-
Final del regnat de Maria Cristina i inici de la regència d'Espartero.
Es coneix aquest període per les tensions entre liberals progressistes i moderats. -
Period: to
Dècada moderada
Període on els moderats, gràcies al suport de la reina (Isabel II) i a un sufragi censatari molt restringit, es van mantenir en el poder durant deu anys consecutius. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Isabel II esdevé reina després de la regència d'Espartero. El seu regnat es caracteritza per la inestabilitat política amb conflictes entre progressistes i moderats. -
Constitució moderada; reforma fiscal
La Constitució de 1845 va ser promulgada pels moderats durant el regnat d'Isabel II, substituint la de 1837, donant més poder a la corona. -
Period: to
Segona guerra carlina (guerra dels Matiners)
Va ser un conflicte bèl·lic que només es va desenvolupar a Catalunya, on els carlins van lluitar per reinstaurar el regnat tradicionalista. -
Partit Demòcrata
Els progressistes eren la força d'oposició, però la impossibilitat que tenien d'arribar al poder per la via legal va provocar la radicalització d'alguns sectors, que es van escindir i van fundar aquest partit. -
Period: to
Bienni progressista
Es va iniciar aquest període quan la reina, Isabel II, va nomenar primer ministre al general progressista Espartero, que va governar en coalició amb la Unió Liberal. Va comportar una tornada al règim de 1835-1837. -
Desamortització de Madoz; vaga general a Barcelona
Un conjunt de lleis que permetien la venda de terres comunals i de l'Església amb la finalitat d’obtenir fons per a l'Estat.
En aquesta imatge, es pot observar a Pascual Madoz, el ministre d'Hisenda. -
Caiguda d'Espartero; govern de Narváez
Es va finalitzar el Bienni Progressista per un cop d'estat, encapçalat per O'Donell i posava de manifest els temors de la Unió Liberal davant el protagonisme creixent que havien adquirit els demòcrates. -
Period: to
La descomposició del règim moderat
La descomposició del règim moderat (1856-1868) a Espanya es deu a la crisi política, l'augment de tensions socials i la insatisfacció popular. Els moderats van perdre suport davant el creixement dels progressistes i democràtics. En aquest context, el general Prim va promoure el Pacte d'Ostende (1866), una aliança entre progressistes i republicans per derrocar el règim moderat. Això va culminar en la revolta del 1868, , que va portar a l'exili de la reina Isabel II. -
Restabliment dels Jocs Florals
Va donar lloc a Barcelona aquest esdeveniment cultural important en la Renaixença catalana. -
Period: to
El moviment obrer
El desenvolupament del moviment obrer a Espanya va començar a guanyar força a partir de la dècada de 1860 i va continuar al llarg de la dècada de 1870 i fins a finals del segle XIX. Aquest període va ser marcat per l'augment de la industrialització i les condicions laborals precàries, que van fomentar la formació de sindicats i associacions obreres, com la difusió de idees socialistes i anarquistes. -
Pacte d'Ostende; crisi financera
Un pacte entre els liberals i republicans per acabar amb el regnat d'Isabel II i buscar una alternativa monàrquica o republicana. -
Revolució de setembre
Aquesta revolta popular coneguda com La Gloriosa, va ser promoguda pels progressistes i els unionistes. Van provocar l’abdicació d'Isabel II i va iniciar el Sexenni Democràtic.
Per altra banda, hi havia ciutats amb una gran influència dels demòcrates i progressistes, on les classes baixes van constituir juntes revolucionàries de govern que reivindicaven l'abolició de la monarquia d'Isabel II i l'establiment d'un règim democràtic. -
Period: to
Sexenni Democràtic
Aquest període fou iniciat per la caiguda de la monarquia borbònica, també és conegut com a Revolucionari. Fou breu i inestable amb canvis polítics profunds, incloent-hi la proclamació de la Primera República. Tenia un caràcter rupturista a causa de l'abolició de la monarquia d'Isabel II, i per l'establiment d'un règim d'àmplies llibertats i del sufragi universal masculí. -
Constitució democràtica
Aquesta constitució va intentar fer Espanya més moderna i democràtica, donant més poder al poble i protegint les llibertats de la gent. Tot i això, la situació era tan inestable políticament (amb revoltes, canvis de govern i fins i tot reis que renunciaven voluntàriament al seu tro) que només va durar uns quants anys. Després d'un cop d'estat el 1874, va tornar la monarquia de sempre, amb Alfons XII, i van fer una altra constitució més conservadora. -
Aixecaments federals
Van ser intents dels federalistes per canviar el govern cap a una república més descentralitzada, però es van trobar amb molta resistència d'altres grups que tenien idees diferents sobre com havia de ser el futur del país. -
El regnat d'Amadeu I
L'arribada d'Amadeu I va coincidir amb l'assassinat de Prim.
El nou rei va intentar establir un sistema polític bipartidista format pel Partit Constitucionalista de Sagasta i el Partit Radical de Ruiz Zorrilla.
Mai va arribar a funcionar, per això, en dos anys de monarquia va haver-hi sis governs i tres eleccions generals. -
Period: to
La tercera guerra carlina
La Tercera Guerra Carlina va ser un conflicte entre els partidaris del carlisme, que defensaven una monarquia tradicionalista i catòlica, i les forces liberals del govern espanyol. Tot i que els carlins van aconseguir controlar parts del nord d'Espanya durant el conflicte, finalment van ser derrotats per l'exèrcit espanyol. Aquest conflicte va marcar el final de les guerres carlines, i amb ell, la consolidació d'una Espanya més centralitzada i sota la monarquia dels Borbons. -
El moviment cantonal
A Andalusia, el País Valencià i Múrcia, va esclatar un nou conflicte armat. Es van produir aixecaments dels republicans federals més intransigents. I va estar protagonitzat per estudiants, intel·lectuals i polítics, però també alguns menestrals i obrers.
Tanmateix, el cantonalisme a Catalunya no va tenir cap incidència. Es va convertir en una guerra civil, i Pi i Margall va dimitir, el va substituir Nicolás Salmerón, el qual més tard serà reemplaçat per Emilio Castelar. -
Period: to
Primera República; moviment cantonalista; Pi i Maragall, president
Gràcies a que el rei, Amadeu I, va abdicar, el Senat i el Congrés van proclamar la República espanyola per una majoria de vots. -
La fi de la Primera República
Va acabar per la inestabilitat política, amb quatre presidents en un any, aixecaments cantonals, la guerra carlina i la crisi econòmica. El cop d'estat del general Pavía va dissoldre el Parlament, i el de Martínez Campos el 1874 va restaurar la monarquia amb Alfons XII.