Guerras carlistas

Tema 4: Espanya al segle XIX - Marc Marcos Juan 4ESO

  • Tractats de Sant Ildefons

    Tractats de Sant Ildefons
    Espanya i França firmen el tractats de Sant Ildefons i suposaren l'enfrontament amb el Regne Unit.
  • Period: to

    Crisi del regnat de Carles IV

    Al començament del segle XIX, la monarquia de Carles IV estava desprestigiada, en part perquè havia deixat el govern en mans de Manuel Godoy.
  • Trafalgar

    Trafalgar
    L'aliança angloportuguesa es va veure reforçada després de la derrota francoespanyola a Trafalgar.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Napoleó desitjava ocupar Portugal per debilitar els britànics i signà amb Godoy el tractat de Fontainebleau, que permitia a les tropes franceses travessar Espanya per arribar a portugal.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Godoy va ser destituït i Carles IV abdicà en el seu fill, Ferran VII
  • Period: to

    Guerra de la independència

  • Period: to

    Primera fase de la guerra

    Després de la revolta de Madrid, els francesos posaren setge a Saragossa i Girona, però foren derrotats a Bailén.
  • Period: to

    Primera Fase de la Independència de les colònies hispanoamericanes

    Després del buit de poder creat a Espanya durant la guerra de la Independència, en 1810 s'organitzaren juntes en diversos territoris americans que proclamaren la seua independència. Tractaren d'establir relacions diplomàtiques amb Regne Unit i fins i tot promulgaren constitucions. La tornada de Ferran VII al tron en 1814 suposà la restauració del poder espanyol a Amèrica. Espanya recuperà els territoris que havia perdut, excepte Río de la Plata.
  • Inici de la guerra de la Independència

    El segrest de la família reial a Baiona desencadenà a Madrid una revolta popular, seguida d'alçaments en altres llocs. D'aquesta manera començà la guerra de la Independència, en que la població es va dividir entre els afrancesats, que reconegueren a Josep I com a rei, i fernandinos, fidels a Ferran VII.
  • Period: to

    Segona fase de la guerra

    Les tropes de Napoleó ocuparen quasi tota la Península.
  • Assemblea constituent

    Es crea a San Fernando la Assemblea constituent degut a la falta de govern.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Es traslladen les corts constituents a Cadis, l'única ciutat peninsular que no havien ocupat els francesos. Molts diputats no pogueren assistir-hi per les circumstàncies de la guerra i van ser substituïts.
  • Period: to

    Tercera fase de la guerra

    Coincidí amb el declivi militar de Napoleó. Tropes espanyoles i angleses, al comandament del duc de Wellington, derrotaren definitivament els francesos. Aquests abandonaren Espanya i Ferran VII fou reposat en el tron.
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812
    Va ser la primera constitució espanyola i reconeixia la sobirania nacional, establia una monarquia moderada hereditària, adoptava el principi de divisió de poders i establia la religió catòlica com l'única de la nació espanyola.
  • Manifest dels Perses

    Manifest dels Perses
    Un grup de diputats absolutistes li lliuraren el manifest dels Perses, en el qual li sugerien a Ferran VII que restituïra la plena sobirania nacional.
  • Period: to

    El Sexxeni Absolutista

  • Period: to

    El regnat de Ferran VII

  • Abolició de la Constitució de 1812

    El rei Ferran VII decretà l'abolició de la constitució de 1812 i de tota la legislació emanada de les corts de Cadis, i començà a governar com un rei absolut.
  • Period: to

    Segona fase de la Independéncia hispanoamericana

    El moviment començà d l'Argentina sota el lideratge del general San Martín, que proclamà la Independència d'aquest territori en 1816. Després, derrotà els exercits reialistes a Chacabuco i Maipú, fet que originà la Independència de Xile.
  • Independència de Xile

    Independència de Xile
  • Independència de Colòmbia

    Independència de Colòmbia
    Simón Bolívar crea la República de la Gran Colòmbia.
  • Triomf del pronunciament liberal

    Triomf del pronunciament liberal
    Trimfà el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

  • Independència de Mèxic

    Independència de Mèxic
  • Ferran VII torna a la corona

    Ferran VII torna a la corona
    La Santa Aliança envià a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que reposà a Ferran VII com a rei absolut i executà a Riego.
  • Period: to

    Dècada Ominosa

  • Independència de Perú

    Independència de Perú
    Bolívar i San Martín atacaren el Perú des del nord i el sud, i aconseguiren la seua independència.
  • Independència de Bolivia

    Independència de Bolivia
  • Independència de l'Uruguai

    Independència de l'Uruguai
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    Com que Ferran VII no havia tingut fills mascles, va abolir la llei sàlica, que impedia regnar dones.
  • Naixement Isabel II

    Naixement Isabel II
  • Mor Ferran VII

    Quan va morir Ferran VII, la vídua, la reina Maria Cristina, es féu càrrect del govern, ja que Isabel era menor d'edat.
  • Period: to

    Primera Guerra Carlina

    Enfrontament dinàstic i ideològic entre els liberals, que donaven suport a Isabel, i els carlins, que defensaven l'absolutisme, el retorn a l'Antic Règim i el manteniment dels furs.
  • Period: to

    Regnat Isabel II

    Isabel II heretà el tron amb tan sols tres anys, circumstància que encetà un període de regències. La primera regent va ser la seua mare, Maria Cristina. El govern volgué mantindre l'absolutisme, però el començament de la guerra carlina va forçar la regent a buscar el suport dels liberals, dividits en moderats i progressistes.
  • Motí de La Granja

    Les protestes populars i el motí de La Granja l'obligaren a lliurar el govern als progressistes, que van prendre mesures per posar fi a l'Antic Règim, com la desamortització promulgada pel ministre Mendizábal en 1836 promulgació de la constitució de 1837, que no era tan avançada com la de 1812.
  • Derrota carlina

    Derrota carlina
    El conveni de Vergara posà fi al conflicte.
  • Period: to

    Regència de Espartero

    L'any 1840, Maria Cristina va dimitir pels seus enfrontaments amb els progressistes. Assumí la regència el general Espartero, un militar pregressista que havia aconseguit grans èxits contra els carlins. Però Espartero governà de forma autoritària, fet que li valgué la oposició de moderats i progressistes. La regència acabà després de la revolta de 1843.
  • Revolta 1843

    Revolta 1843
    Revolta amb la que va acabar la regència de Espartero.
  • Period: to

    Dècada Moderada

    Durant els primers anys del seu regnat personal, Isabel II encarregà la formació de govrn només als moderats. Durant aquesta época, l'estat es va organitzar de forma centralista i la política ultraconservadora del govern provocà la radicalització dels progressistes i l'escissió dels demócrates.
  • Constitució de 1845

    Constitució de 1845
    L'any 1845 es promulgà una constitució que establia la sobirania compartida entre el rei i les corts, elegides per un sufragi molt restringit de la població.
  • Pronunciament de Vicálvaro

    Pronunciament de Vicálvaro
    Dirigit per O'Donell i amb el suport d'alguns moderats i progressistes, posà fi a la Dècada Moderada
  • Period: to

    Bienni Progressista

    Molta activitat legislativa
  • Constitució 1856

    Constitució que no va arribar a ser promulgada
  • Formació de govern a O'Donnell

    Formació de govern a O'Donnell
    La crisi econòmica, els conflictes socials i les lluites pel poder van fer que la reina encarregara la formació de govern a O'Donnell
  • Period: to

    Moderats i Unionistes

    O'Donnell havia creat en 1854 la Unió Liberal, un partit centrista que alternà en el govern amb els moderats fins a 1868.
  • Constitució de 1869

    Constitució de 1869
    Reconeixia el sufragi universal masculí; la monarquia es mantingué com a forma de govern i Serrano va ser nomenat regent fins que s'elegira un rei.
  • Pacte d'Ostende

    Pacte d'Ostende
    L'any 1866, progressistes, demòcrates i republicans siganren el pacte d'Ostende, en què van acordar enderrocar a Isabel II i democratizar la vida política espanyola.
  • La Gloriosa / Fi del regnat d'Isabel II

    La Gloriosa / Fi del regnat d'Isabel II
    Conjunt de revolucions al voltant de la península que van acabar amb l'exili de Isabel II a França.
  • Period: to

    Guerra Cuba

    Començà pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'pressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa. Els revoltats van ser ajudats pels Estats Units. El conflicte finalitzà l'any 1878 amb la pau de Zanjón
  • Period: to

    Govern Provisional

  • Period: to

    Monarquia d'Amadeu I

    Les corts elegiren rei Amadeu de Savoia, que arribà a Espanya poc després de l'assassinat del general Prim.
  • Period: to

    Tercera Guerra Carlina

    Promoguda pel pretendent carlí Carles VII, començà l'any 1872 i va afectar gran part del territori espanyol. La contesa acabà en 1876, ja durant el regnat d'Alfons XII
  • Esclat del moviment cantonalista

    Esclat del moviment cantonalista
    El cantonalisme era una interpretació radical del federalisme; proposava l'organització territorial d'Espanya com una república federal de 17 estats. Al juliol de 1873 es crearen cantons o repúbliques independents a Catalunya, Màlaga, Cartagena...
  • Period: to

    Primera República

    Les corts proclamaren la Primera República espanyola. Aquesta sols va durar 9 mesos.
  • Colp d'estat de Pavía

    Colp d'estat de Pavía
    El general Pavía donà un colp d'estat i dissolgué les corts al gener de 1874.
  • Retorn dels Borbó

    Retorn dels Borbó
    L'any 1874, el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera començà una nova etapa política, la Restauració.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    Fill de la reina Isabel II i primer rei Borbó de la restauració.
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    Intentà ser coinciliadora per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, mentre que per satifer els moderats, proclamà la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei.