-
Period: to
Dècada moderada
És un període d'Espanya en què el Partit Moderat va governar amb polítiques conservadores, centralitzant el poder i limitant drets. Es va aprovar la Constitució de 1845, reduint el sufragi i reforçant el paper de la monarquia i l'Església. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
-
Constitució moderada
La Constitució de 1845 va reemplaçar la de 1837, establint una sobirania dividida entre les Corts i el monarca, però donant més autoritat al rei. Va restringir els drets civils i va instaurar un sufragi censatari molt reduït, permetent votar només a uns 100.000 ciutadans amb grans ingressos, la qual cosa limitava fortament la participació política de la població. -
Period: to
Segona guerra carlina
L'oposició al moderantisme a Catalunya va ser intensa, desembocant en la segona guerra carlina o guerra dels Matiners (1846-1849), que es va desenvolupar només a Catalunya. Les causes inclouen el rebuig a la reforma fiscal del ministre Mon i al sistema de reclutament militar, que obligava una cinquena part dels homes útils a incorporar-se a l'exèrcit per sorteig. A més, la crisi econòmica de 1846-1847 va incrementar el preu del blat, va tancar fàbriques i va causar molt atur. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els progressistes eren la principal oposició, però en veure que no podien accedir al poder legalment, alguns sectors es van radicalitzar i van crear el Partit Demòcrata. Aquest partit defensava la sobirania popular, el vot masculí universal i una major implicació de l'Estat en l'educació, l'assistència social i un sistema fiscal més equitatiu. Va aconseguir un ampli suport popular, aglutinant els primers moviments republicans i els primers grups socialistes emergents. -
Oposició al règim moderat
Els progressistes eren la principal força opositora, però amb la fundació del Partit Demòcrata el 1849 es va obrir un nou front polític. Aquest partit defensava la sobirania popular i advocava pel sufragi universal masculí, ampliant les demandes de participació política més enllà de les propostes dels progressistes -
vaga general a Barcelona
va ser una de les primeres grans protestes obreres a Espanya, impulsada per les dures condicions laborals a les fàbriques tèxtils. Els treballadors exigien una reducció de la jornada laboral i millores salarials. Tot i no aconseguir grans canvis immediats, va ser un precedent important per a l’organització obrera a Catalunya. -
Concordat amb la Santa Seu
Reconciliació amb l'Església Catòlica, incloent-hi la suspensió de la desamortització de béns eclesiàstics, i el reconeixement del catolicisme com a única religió oficial de l'Estat. L'Església va recuperar influència, especialment en l'àmbit educatiu, exercint un fort control sobre l'ensenyament i els valors morals de la societat. -
Pronunciament de Vicálvaro i el Manifest de Manzanares
O’Donnell va liderar el pronunciament de Vicálvaro, que no va tenir èxit inicialment. Posteriorment, amb el manifest de Manzanares, es van criticar les polítiques del govern moderat i es van iniciar alçaments progressistes amb suport dels demòcrates. -
Period: to
El Bienni Progressista
El juny de 1854, O'Donnell va liderar el pronunciament de Vicálvaro. Després es va publicar el manifest de Manzanares, que criticava el govern moderat, i van sorgir revoltes a diverses ciutats, liderades per progressistes i demòcrates. O'Donnell va crear la Unió Liberal, un partit de centre. La reina va nomenar Espartero com a primer ministre, començant el Bienni Progressista, que va derogar la Constitució de 1845 i va intentar crear-ne una de nova que no es va aplicar. -
Llei de ferrocarrils
La Llei de ferrocarrils de 1855 va ser una iniciativa clau del govern progressista, que afavoria els inversors estrangers amb subvencions i facilitats per importar materials. Això va permetre la construcció d'una gran part de la xarxa ferroviària espanyola entre 1855 i 1865, amb capital estranger. Paral·lelament, les lleis bancàries de 1856 van impulsar la creació de companyies de crèdit i bancs, essencials per canalitzar els capitals i fomentar el desenvolupament del capitalisme a Espanya. -
Desamortització a Madoz; vaga general a Barcelona
Va ser una reacció dels treballadors i de la classe obrera contra les condicions laborals precàries i les reformes que afectaven els seus drets. La vaga va reunir diferents sectors socials i va evidenciar la creixent consciència de classe entre els treballadors, marcant un moment significatiu en la lluita per millorar les condicions laborals i socials a Espanya. -
Final del Bienni Progressista
Un cop d'estat dirigit per O'Donnell va concloure el Bienni i va evidenciar les preocupacions de la Unió Liberal davant el creixent paper dels demòcrates. -
Lleis bancàries
Van impulsar la formació de bancs i institucions de crèdit, que eren fonamentals per al desenvolupament del capitalisme. -
Caiguda d'Espartero; govern de Narváez
La caiguda d'Espartero va tenir lloc el 1854, quan el general Narváez va derrocar-lo, posant fi a un període de reformes progressistes. El govern de Narváez (1856-1868) es va caracteritzar per un autoritarisme moderat, intentant restaurar l'ordre i estabilitzar el país, però la seva política repressiva va generar descontentament entre els progressistes i la classe obrera. -
Period: to
Descomposició del règim moderat
El general O'Donnell va reinstaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845. L'octubre de 1856, el general Narváez va tornar a presidir el govern. El poder va alternar entre el Partit Moderat de Narváez i la Unió Liberal d'O'Donnell, excloent progressistes, demòcrates i carlins del panorama polític. Aquesta situació va consolidar la influència dels dos partits moderats i va mantenir fora del govern les forces alternatives, marcant un període d'inestabilitat política a Espanya. -
Period: to
La Primera Internacional
La Primera Internacional o Associació Internacional de Treballadors fundada a Londres, va ajuntar treballadors de tot el món en la seva lluita pels seus drets. S'organitzava en seccions nacionals i Marx dirigia el Consell General, que establia els principis de l'AIT: els treballadors havien de conquerir el poder polític per acabar amb la burgesia i implantar el socialisme. Es va dividir en faccions liderades per marxistes i anarquistes, cosa que va fer que es dissolgués el 1876. -
Pacte d’Ostende
Progressistes i demòcrates, encapçalats per Prim, van signar aquest acord per acabar amb la monarquia d’Isabel II i convocar una assemblea constituent per a un sufragi universal. Més tard, la Unió Liberal es va unir al pacte després de la mort d’O’Donnell. -
Inici Guerra de Cuba
La Guerra de Cuba va començar el 10 d'octubre de 1868 amb el “Grito de Yara” de Carlos Manuel de Céspedes, qui va proclamar la independència i va alliberar els seus esclaus per sumar-los a la lluita contra Espanya. Els cubans buscaven autonomia i l’abolició de l’esclavitud. Tot i la superioritat espanyola, els cubans van resistir amb tàctiques de guerrilla. El conflicte va acabar el 1878 amb la Pau de Zanjón, sense aconseguir la independència total -
La Revolució de Setembre (La Gloriosa)
La revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, va ser impulsada pels progressistes i unionistes, amb forta presència a l'exèrcit i la marina. El 18 de setembre, l'esquadra de Cadis, es va rebel·lar contra Isabel II. En pocs dies, la insurrecció militar es va expandir a altres guarnicions d'Espanya, comptant amb un important suport popular. -
Partit Democràtic Republicà Federal
-
Period: to
Sexenni Democràtic
Amb la caiguda de la monarquia borbònica, Espanya va entrar en el període conegut com a Sexenni Democràtic, caracteritzat per una forta participació popular, especialment a les grans ciutats, i el republicanisme. Aquesta etapa era més radical, amb l'abolició de la monarquia d'Isabel II i la instauració d'un règim amb àmplies llibertats i sufragi universal masculí. Va permetre debatre sobre l'organització política i administrativa de l'Estat. -
Constitució de 1869
Després de la revolució, es va constituir un govern provisional liderat pel general Serrano. Es van convocar eleccions per a Corts constituents, en què el Partit Progressista de Prim va guanyar. Les Corts van redactar una nova Constitució, convertint Espanya en una monarquia constitucional, reconeixent la sobirania nacional i incloent una declaració de drets amb llibertat religiosa, mantenint el catolicisme com a religió oficial i amb sufragi universal masculí per a homes majors de 25 anys. -
I Congrés Obrer Espanyol
Va ser el primer gran pas per unificar el moviment obrer a Espanya. Convocat per la Federació Regional Espanyola de l’AIT, va reunir treballadors de tot l’estat per debatre sobre condicions laborals i organització sindical. Aquest congrés va marcar l'inici formal del sindicalisme espanyol, amb una forta influència anarquista -
Period: to
Regnat d’Amadeu de Savoia
-
Seu de l’AIT a Alcoi
-
Period: to
La tercera guerra carlina
Des de la caiguda d'Isabel II, el carlisme es va reorganitzar a través de periòdics i centres de propaganda. L'alçament carlí va començar a la primavera de 1872, amb Carles VII prometent restaurar el sistema polític anterior a la guerra de Successió als territoris d'Aragó. La guerra es va desenvolupar a les mateixes regions que els conflictes anteriors. La proclamació de la Primera República va generar un suport temporal al carlisme, però va ser derrotat amb el retorn de la monarquia borbònica. -
moviment cantonalista
Els cantonalistes defensaven la independència dels cantons, buscant una organització federal de l'Estat. La Revolta Cantonal de 1873 va ser el moment àlgid del moviment, amb ciutats com Cartagena i Alacant declarant-se independents i formant governs locals. El cantonalisme va ser impulsat per les frustracions socials i econòmiques de l'època. Tot i que va generar un gran suport inicial, la revolta va ser finalment reprimida amb violència pel govern central, que va restablir el control. -
Pi i Margall president de la primera república
-
Period: to
Pimera república
Va ser un període marcat per la inestabilitat política i social. Va néixer després de la Revolució de Setembre que va derrocar Isabel II. La república va intentar establir un sistema democràtic amb una estructura federal, però va enfrontar diversos desafiaments, les tensions entre liberals i republicans, i la insurrecció carlina. Finalment, la Primera República va acabar amb un cop d'estat militar i el retorn de la monarquia borbònica, que va restaurar Alfons XII al tron. -
Cop d’Estat de Pavía
Va ser un acte militar a Espanya liderat pel general Manuel Pavía. Va posar fi a la Primera República Espanyola, que es trobava en una crisi política i social. Pavía va entrar al Congrés amb les seves tropes, dissolent el govern republicà i establint una dictadura provisional sota el lideratge del general Serrano. -
Revolució del Petroli
Va ser una insurrecció obrera a Alcoi, impulsada per treballadors del sector tèxtil que protestaven per les dures condicions laborals i exigien millores salarials. Inspirats per les idees anarquistes de la Primera Internacional, els treballadors van ocupar la ciutat i van prendre el control de diverses fàbriques. Tot i la intensitat de la revolta, va ser reprimida amb violència per les autoritats.