-
Coet V2
Aquest coet va ser el primer míssil balístic de combat de llarg abast del món i el primer artefacte humà conegut que va fer un vol suborbital. -
Operacio Paperclip
L'Operació Paperclip(en anglès Operation Paperclip i originalment Operació Overcast) també anomenada operació sujetapapeles, es refereix a el nom en clau de l'operació realitzada pel Servei d'Intel·ligència i Militar dels Estats Units per extreure d'Alemanya científics nazis especialitzats en les anomenades armes Meravelloses de l'Tercer Reich, com coets, armes químiques i experimentació mèdica després de l'col·lapse de el règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. -
Sputnik
El Programa Spútnik ho van integrar una sèrie de missions espacials executades per la Unió Soviètica, a finals dels anys 1950 i principis dels 60, per demostrar la viabilitat dels satèl·lits artificials en òrbita terrestre. El nom "Spútnik" ( "Спутник") pertany a el rus i el seu significat és "satèl·lit" o "company de viatge". -
Von Braun
Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (Wirsitz, Imperi alemany; 23 gen de març de 1912-Alexandria, Estats Units, 16 de junh de 1977) va ser un enginyer mecànic i aeroespacial alemany, nacionalitzat nord-americà a 19552 amb la finalitat de ser integrat a la NASA. Està considerat com un dels més importants dissenyadors de coets de el segle xx, i va ser el cap de disseny de l'coet V-2, així com de l'coet Saturn V, que va portar a l'ésser humà a la Luna. -
Laika
Laika (en rus Лайка, 'ladradora'; Moscou, Unió Soviètica, 1954 - Sputnik 2, Òrbita baixa terrestre, 3 de novembre de 1957) va ser una gossa espacial soviètica que es va convertir en el primer ésser viu terrestre en orbitar la Terra. Ho va fer a bord de la nau soviètica Sputnik 2, el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Sputnik 1. També va ser el primer animal que va morir en òrbita. -
Explorers
El programa Explorers (Exploradors, en espanyol) és un programa d'exploració espacial dels Estats Units, que dóna oportunitats d'investigar mitjançant les sondes espacials, sobre física, geofísica, heliofísica i astrofísica al espacio.1 Més de 90 missions espacials es s'han realitzat des de l'any 1958 i segueix augmentant el nombre. -
NASA
L'Administració Nacional de l'Aeronàutica i de l'Espai, més coneguda com NASA (per les sigles en anglès, National Aeronautics and Space Administration), és l'agència de govern nord-americà responsable de el programa espacial civil, així com de la investigació aeronàutica i aeroespacial. -
Mercury
La Mercury va ser una nau espacial nord-americana desenvolupada a l'inici de la carrera espacial i tripulada per un únic astronauta en el que va ser anomenat Programa Mercury. Els sis primers vols espacials tripulats nord-americans van ser realitzats utilitzant càpsules Mercury. -
John Glenn
Va ser un dels components de el grup conegut com «Mercury Seven», pilots de proves militars seleccionats el 1959 per la NASA com els primers astronautes de la nació. El 20 de febrer de 1962 va volar a la Friendship 7, nau de la missió Mercury Atlas 6, convertint-se en el primer nord-americà en orbitar la Terra i la cinquena persona en l'espai. Va abandonar la NASA al gener de 1964. -
Alan Shepard
Alan Shepard, Jr., més conegut com Alan Shepard (Nou Hampshire, Estats Units; 18 novembre 1923-Pebble Beach, Califòrnia, 21 de juliol de 1998), va ser un astronauta estadounidense.1 Va ser el cinquè home a trepitjar la Lluna i el segon a ser llançat a l'espai, després de l'soviètic Yuri Gagarin. -
Apollo
El Programa Apol·lo va ser un programa espacial tripulat desenvolupat per Estats Units en la dècada de 1960 en el marc de la carrera espacial amb la Unió Soviètica durant la Guerra Freda. -
Yuri Gagarin
Yuri Alekséyevich Gagarin (en rus: Юрий Алексеевич Гагарин; Klushino, Unió Soviètica 9 de març de 1934-Novoselovo, Unió Soviètica, 27 març de 1968) va ser un cosmonauta soviètic, conegut per ser el primer ésser humà en viatjar a l'espai exterior . Gagarin va ser un pilot militar soviètic que va participar activament en el programa espacial desenvolupat a l'URSS. -
Valentina Tereshkova
Valentina Vladímirovna Tereshkova (en rus, Валентина Владимировна Терешкова); (Máslennikovo 6 de març de 1937) 1 és un cosmonauta, política russa i enginyera, ja retirada. Es va convertir en la primera dona a anar a l'espai, havent estat seleccionada entre més de quatre-cents aspirants i cinc finalistes per pilotar el Vostok 6, llançat el 16 de juny de 1963. Va completar 48 òrbites al voltant de la Terra en els seus tres dies a l'espai extraterrestre. -
Soyuz
Soyuz (en rus: Союз, literalment: 'unió') és el nom tant d'una nau espacial com de l'coet portador que la col·loca en òrbita, també utilitzat per a altres missions. La nau espacial Soyuz és un model de nau espacial tripulable que forma part de el programa espacial Soyuz de l'antiga Unió Soviètica. La nau Soyuz pot portar una tripulació de fins a tres membres i és llançada pel vehicle de llançament Soyuz. -
Trasbordador espacial
El Transbordador espacial STS (Space Transport System- Sistema de Transport Espacial) era una nau espacial de la NASA parcialment reutilitzable per òrbita baixa terrestre. El seu nom es deriva d'un pla de 1969 per a un sistema de naus espacials reutilitzables de les quals només el Transbordador va ser financiado.1 El 10 de març de 1981 es va realitzar el primer de quatre vols orbitals de prova, obrint pas a vols operatius en 1982. -
Apolo IX
Apollo 9 va ser la tercera missió espacial tripulada al programa Apol·lo dels Estats Units, la segona en ser enviada en òrbita per un coet Saturn V, i el primer vol de l'mòdul de comandament i servei (CSM) amb el mòdul lunar Apol·lo (LM ). -
Neil Armstrong
Neil Alden Armstrong (5 de agosto de 1930-Cincinnati, íd.; 25 de agosto de 2012), más conocido como Neil Armstrong, fue un astronauta estadounidense y el primer ser humano en pisar la Luna. También, fue ingeniero aeroespacial, piloto de guerra, piloto de pruebas y profesor universitario. Cuando puso un pie en la superficie lunar, el 21 de julio de 1969, pronunció esta frase, que muy pronto se volvió célebre: «Es un pequeño paso para un hombre, pero un gran salto para la humanidad». -
Apolo XIII
Apol·lo 13 va ser la setena missió tripulada de el programa Apol·lo de la NASA i la tercera destinada a aterrar a la Lluna. La nau es va enlairar des del Centre espacial John F. Kennedy l'11 d'abril de 1970, però va haver de avortar l'allunatge a causa d'un incendi en un tanc d'oxigen de el mòdul de servei després de dos dies de missió. En lloc de allunar la tripulació va donar la volta a la Lluna i tornar fora de perill a la Terra el 17 d'abril. -
Salyut
Saliut o Salyut (en rus Салют, en espanyol: «salutació» o «salva») és el nom de la primera sèrie d'estacions espacials de la Unió Soviètica, llançades per mitjà de l'coet Protó. Sota el programa Saliut es van llançar les estacions espacials civils DOS i, de forma encoberta, les estacions militars Almaz. -
Viking
El programa Viking de la NASA va consistir en dues missions no tripulades a l'planeta Mart, conegudes com Viking I i Viking II. Aquest programa venia a succeir a la Mariner 9, una sonda orbital llançada a Mart el 1971 amb notable èxit; les naus Viking suposarien més les primeres dues missions d'aterratge nord-americans sobre Mart i el primer estudi biològic de la mateixa. -
Apolo XVII
L'Apol·lo 17 va ser l'última missió de el programa Apol·lo de la NASA i l'última missió en què els humans van viatjar i van caminar en la Lluna. -
Mariner
El Programa Mariner es va executar entre 1962 i finals de 1973, el JPL (Jet Propulsion Laboratory) de la NASA va dissenyar i va construir 10 naus espacials denominades Mariner la missió seria la d'explorar els planetes de Venus, Mart i Mercuri per primera vegada, i tornant a Venus i Mart per a una exploració més detallada. -
Skylab
Skylab va ser la primera estació espacial nord-americana. Va ser dissenyada per Raymond Loewy. Orbitar al voltant de la Terra de 1973 a 1979 i va ser visitada per astronautes en tres ocasions durant els seus dos primers anys de servei. -
ESA
La Agencia Espacial Europea (en inglés: European Space Agency, en francés: Agence spatiale européenne; abreviada ESA por sus siglas inglesas y ASE2 por sus siglas francesas) es una organización internacional dedicada a la exploración espacial, con 22 Estados miembros.3 Fue constituida el 31 de mayo de 1975.4 Emplea a unas 2000 personas (excluyendo subcontratados)56 y tiene un presupuesto de 6680 millones de euros para el año 2020. -
Voyager
S'anomena Voyager a qualsevol de les dues sondes espacials nord-americans enviades als planetes exteriors. La Voyager 1 va ser llançada el 5 de setembre de 1977 des de Cap Canyar. Va passar per Júpiter en 1979 i per Saturn el 1980. La Voyager 2 va ser enviada el 20 d'agost de 1977, passant per Júpiter i Saturn per arribar a Urà el 1986 i Neptú el 1989. La Voyager 2 és l'única sonda que ha visitat aquests dos planetes. -
Challenger
El transbordador espacial Challenger (designació NASA: OV-099) va ser el segon orbitador del programa de l'transbordador espacial a entrar en servei. El seu primer vol es va realitzar el 4 d'abril de 1983, i va completar nou missions abans de desintegrar-se en la seva desena missió, el 28 de gener de 1986, causant la mort als seus set tripulants als 73 segons del seu llançament. -
Alexei Leonov
Alekséi Arjípovich Leónov (en rus, Алексей Архипович Леонов; Listvianka 30 de maig de 1934-Moscou, 11 octubre de al 2019) va ser un pilot, enginyer i cosmonauta soviètic-rus, conegut per realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965. -
MIR
Mir (en rus: Мир, significa pau o món) va ser el nom de l'estació espacial originalment soviètica, que després de la dissolució de l'URSS va passar a ser russa. La Mir va ser la primera estació espacial d'investigació en estar habitada de forma permanent, i la culminació de el programa espacial soviètic. Estava prevista perquè estigués funcionant durant tan sols 5 anys, però ho va fer durant 13 anys. -
Pathfinder
El transbordador espacial orbital Pathfinder (no oficial Designació Vehicle Orbital: OV-098) és un transbordador espacial simulador de prova feta d'acer i fusta. Construït per la NASA el 1977 com instal·lacions no identificat article de prova, va ser comprat a principis de 1980 per la Societat Llatina-Japan, Inc., que d'haver reformat, anomenat ell, i el va posar en exhibició en l'Exposició Gran transbordador espacial en Tòquio. -
ROSCOSMOS
L'Agència Espacial Federal de Rússia (en rus, Государственная корпорация по космической деятельности «Роскосмос», Gosudarstvyennaya korporaciya po kosmicheskoy dyeyatyel'nosti "Roskosmos"), comunament conegut com Roscosmos (en rus, Роскосмос), és una corporació estatal responsable del programa de vol espacial i cosmonauta per a la Federació Russa. -
ISS
L'Estació Espacial Internacional (en anglès, International Space Station o ISS) és un centre de recerca en l'òrbita terrestre, l'administració, gestió i desenvolupament estan a càrrec de la cooperació internacional. -
Columbia
L'accident de l'transbordador espacial Columbia es va produir el dissabte 1 de febrer de 2003, quan el Columbia es va desintegrar sobre Texas i Louisiana, si reingrés a l'atmosfera terrestre, matant als set membres de la tripulació.
