-
Period: 384 BCE to 322 BCE
Antecedents origen de les espècies, Aristòtil
Es va basar en la idea del esencialisme, és a dir, en les característiques i l'esència, permanent, dels éssers vius per classificar-los. Va diferenciar-los en vertebrats i invertebrats, després en mamífers, aus, rèptils i amfibis, i peixos i balenes que posteriorment va classificar els éssers vius marins.
També veia el món d'una manera creacionista i estàtica. Afrimant que el món es compon de 4 elements: aire, aigua, foc i terra i cada entorn de cada grup d'éssers viusté una ànima diferent. -
Carl von Linneo
Va publicar el seu Systema naturae (Sistema natural), el primer d'una sèrie de treballs en els que va presentar la seva nova proposta taxonòmica per als regnes animal, vegetal i mineral. Amb el temps, es va modificar aquesta classificació una mica fins avui que encara es conserva. A més, Linneo pensava que la formació de noves espècies podia succeir a través de la hibridació. Per tant, no es considera que va tenir idees evolucionistes, sinó la variació de noves espècies a partir de preexistens. -
Carl von Linneo
En 1751 Linneo va publicar Philosophia botanica (Filosofia botànica), la seva obra més influent. En ella afirmava que era possible crear un sistema natural de classificació a partir de la creació divina, original i immutable, de totes les espècies. Va demostrar la reproducció sexual de les plantes i anomenar a les parts de la flor.
Va crear un esquema taxonòmic basat únicament en aquestes parts sexuals, utilitzant l'estam per determinar la classe i el pistil per determinar l'ordre. -
Georges Louis Leclerc Buffon, les èpoques de la naturalesa
En aquesta obra l'autor suggeria que la vida a la Terra era superior al que es pensava. També explicava tots els coneixements que es coneixien del planeta i va senyalar la possibilitat de canvis en les espècies, sense cap explicació i que es devia a algun canvi d'ambient. Aquest científic va ser dels primers testimonis que va admetre la immutabilitat de les espècies, obrint una via per les futures idees evolutives. -
Period: to
Erasmus Darwin, les lleis de la vida orgànica
L'avi de Charles Darwin, va tractar de temes que després el seu nèt abordaria en l'Origen de les Espècies. Va investigar com es va formar la vida a partir d'un avantpassat comú anomenat "filament de vida" i com una espècie pot formar una altra. També va parlar de la competència i com la selscció sexual pot provocar canvis en l'espècie. -
Jean-Baptiste Lamark
Les seves conlusions, que són les següents, van cridar molt l'atenció:
-Els organismes són guiats a través de la seva existència per l'adversitat del medi.
-El medi ambient actua com una "força modificadora" sobre els organismes, imposant necessitats que fan sorgir nous òrgans i funcions.
-El "ús i desús de les parts". El desenvolupament dels òrgans i la seva activitat estan en relació constant amb l'ús que d'ells es faci.
-L'herència dels caràcters adquirits -
Georges Cuvier, el regne animal
Com que tenia grans coneixements d'anatomia i morfologia, també va realitzar una classificació d'éssers vius. També va establir d'una manera clara la realitat de les extincions d'espècies pasades (catàstrofes naturals). Va estudiar els gats de l'època de Napoleó i els va comparar amb els d'aleshores. El fet que fossin gairebé idèntics el va fer cloncoure que les espècies no canvien amb el pas del temps sinó que eren immutables i invariables i que qualsevol canvi destruiria la seva estructura. -
Étienne Geoffroy St. Hilaire
Va introduir l'homologia, és a di, que un mateix òrgan realitza varies formes i funcions. Les seves idees evolutives es basaven en l'aceptació de canvis de l'organisme a causa d'alteracions embrionàries repetines i no graduals com deia Lamark. -
Louis Agassiz, essay in classification
Tot i que es va oposar a algunes teories evolutives de Darwin, va aportar grans idees. La principal va ser qu eles formes més simples es troben en les capes més baixes dels estrats geològics. Per tant, hi ha una relació entre els estrats geològics i la complexitat dels éssers vius. Aquestes idees les va plasmar en la seva obra "Essay in classification" l'any 1851, la qual els va servir de molta ajuda a evolucionistes posteriors. -
Teoria de l'evolució, Darwin
Darwin va publicar un llibre anomenat "L'origen de les espècies", on explicava les seves teories que es basaven principalment en 5 punts.
-Descendències es modifiquen, organismes canvien.
-Diversificació de les espècies.
-Gradualisme. Petits canvis alentits en l'ADN.
-Origen comú, un organisme ha creat les espècies.
-Selecció natural, és l'aportació més interessant de Darwin que diu que els fets que han permés sobreviure a una generació són transmesos a la següent per tal que l'espècie millori. -
Avanç Darwin
Finalment, Darwin va dir que a la natura hi ha una gran diversitat d'éssers vius i en cada espècie hi ha individus que tenen petites variacions en les seves característiques i que unes donaran avantatges i altres desavantatges per sobreviure, que seran els que millor s'adaptin al medi.
Quan el nombre de variacions acumulades sigui tan gran respecte a l'espècie inicial seran tan diferents que fins i tot no seran compatibles per reproduir-se, en aquest moment hi haurà dues espècies diferents. -
Ernst Haeckel
Se'l coneix per la llei biogenètica: "La ontogènia recapitula la filogènia." És a dir, el desenvolupament ontogenètic pel qual passen les espècies reflecteix els diferents estats de les espècies adultes ancestrals que han donat lloc a l'actual. Ell pensava que les lleis que guiaven la filogènia eren les mateixes que les de la ontogènia. Per tal d'entendre aquesta llei hem de coneixer 3 lleis de l'embriologia:
-Llei de la correspondència
-Llei de l'addició termina
-Llei de l'truncament -
Eldredge i Gould
A causa de llargs períodes sense canvis en el registre fòssil, seguits per canvis molt ràpids en l'especiació va portar a aquests dos científics a un equilibri, deduint el seüent.
1. L'especiació es produeix habitualment en els límits de la zona geogràfica on viu l'espècie original.
2. Una espècie pot tenir unes quantes espècies filles durant la seva existència.