provocant l'entrada dels Estats Units a la guerra. -
Derrota dels nazis a Stalingrad
A partir d'aquell moment tot va empitjorar per a Alemanya, ja que va patir la seva primera gran derrota, a Rússia. D'altra banda, a Àfrica els britànics van expulsar les forces de l'Eix del nord d'Àfrica. Al Pacífic els Estats Units van fer una contraofensiva contra els japonesos. -
El final de la Segona Guerra Mundial
El 1944 l'exèrcit rus va iniciar una ofensiva molt potent contra Alemanya que els va portar fins al front oest de Berlín i que es va iniciar el juny de 1944 amb el desembarcament de Normandia. Hitler va fracassar en l'últim intent d'evitar la invasió russa així que els seus enemics van bombardejar les grans ciutats alemanyes i finalment, el 30 d'abril de 1945, els soviètics van aconseguir entrar a Berlín, guanyant així la guerra. En total es calcules més de 60 milions de morts. -
La mort de Hitler i l'holocaust
Amb la invasió de l'exèrcit rus a Berlín Hitler va assumir que havia perdut la guerra i fugint de les conseqüències dels seus terribles actes es va suïcidar al búnquer del centre de Berlín amb la seva esposa Eva Braun. Durant la guerra i fins al final, Hitler va assassinar a uns sis milions de jueus, els cossos dels quals van ser trobats per les forces aliades en els camps de concentració on havien estat reclosos. Fou aquest un dels episodis més terribles de la història de la humanitat. -
El fi de la guerra al Pacífic
La guerra va continuar poc temps més al Pacífic, on, encara que el Japó estava molt feble, els soldats nipons tenien ordres de lluitar fins a la mort. Per altra banda, els Estats Units volien acabar per fi la guerra i per fer-ho el president Truman va ordenar l'ús de la bomba atòmica, destruint així les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki el 6 i 9 d'agost de 1945 respectivament, donant per acabada la guerra al Pacífic. -
La Guerra Freda
Després de la Segona Guerra Mundial es va generar una gran tensió entre les dues potències mundials del moment: EUA i URSS. Aquesta tensió va dividir el món en tres blocs: els comunistes, els capitalistes i els països no-alineats. Durant aquest període, les dues potències van competir per ser les millors en molts aspectes: la carrera armamentística, l'espacial, l'esportiva, etc. -
La descolonització
El final de la guerra freda va significar també la descolonització de les colònies per part de les grans potències. A Àsia la més important va ser l'Índia, ja que es va realitzar d'una manera pacífica per Ghandi; A Àfrica, la de Tunísia i el Marroc. En general, la potència que millor va portar la transició va ser Gran -Bretanya, que va oferir avantatges a les seves colònies a més de la seva independència, creant la Commonwealth. -
Period: to
Darrers anys del franquisme
La segona meitat del franquisme va comportar a nivell socioeconòmic més estabilitat a la població, passats els pitjors anys de probresa i miseria, els anys de la reconstrucció. Els anys 50 van veure l'establiment i desenvolupament de la indústria, el comerç i el turisme. Les condicions de la població van anar millorant gràcies a sistemes de protecció social, gèrmen de l'actual sistema de la seguretat social. El franquisme acaba amb la mort de Franco, esdevenint el rei Joan Carles I cap d'estat. -
Period: to
La Guerra de Corea
Durant el període de la guerra freda va esclatar la guerra de Corea, antiga colònia japonesa dividida després de la Segona Guerra Mundial. Corea del Nord, que era comunista, va envair Corea del Sud, que era capitalista. Per això els Estats Units se'n van mobilitzar per a reconquistar Corea del Sud. Després de més d'un milió de morts, la guerra va acabar l'any 1953 amb una treva que mantenia la divisió de Corea en dos estats. -
Period: to
L'etapa "pacífica"
Durant 24 anys hi va haver "pau" entre els dos grans blocs mundials perquè en Nikita Khruixtxov va afirmar al congrés del PCUS que el capitalisme i el comunisme seguirien competint però de manera pacífica, encara que durant aquell temps hi van haver greus conflictes.La pau va portar també el tractat de SALT mitjançant el qual es limitava l'accessibilitat de les armes nuclears i més tard els tractats de Helsinki el 1975, que obligaven els estats a respectar els drets humans establerts per l'ONU. -
Period: to
La guerra del Vietnam
Es va produir perquè Vietnam estava dividit en dos estats: un comunista i l'altre capitalista. Això va produir la intervenció de EUA. El president Johnson va enviar un total de mig milió de soldats nord-americans al Vietnam. A pesar de la seva superioritat militar, EUA no va aconseguir guanyar la guerra i per això, anys després, el president Nixon va retirar les tropes gradualment. Un any després la part capitalista de Vietnam va caure, convertint-se Vietnam en un únic estat de règim comunista. -
La crisi dels míssils
A Cuba Fidel Castro va derrocar el dictador Batista però els EUA es van oposar al nou règim comunista. L'URSS va instal·lar a Cuba míssils capaços d'arribar a territori americà. Davant d'això, el president J.F Kennedy va decretar el bloqueig naval a l'illa, impedint l'arribada de material militar soviètic. Van ser dies de gran tensió fins que el president rus va desmantellar les bases soviètiques a Cuba. Els EUA van continuar amb la pressió a Cuba perquè el consideraven un territori inestable. -
Period: to
La transició
El rei nomena a Adolfo Suárez president del govern espanyol. Es va reinstaurar la democràcia al país amb mesures com: referèndum l'any 1975 que aprovà la nova llei per a la reforma política abolint les lleis franquistes, legalització dels partits polítics, polítiques de consens per tal d'aconseguir una democràcia forta ... El procés de la transició va culminar en 1978 amb l'aprovació en referèndum d'una nova Constitució on es reconeix a Espanya com un estat de les autonomies. -
Period: to
L'Espanya actual
Actualment Espanya continua amb la Constitució del 1978 i amb el mateix model d'estat: monarquia parlamentaria amb el rei Felip VI. En l'àmbit internacional Espanya ha incrementat el seu paper, és membre de l'OTAN. Els darrers anys vam patir la crisi mundial sent president Zapatero i després Mariano Rajoy. Paral·lelament a Catalunya es va reinstaurar la Generalitat amb el president Josep Tarradellas, es va aprovar l'estatut d'autonomia i van retornar les institucions catalanes com el Parlament. -
El final de la guerra freda
El 1977 la "pau" establerta va acabar quan l''URSS va utilitzar la seva força militar nuclear per a intimidar els països capitalistes. Estats Units, per la seva part, va instal·lar míssils a bases de països de l'OTAN. Això va provocar que les dues potències empressin molts diners en armament i amb l'arribada al poder del reformista Mikhaïl Gorbatxov va ser impossible ocultar els grans problemes econòmics dels soviètics. Per tant la guerra freda va acabar en la cimera de Malta. -
El mur de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial Berlín va quedar dividida en quatre sectors, un per cada vencedor. Els sectors d'Estats Units, Regne Unit i França es van unir, però el de l'URSS no. De fet, van aixecar un mur impedint la comunicació entre el sector capitalista (occidental) i comunista (oriental). Tot qui va intentar creuar el mur va ser assassinat. És per això que la caiguda del mur de Berlín és el fet simbòlic que marca el final de la guerra freda.
