275px prise de la bastille[1]

1789-1799

  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    La negativa dels privilegiats (noblesa i clero) a acceptar una representació més gran del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no per estament va fer que els diputats decidissin abandonar la reunió. Els representants del Tercer Estat es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos. El poble de París va secundar les propostes de l'Assemblea i el 14 de juliol va assaltar la presó de la Bastilla
  • Declaració dels drets de l'home i el ciutadà.

    Declaració dels drets de l'home i el ciutadà.
  • Liberalisme polític

    El liberalisme és una filosofia política i jurídica que defensa la llibertat individual, l'igualtat davant de la llei, i una reducció del poder de l'Estat.
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    La jornada del 10 d'agost del 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries
  • Democràcia social

    La democràcia social és una societat on el poder resideix al Congrés de la Nació, on hi ha diputats i senadors. No tant al president. Ès una societat on el poble, els més grans de 18 anys, són ciutadans i no habitants, gaudint a aquest efecte d'uns drets que els permetin viure amb dignitat.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
  • Caiguda del club dels jacobins

    Caiguda del club dels jacobins
  • Liberalisme polític

    El liberalisme és una filosofia política i jurídica que defensa la llibertat individual, l'igualtat davant de la llei, i una reducció del poder de l'Estat.
  • Inici del retorn dels exiliats

    Els exiliats que van marxar del país a causa de la revolució del tercer estat comencen a tornar a França
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    Napoleó Bonaparte dóna un cop d'Estat del que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa i es converteix en el Primer Cònsol.