-
Màquina Colossus
Les màquines Colossus van ser els primers dispositius calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Colossus va ser un dels primers computadors digitals.
La màquina Colossus va ser dissenyada originalment per Tommy Flowers a la Post Office Research Station (Estació d'Investigació de l'Oficina Postal), Dollis Hill. -
Tubs al buit
Aquesta generació s'identifica pel fet que la tecnologia electrònica estava basada en "tubs de buit", més coneguts com bulbs electrònics, de la mida d'un focus de llum casolà. Els sistemes de bulbs podien multiplicar dos nombres de deu dígits en 1/40 de segon. -
PC Digital
El 1946 la primera computadora electrònica digital a gran escala va arribar a ser operacional. ENIAC (Integrat Electrònic Numèric i Calculadora) va usar un sistema d'interruptors muntats externament i endolls per a programar-lo. L'instrument va ser construït per J. Presper Eckert Fill i John Mauchly.
ENIAC, acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer (Computador i Integrador Numèric Electrònic), va ser una de les primeres computadores de propòsit general. -
Targetes Perforades
IBM va desenvolupar la tecnologia de la targeta perforada com una eina poderosa per al processament de dades empresarials i va produir una línia extensiva d'unitats màquines de registre de propòsit general. Per a l'any 1950, les targetes IBM i les unitats màquines de registre IBM s'havien tornat indispensables en la indústria i el govern. -
Z3
Construït per l'enginyer alemany Konrad Zuse i evolució de dues màquines les Z1 i Z2. Es va convertir en el primer ordinador binari programable i completament automàtic, La màquina «ENIAC» va ser el primer ordinador de propòsit general, però també li faltaven algunes característiques comunes als ordinadors moderns ja que no operava amb lògica binària ni emmagatzemava els programes a executar.
Però curiosament poc apareix en l'extensa bibliografia sobre la història de la informàtica -
Transistors (Segona generació de transistors i sistemes per lots)
La introducció del transistor a mitjans de la dècada de 1950 va alterar el panorama radicalment. Els ordinadors es van fer prou fiables com per poder-se fabricar i vendre a clients comercials amb l'expectativa que seguirien funcionant el temps suficient per realitzar alguna cosa de treball útil. Per primera vegada, hi havia una separació clara entre dissenyadors, constructors, operadors, programadors i personal de manteniment. -
Mainframes
S'introdueix el terme Mainframes, ordinadors tancades en quarts, Les mainframes, també conegudes com macrocomputadores, són grans, ràpids i cars sistemes que són capaços de controlar centenars d'usuaris simultàniament, així com centenars de dispositius d'entrada i sortida. -
Fortran
Desenvolupat originalment en 1957 llenguatge exclusiu per a ordinadors IBM, gràcies a una proposta de John W. Backus que va buscar disposar de més «accessibilitat».
A la dècada dels anys cinquanta ja existien els llenguatges de programació que operaven sobre gegantins ordinadors usats per a grans processos de dades. A la fi de 1953 John W. Backus va fer una proposta als seus caps d'IBM basada en la idea de crear un llenguatge de programació més «accessible». -
Processament per lots
Recollida de treballs i agilitzar processos
(En anglès batch processing), o manera batch, a l'execució d'un programa sense el control o supervisió directa de l'usuari (que s'anomena processament interactiu). Aquest tipus de programes es caracteritzen perquè la seva execució no necessita cap tipus d'interacció amb l'usuari -
Circuits integrats
Tercera generació de circuits integrats i multiprogramació
Gordon Moore (fundador de Fairchild, i patentador del primer circuit integrat) va quantificar el creixement sorprenent de les noves tecnologies de semiconductors. Va dir que els fabricants havien duplicat la densitat dels components per circuit integrat a intervals regulars (un any), i que seguirien fent-ho mentre l'ull humà pogués veure. -
System 360
Va ser la primera família d'ordinadors que va ser dissenyada per cobrir les aplicacions, independentment del seu tamany o ambient (científic o comercial).
Les primeres vendes del 360-67 van ser a l'agost de 1966.
Sistema Operatiu: DOS / 360, OS / 360-PCP (Principal Control Program), OS / 360-MFT (Multi-programming with a Fixed number of Tasks), OS / 360-MVT (Multi-Programming with a Variable number of Tasks ), TSS / 360 (Time-Sharing System). Add etiquetes?
timeline -
SPOOLING
Operació perifèrica simultània en línia. Es refereix al procés mitjançant el qual l'ordinador introdueix treballs en un buffer (una àrea especial en memòria o en un disc), de manera que un dispositiu pugui accedir-hi quan estigui llest. -
SPOOLING
Operació perifèrica simultània en línia Es refereix al procés mitjançant el qual l'ordinador introdueix treballs en un buffer (una àrea especial en memòria o en un disc), de manera que un dispositiu pugui accedir-hi quan estigui llest. -
CTSS
Sistema de temps Compatido, Ús del temps compartit es refereix a compartir de forma concurrent un recurs computacional (temps d'execució en la CPU, ús de la memòria, etc.) entre molts usuaris per mitjà de les tecnologies de multiprogramació i la inclusió d'interrupcions de rellotge per part del sistema operatiu, permetent a aquest últim delimitar el temps de resposta del computador i limitar l'ús de la CPU per part d'un procés donat. -
CTSS
Sistema de temps Compatido, Ús del temps compartit es refereix a compartir de forma concurrent un recurs computacional (temps d'execució en la CPU, ús de la memòria, etc.) entre molts usuaris per mitjà de les tecnologies de multiprogramació i la inclusió d'interrupcions de rellotge per part del sistema operatiu, permetent a aquest últim delimitar el temps de resposta del computador i limitar l'ús de la CPU per part d'un procés donat. -
Multics
Multics implementat per GE, MIT i BELL LABS màquina capes de servir a centenars d'usuaris -
Multics
Multics implementat per GE, MIT i BELL LABS màquina capes de servir a centenars d'usuaris -
ordinadors personals
L'anomenada Quarta Generació és el producte del microprocessador dels circuits electrònics. La mida reduïda del microprocessador de xips va fer possible la creació de les computadores personals (PC). Tecnologies LSI i VLSI permeten que centenars de milers de components electrònics s'emmagatzemin en un microxip. Usant VLSI. Van fer el seu gran debut les microordinadors. -
Xips de Silici
Un circuit integrat (CI), també conegut com xip o microxip, és una estructura de petites dimensions de material semiconductor, normalment silici, d'alguns mil·límetres quadrats de superfície (àrea), sobre la qual es fabriquen circuits electrónicosgeneralmente mitjançant fotolitografia i que està protegida dins d'un encapsulat de plàstic o de ceràmica. -
DOS
DOS (sigla de Disk Operating System, "Sistema Operatiu de Disc" i "Sistema Operatiu en Disc") és una família de sistemes operativospara computadores personals (PC). Creat originalment per a ordinadors de la família IBM PC, que utilitzaven els processadors Intel8086 i 8088, de 16 bits, sent el primer sistema operatiu popular per a aquesta plataforma. -
Sistema Operatiu de Xarxa
També anomenat N.O.S (Network Operating System), és un programari que permet la interconnexió d'ordinadors per tenir el poder d'accedir als serveis i recursos, maquinari i programari, creant xarxes d'ordinadors. Igual que un equip no pot treballar sense un sistema operatiu, una xarxa d'equips no pot funcionar sense un sistema operatiu de xarxa. Consisteix en un programari que possibilita la comunicació d'un sistema informàtic amb altres equips en l'àmbit d'una xarxa. -
IBM PC1
Primer microcomputador d'escriptori, l'IBM 5100, introduït en 1975. Era un sistema complet, que tenia incorporat un monitor, un teclat, i un emmagatzematge de dades en una sola carcassa. -
UNIX
Sistema operatiu, és a dir, és una col·lecció de programes que executen altres programes en un ordinador. UNIX va néixer als Laboratoris Bell d'AT & T en 1969, desenvolupat per Ken Thompson i Dennis Ritchie (també creador del llenguatge de programació C). UNIX oferia només una sèrie de petits programes, tan poc com fos possible respecte als seus predecessors, i potser esperant que la gent voldria unir tots aquests programes. -
Windows 95
El 24 d'agost de 1995, Microsoft va llançar Windows 95, una versió nova per als consumidors, i grans van ser els canvis que es van realitzar a la interfície d'usuari, i també s'utilitza multitasca preemptiva. Windows 95 va ser dissenyat per substituir no només a Windows 3.1, sinó també de Windows per Workgroups i MS-DOS. També va ser el primer sistema operatiu Windows per utilitzar les capacitats Plug and Play. -
Windows 97
Microsoft Office 97, més conegut com Office 97, és una suite ofimàtica desenvolupada per Microsoft per a Windows, i va ser llançada el 19 de novembre de 1996. Aquesta va ser l'última versió suportada per a Windows NT 3.51. -
Windows NT
Prèviament a l'aparició del famós Windows 95, l'empresa Microsoft va concebre una nova línia de sistemes operatius (SO) orientats a estacions de treball i servidor de xarxa. La idea era dissenyar un sistema operatiu, amb interfície gràfica pròpia i estable, i amb característiques similars als sistemes de xarxa UNIX. Les lletres NT provenen de la designació del producte com "Nova Tecnologia". -
Windows ME
Llançat el 14 de setembre de 2000 dissenyat per Microsoft Corporation per al majoritari mercat d'usuaris de PC. Windows EM va ser un projecte ràpid d'un any per omplir el buit entre Windows 98 i el nou Windows XP, el que es va reflectir en la poca estabilitat d'aquesta versió. -
Windows XP
Va ser llançat al mercat el 25 d'octubre de 2001. basat en l'arquitectura de Windows NT provinent del codi de Windows 2000, presenta millores en l'estabilitat i el rendiment. -
Windows Vista
Microsoft Windows Vista està dissenyat per millorar considerablement l'experiència informàtica de tot tipus d'usuari de PC: des dels que la utilitzen a la llar simplement per navegar per Internet fins als professionals que han d'organitzar-se i actuar a partir de grans quantitats de dades o científics que realitzen assíduament anàlisi matemàtics complexos. Per respondre de manera específica a les necessitats d'una gran diversitat d'usuaris -
Windows 7
El desenvolupament de Windows 7 es va completar el 22 de juliol de 2009, sent llavors confirmada la seva data de venda oficial per el 22 d'octubre de 2009 al costat seu equivalent per a servidors Windows Server 2008 R2. Windows 7 va ser concebut com una actualització incremental i focalitzada de Vista i el seu nucli NT 6.0, el que va permetre mantenir cert grau de compatibilitat amb aplicacions i maquinari en els que aquest ja era compatible. -
Ubuntu
Sistema operatiu de codi obert per a computadors. És una distribució de Linux basada en l'arquitectura de Debian. Actualment corre en computadors d'escriptori i servidors, en arquitectures Intel, AMD i ARM. Està orientat a l'usuari mitjana, amb un fort enfocament en la facilitat d'ús i en millorar l'experiència de l'usuari. Està compost de múltiple programari normalment distribuït sota una llicència lliure o de codi obert -
Windows 8
El principal canvi és la polèmica decisió d'eliminar Menú Inici, existent des de Windows 95 com a estàndard de facto en com presentar aplicacions en interfícies gràfiques. El 2 d'abril de 2014, Microsoft va reconèixer l'error de l'eliminació del menú d'inici i va anunciar que ho tornarien a implementar a la següent versió de Windows, el qual va arribar el 2015 -
Windows 10
Últim i vigent sistema operatiu desenvolupat per Microsoft com a part de la família de sistemes operatius Windows NT. Va ser donat a conèixer oficialment al setembre de 2014, seguit per una breu presentació de demostració en la conferència Build 2014. Va entrar en fase beta de prova a l'octubre de 2014 i va ser llançat al públic en general el 29 de juliol de 2015
