-
Windows 1.0
Apareix el primer windows de la història -
Period: to
historia windows
-
Windows 2.0
versió "run-time" de noves aplicacions gràfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word per a Windows. -
Windows 3.0
es va beneficiar de les capacitats millorades gràfiques per a PC d'aquesta època, i també del microprocessador 80386, que permetia millores en les capacitats multitasca de les aplicacions Windows. -
Windows 3.1
Va ser el primer windows traduit al català. -
Windows NT
és la primera versió de Microsoft Windows NT de la línia de servidors empresarials i sistemes operatius d'escriptori, va allinerar-se a la indústria el 27 de juliol de 1993. El nombre de versió es va triar perquè coincideixi amb la de Windows 3.1, fins aleshores entorn operatiu més recent de Microsoft, a més de la semblança d'aparença visual de la interfície d'usuari. -
Windows 95
amb una nova interfície d'usuari, el suport a noms de fitxer llargs de fins a 250 caràcters, i la capacitat de detecció i configuració automàticament el maquinari instal·lat (Plug and Play). -
Windows 98
Versió millorada de Windows 95, va llançar una segona versió del Windows 98 el 1999, anomenada Windows 98 Second Edition (sovint abreujat a Windows 98 SE). -
Windows ME
És el successor del Windows 98. Com a principals millores té l'actualtizació del Internet Explorer a la versió 5.5, la inclusió del nou Windows Media Player 7 (pensat per competir amb el reproductor dominant Real Player) i l'existència del nou Windows Movie Maker, un senzill i fàcil editor de vídeo. Cal dir que tant l'IE 5.5 com el WMP7 estaven disponibles a la xarxa per descarregar gratuïtament per a versions anteriors del Windows. -
Windows 2000
és l'evolució del Microsoft Windows NT, versió de servidor del sistema operatiu Microsoft Windows. Va ser posat a la venda l'any 2000 en 3 versions diferents: Windows 2000 profesional (per una estació de treball), windows 2000 server (per mode de connexió concurrent), per fer-se servir com a sistema de servidor de bases de dades, fitxers, compartició de connexió, etc.) i el Windows 2000 business server, un invent de microsoft per integrar SQL server, i microsoft exchange server i altres aplicaci -
Windows XP
Windows XP és el successor de Windows 2000 Professional i Windows Me, i és la primera versió orientada cap al consumidor del sistema operatiu fabricat per Microsoft per a ser construït amb el nucli i arquitectura de Windows NT. Windows XP va ser alliberat el 25 d'octubre de 2001, amb més de 400 milions de còpies en ús el gener de 2006, d'acord amb una estimació feta per per un analista d'IDC. -
Windows 2003 Server
successor del Windows 2000 server. La primera versió, presentada el 24 d'abril del 2003 es trobava només disponible per a entorns de 32 bits, però la segona versió (SP1) ja aparegué en 32 bits i 64 bits, convertint el Windows 2003 server en el primer sistema operatiu de Microsoft en 64 bits. -
Windows Vista
Abans de l'anunci del nom de Vista, el 22 de juliol de 2005, era conegut pel seu nom en clau Longhorn, en honor del Longhorn Saloon, un bar famós a Whistler, Colúmbia Britànica. Bill Gates va confirmar en una roda de premsa que Microsoft s'havia gastat entre 8 i 9 mil milions de dòlars desenvolupant Windows Vista i la suite ofimàtica Office 2007. -
Windows 2008
versió de Windows VIsta servidor. -
Windows 7
una sèrie de sistemes operatius produïts per Microsoft per usar en ordinadors personals, per ús domèstic i petit negoci, ordinadors portàtils, notebooks, Tablet PC i PCs Media Center.[3] El Windows 7 va ser alliberat a la indústria el 22 de juliol de 2009,[4] i va sortir a la venda el 22 d'octubre de 2009,[5] menys de tres anys des del llançament del seu predecessor, Windows Vista. La versió Windows 7 servidor, Windows Server 2008 R2, va ser llançada alhora. El paquet d'interfície en català [6] -
Windows 8
, una família de sistemes operatius produits per Microsoft per al seu ús d'ordinadors personals, inclosos ordinadors d'escriptori a casa i de negocis, ordinadors portátiles, netbooks, tablet PC, servidors i centros multimèdia. Afegeix suport per a microprocessadors ARM, a més dels microprocessadors tradicionals x86 d'Intel i AMD. La seva interfície ha sigut modificada per fer-lo més adequat per a l'entrada de la pantalla tàctil, a més del tradicional ratolí i el teclat. El sistema va sortir el 2
