-
476
Caiguda de l' imperi roma d' occident
La caiguda de l'imperi Romà d'occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'imperi Romà d'occident l'any 476. -
527
Regnat de Justinià
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'orient des de l'any 527 fins al 565. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
531
Barcelona capital del regne Visigot
Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370.INFORMACIÓ TRETA DE LA WIKIPEDIA. -
537
Fi de la construcciò de Santa Sofia
Santa Sofia de Constantinoble (turc: Ayasofya; grec: Άγια Σοφία, Agia Sofia) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
800
Carlemany emperador d' occident
Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
843
Diviso de l'imperi Carolingi
Carlemany no va aconseguir dotar al seu Imperi d'una organització política i administrativa que pogués subsistir per si mateixa a les amenaces que planaven sobre ell. Tota l'organització de l'Imperi descansava sobre una condició necessària: la fidelitat dels nobles a l'Emperador i al Rei dels francs i dels llombards. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
962
Otó l'emperador d'occident
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim. Va succeir al seu pare com a duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia, i emperador del que seria conegut com el Sacre Imperi Romanogermànic. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
982
Els víkings arriben a Groenlandia
Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle x (cap a 985), un esdeveniment protagonitzat principalment per colons de la Mancomunitat Islandesa segons les sagues nòrdiques. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1066
Guillem 1 desembarca a Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1095
Primera croada
La primera croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont, va predicar la primera croada al crit de «Déu ho vol». INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1204
Els croats saquejen Constantinoble
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1214
Batalla de Bouvines
La Batalla deBouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa sobre l'Imperi angeví del Ducat de Bretanya i el Ducat de Normandia. Felip II de França va vèncer un exèrcit compost pel Sacre Imperi Germànic i soldats anglesos i flamencs, dirigits per l'emperador Otó IV.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1215
Aprovació de la carta Magna a Anglaterra
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1244
Els musulmans reconquereixen Jersusalem definitivament
La tercera croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1291
Els croats són expulsats de Sant Joan d' Acre
La ciutat d'Acco va ser conquerida per Ptolemeu II, sobirà d'Egipte que la va batejar com Ptolemaida, nom que conservarà fins a la conquesta llatina. Va ser presa pels croats el 1104. Es va convertir en el principal port del regne de Jerusalem, pel qual transitaven totes les mercaderies, en la seva majoria genoveses. L'orde de Sant Joan de Jerusalem li va donar el nom de Sant Joan d'Acre. Va ser ocupada per Saladí i presa de nou per Ricard I d'Anglaterra el 1191.INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA. -
1453
Els turc conquerexen Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. INFORMACIÓ TRETA DE LA VIKIPEDIA.
