Estandarte del oriol (haz o enverso)

Valencià a Oriola

By Oriola
  • 1265

    Conquesta de Jaume I

    Conquesta de Jaume I
    Jaume I conquerí per al seu gendre el rei castellà Alfonso X el Sabio un vast territori al sud de la línia Biar-Busot, la taifa de Múrcia, i la repoblà majoritàriament amb catalans (1265-1268).
  • Period: 1265 to

    Oriola amb domini actiu o passiu del valencià

    època en què el valencià tingué una presència pública a Oriola
  • 1296

    Jaume II envaïx el regne de Múrcia

    Jaume II envaïx el regne de Múrcia
    Jaume II el Just s'empara del Regne de Múrcia i l'incorpora a la Corona d'Aragó fins a la signatura dels tractats de Torrellas-Elx (1304-1305) amb Castella, només retindrà les terres de la futura Governació d'Oriola, incorporada al regne de València.
  • 1356

    El rei Pedro el Cruel intenta recuperar les terres de la Governació d'Oriola (1356-1365).

    El rei Pedro el Cruel intenta recuperar les terres de la Governació d'Oriola (1356-1365).
  • 1433

    Reclamació del bisbat d'Oriola

    Reclamació del bisbat d'Oriola
    Trobem la reclamació del bisbat d’Oriola en forma de carta dirigida a Alfons el Magnànim per a segregar-se del de Cartagènia.
    (Arxiu Històric d’Oriola. Llibre Contestador, núm. 21, 1431-1442.
    15-12-1433 (ff. 322r-v i 342r).
  • Period: 1500 to

    Conflicte lingüístic a Oriola

    El castellà comença a introduir-se a Oriola
  • 1523

    Derrota dels agermanats

    Derrota dels agermanats
    La Revolta de les germanies fon una rebel·lió armada que es produí en el Regne de València durant el regnat de Carles I. Tingué com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
  • 1550

    Context previ a la castellanització (s. 2ª mitat del s. XVI)

    1550: Procés contra Jaume Montblanch, notari i escrivà. D/2218, f. 239r:
    -Yo e sabut que en lo Taramidal ay uns jugadors. Feu-me plaer que en lo lloch meu aneu allà y els prengau los naips o daus que juguen.
  • 1567

    Context previ a la castellanització (s. 2ª mitat del s. XVI)

    1567: Procés contra don Jorge Vich. D/2282, f. 29v:
    -Abre, bujarón, que aquí está el ladrón. Muera el traidor. Daca lumbre: hechemos fuego a la casa.
    -Toca alarma, la soldados (sic) real e sos ascabuses.
    -Vuestra mercé, como caballero, remedie tan gran daño como este, porque no se queme la casa.

  • Context previ a la castellanització (s. 2ª mitat del s. XVI)

    1586: CT. Granadins. Contestador 86, f. 289r:
    En aquesta ciutat y a fins a 12 o 15 cases de granadins, los quals ha molts anys que habiten en la dita ciutat ab ses mullers y fills entremesclats ab los cristians vells y van en àbit de cristians, parlen en nostra llengua y tots los dies de dumenjes y festes ouen missa.

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1603:Procés contra Pasqual Almodòver, llaurador. D/2236bis, f. 173v:
    E-¿Qué hazen? ¿No saben que este trigo y cevada es mío?
    R-¿Vostra mercè no sap que estam así des de hair? Com no ha vengut ab provisió dels Justícia y Jurats per a què no l.i tocàsem? Y pux no porta provisió, no pot dexar de anar a Oriola. Y si se descuyda y vénen los arriers, no n'a de restar, sia que no.s porte a Oriola.

  • Primera mitat del segle XVII

    E-No ha de llevar lo forment y civada.
    E-Vós teniu la culpa de tot açò y bé u merexeu, puix y a dos o tres dies que hos ho embihí a dir ab vostre fill y ab Frayle y no u haveu posat en cobro. A la hora de ara no havíeu de tenir res.

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1607: CT. Procés contra Gaspar Martines, forner. D/2224, f.154v:
    -Hui no e pastat pero ahir pastí pera donar recapte a mos parrochians perque donava pa a dos o tres parrochians.

  • Primera mitat del segle XVII

    1609: CT. Procés contra Joan Ros, carnisser. D/2224bisII, f. 191r:
    -Así y a tantes lliures de carn.

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1612: Privilegi dels deu anys. D/308, f. 145 r:
    -Ploga que no ploga, forment a-y en Oriola.

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1615: Procés contra Vicent Ferrer i Jaume Tribes. D/2260, f. 6r/f. 8v:
    -Senyor Assessor, en les mans de vostra mercè està remediar un gran dany que pot succehir en la ciutat, perquè si mossèn Ferrer i Jaume Tribes ixen a rrondar com a Justícies, se a de perdre la terra, i no pose (descuit).
    (…)
    -¿Quién ha venido aquí?
    -Señor, a venido mossèn Ferrer i Jaume Tribes con varas de justicia i an regonosido las cárseles."

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1624: Baltasar Boltes per escriure en llengua estrangera. Contestador 111, f. 73r:
    No dar lloch a que un particular se atreveixca a solicitar la violació de lloables costumes admeses per Vostra Senyoria e sos antecessors presertim no podentse legitimament presumir que de dit Balthasar Boltes quod sit aliter de populo cum loquella eius manifestum faciat no esser de la present República puix parla ab llengua estrangera en la dita súplica contra la reverència que devia a Vostra Senyoria.

  • Primera mitat del segle XVII 1603-1615

    1640: Procés contra Lorenço Muñós, carreter de bous. D/2273, f. 89v:
    -Cartajena, vea el daño o aia lo ver que lo aian echo mis bueyes o no io lo quiero pagar

  • Primera mitat del XVII

    1648: Cs en carta llegida en veu alta. Procés contra D. Martines, de Múrcia. D/292?, f. 88v
    - Con el portador envío al vuestra merced un cafís de sevada. El trigo que vuestra merced me pide io lo entraré

  • Segona mitat del segle XVII

    1650: D/291, f. 302+f.303v
    Oficial per escrit i llegit en veu alta. Febrer. Procés contra F. Sanches de Ricarda, per haver deixat soltes les seues vaques.

  • Segona mitat del segle XVII

    1650: D/291, f. 398v: CT oficial per escrit. Setembre. Procés contra Joan Batiste, taverner, per trescolar vi, i uns francesos.

  • Segona mitat del segle XVII

    1651: Procés contra uns arriers de la vila de Cabdet. D/292, f. 109r/112r:
    -Sí importa, que el arrendador del drecho del vino me tiene ofresidos çinquenta reales.
    -¿Cómo dormís tanto que anoche vi unas cargas que us podrían aprovechar algo?
    -Son unas cargas de vino que havían de traer cassa del canonigo Requena; ya yo lo sabía.
    -Por esso lo desía yo, porque así lo tengo entendido.
    (…)
    - Nosaltres som acollits; descarreguen-ho.

  • Segona mitat del segle XVII

    1653, 19 abril: Procés contra Joan Estevan, flaquer. D/293, f. 247r:
    -Señor Vicent Ferrando, no veu com es ve pa en aquella esquina, cassa de Mariana Ferrandes, sens ser panadera? On es consent axò? 1653, 24 abril:Procés contra Vicent Ferrando, Moliner. D/293, f. 25v:
    -Vaja-se’n en bon ora que esa és la segua farina.

  • Primera mitat del segle XVII: 1603-1615

    1606: Procés contra Nicolau Viudes, cavaller. D/2255, f. 218v:
    -Señora, faça'm portar vostra mercè més forment per a homplir estes taleques, que no estan ben plenes.
    -Señor, vol-me dar dinés per a pagar estes taleques.
    -Nicolau Viudes: Quant dech, Martines?

  • Segona mitat del segle XVII

    1676, març: Procés contra Clara Balero, per vendre tabac il.legalment. D/309, f. 189r:
    -Que diu sa tia que li guarde axò.
    -...y em trovaren el dit tabaco que me havia enviat Clara Balero.

  • Segona mitat del segle XVII

    1676, juliol: Procés contra Joan Miralles, Roch Miralles i Ginés Ros. D/305, f. 227r:
    -Que importa que <sien unes o altres?> vajen dins de les alforjes o fora?

  • Segona mitat del segle XVII

    1677, febrer: Contestador 121, f. 130 i 419:
    Per servir a un home y donar-li un lit una nit.
    Per donar-li posada a una persona un dia y una nit, o dia o nit a soles.
    (…)
    Manen als tenders venen les vitualles en ses cases als preus següents:
    (…) La lliura de fideus de la terra, la lliura de fideus forasters (…)

  • Segona mitat del segle XVII

    1677, juny: Cèdula escrita en castellà. D/312, f. 3v+4r o 8v+9r:
    …que comença “En Orihuela y agosto a vint y quatro de mil seis çientos y sinco”, y acaba “y por parte de dicha viuda por no saber escribir Joan Miralles en dicho día y año, ut supra” són veres y certes…

  • Segona mitat del segle XVII

    1677, octubre: Procés contra Pablo Gerónimo Vigo, mercader. D/302, f. 17r:
    - Que está muy bien; enviaremos los panaderos a traer del trigo propio de ell, confessant, y que como lo saquen, se lo hirán pagando.

  • Segona mitat del segle XVII

    1684, gener: Procés contra lo capità Pere Limiñana. D/313, f. 85r:
    -Serà de dit Pastor.
    1684, juliol: Procés contra Pere Franscisco pel frau del tabac amagat. D/313, f. 115r:
    -Toma eso y ponlo aí.

  • Segona mitat del segle XVII

    1696, febrer: Procés contra Ximenes, per una agressió. D/316, f. 408v:
    -Juan, ¿qué asses?
    -¡Nada, que ya se a acabado!
    1696, març: Procés contra Pasqual pel frau de l'oli. D/316, f. 418v:
    -¡Vaya usted con Dios, que ya está!

  • Sepressió del valencià en el segle XVIII

    1707, octubre: Llibre de Consells, núm. 168, f. 58v:
    Y assimismo se les ha de intimar el precisso usso del papel sellado, con apersibimiento de la nulidad de lo escrito y de que serán gravemente castigados; y que se les advierta han de actuar en adelante en lengua castellana.

  • Arxiu de la Catedral d'Oriola (ACO), Actas Capitulares 1753-1756. Capitular 17 septiembre 1753

    – Decreverunt que el señor Doctoral escriva a Cons. sobre la duda que ocurre de la Bula de la Canongía Magistral del Indulto en que previene, la ayan de obtener, valencianos o aragoneses que sepan la lengua valenciana para instruir en fee a los recién convertidos de este Reyno de Valencia. Para saber si se ha de practicar su contenido. Y que se convoque para martes por la tarde para oír dicha carta
    – se admitan a opposición castellanos, y de la Corona de Aragón.

  • Si l'ús oral del valencià es degué extingir a la ciutat cap a la mitjania del segle XVIII l'ús institucionalitzat pogué mostrar encara una certa persistència després d'eixa data.

    AHO, Libro capitular del año 1763
    "Y que Alfonso Santa Maria Salazar no es natural ni conocido de esta Ciudad, y Reyno. Y por lo mismo se ignora su aptitud, idoneidades ni calidades, y se crehe no podra ser apto por no presumirse instruido en el idioma valenciano, estilo, y practica foral, observada hasta el año mil seteçientos siete, en el que sesó el uso de dicho idioma valenciano; y en que se allan todos los libros y papeles del Archivo."

  • Últimes deixalles públiques del valencià

    Finalment, sabem que el 1782 s'imprimiren i es cantaren uns "villancicos" en valencià a l'església de les Santes Justa i Rufina en honor de Sant Vicent Ferrer.
  • Period: to

    Període de domini castellà a Oriola

  • Sepressió del valencià en el segle XVIII

    1787, abril: Carta Orden. Instrucción pública, D. 758, núm. 47, 3r i 4v:
    y no permita el maestro que los niños ablen en el idioma valenciano, sí que les instruya en el castellano para la mejor pronunciación, dando menudamente vista a la escuela y costura.
    (…)

  • Supressió de valencià en el segle XVIII

    En la ciudad de Orihuela, a los siete días del mes de abril, año mil setecientos ochenta y siete. Por voz de Manuel Moreno, pregonero público, se ha publicado en la Plaza Mayor, Vajada del Puente Viejo, Puerta Nueva y otros puestos públicos y acostumbrados, el contenido de la Carta Orden que va por cabeza de este expediente, en concurso de muchas y varias personas que acudieron a inteligenciarse de ello.

  • ACO, Libro de los Acuerdos Capitulares, 29-12-1798

    "Haviendose manifestado que el sermon de Kalendas se predica por un muchacho de las aulas de latinidad, y que seria mejor para el auditorio que se predicase en castellano, que todos lo entendiesen, y que así se variase, como el sermon del dia de San Vicente Ferrer que antes se predicaba en idioma valenciano, y oy en lengua castellana."