-
Mort de Carles II
Carles II era de a dinastia dels Habsburg (originada per Carles V -adquisició de l’imperi espanyol i americà-) era un rei amb problemes mentals i físics greus degut a problemes de genètica a la corona i va morir sense descendència l’any 1700.
Al no tenir descendents, familiars llunyans començaran a lluitar per la corona. La gran batalla va ser entre Felip d’Anjou de la dinastia de Habsburg i Carles d’Àustria de la dinastia dels Borbó. -
Felip d'Anjou proclamat rei
En el testament de Carles II designava com a successor a Felip d'Anjou (borbó) que va ser proclamat rei Felip V -
Vigatans i maulets
A la zona catalans es va cerar un sentiment antifrancès i per això no volien al borbó (Felip V) governant les seves terres.
Els vigatans estaven a favor del austricites i era una societat formada per propietaris rurals, petits nobles i alguns burgesos barcelonins i de la zona de Vic.
Els Maulets eren el grup de persones austricites del Regne de València, on la majoria eren del sector popular, camperols i ciutadants. -
Period: to
Aliançes i politica internacional
l’exèrcit borbònic (absolutista) compost pels espanyols (Castellans) i francesos i l’exèrcit austríac (parlamentari) que es compon en anglesos, holandesos, austríacs, catalans i portuguesos. -
Period: to
Guerra de succeció
La guerra de succeció va provocar 1.250.000 morts, uns 30.000 exiliats austiacites, nous equilibres de força europea i pèrdues territorials espanyoles.
Va haver dissolució d'intitucions catalanes i una unitat política per dret a conquesta, una implantació de règim militar, la ciutadella, el decret de Nova Planta, prhibició de la llengua catalana i el cadastre. -
Corts amb Felip V. Accepta el pactisme.
El rei va convocar les corts Cartalanes per experssar la seva voluntat d'acceptar l'ordenament constitucional català i continuar amb el pactisme. -
Period: to
Anglesos ocupen Gibraltar
Espanya va ser controlada per Felip V, excepte Gibraltar que va ser conquerida per l'oposició. -
Pacte de Gènova
El pacte de Gènova (1705) va ser un acord entre Carles d'Àustria, els anglesos i els vigatans, que no estaven a favor del regnat de Felip V. Els anglesos prometien coses tals com la llibertat, els drets catalans i la permanència de les seves institucions, i els catalans havien de donar suport militar a canvi. Aquest pacte va suposar una gran expansió de la guerra per Europa. Aquest pacte va ser signat per els vigetans i no per les institucions catalanes. -
Batalla d'Almansa
Primera batalla dins la Guerra de Successió en territoris de la Corona d'Aragó, on les tropes de Felip V derroten a les de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Com a conseqüència de la guerra, Felip V reclama València per dret de conquesta i per tant imposa noves lleis i drets, com el Decret de Nova Planta. -
Mort l'emeprador Austríac
L'emperador d'Austria (Josep I) mor i Carles III es queda amb el tron. Es produeix un canvi d'hegemonia. -
Tractat d'Utrecht
Les principals potències implicades en la Guerra de Successió van firmar aquest tractat que incloïa el reconeixement de Felip V com a Rei d'Espanya. Catalunya, però va ser l'únic país que no va participar en aquest tractat i va decidir continuar lluitant contra Felip V per defensar els seus privilegis i la seva llibertat. Tot i així Espanya va cedir Gibraltar i Menorca als anglesos. -
Resistència a ultrança
Felip V va demanar la rendició de les tropes catalanes i la Junta dels Tres Braços de les corts del Principat van decidir opondre's a la exigència del rei. Barcelona va ser l'únic que va poder resitir mentres que els borbons van acabar amb les revoltes dels altre spobles catalans que van ser durament reprimides -
Period: to
Setge de Barcelona (fets)
Catalunya va ser sotmesa als borbons quan van rodejar la fortalesa de Barcelona. Una setmana després Cardona també quedava sotmesa.
Personatges importants: Antoni de Villarroel (cap de la Coronela), Rafael Casanova (Conseller en cap de Barcelona) i Duc de Berwick (comadant de tropes filipistes). -
Decret de Nova Planta
El decret de Nova Planta (1716) va imposar a Catalunya l’organització politicoadministrativa de Castella, com anteriorment s’havia fet a València (1707), Mallorca (1711) i Aragó (1715). Amb excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori de la monarquia va constituir una única estructura de caràcter uniforme. En aquest decret es regula el funcionament polític, administratiu i cultural de Catalunya i s'aplica a partir del dret de conquesta.
Va imposar un règim absolutista monàrquic. -
El decret de Nova Planta: Cadastre
El cadastre va ser una quota anual d'una quantitat important fixada pel govern central sense cap negaociació prèvia. Tothom pagava en funció de la seva riquesa.
Cadsatre reial: propietats immmobiliàries
Cadastre personal:rendes de treball i insdustries. -
Period: to
La Ciutadella
La ciutadella era un fortalesa amb forma d'estrella. La seva funció era controlar la ciutat i servir com a element repressor. Aquesta necessitava una zona de seguretat, una esplanada on no hi podia haver cap mena d'edificació i facilitar la sortida de les tropes en cas de revolta. -
Carles IV puja al tro
Després va anomenar Manuel Godoy secretari d'Estat i va tancar totes les fronteres. -
Revolució francesa
-
Period: to
Guerra Gran
Es van fer varies aliançes amb obejoctiu polític per anar contra França. -
Pau de Basilea
Espanya es va sotmere als interessos de França. -
Period: to
Església i Anticlericalisme
L'anticlericalisme és el sentiment o actitud de la societat en contra que l'Església catòlica tingués una gran influència sobre la població, controlant l'ensenyament i imposant una moral conservadora que limitava les reformes liberals i els canvis socials (moviments laïcistes i revoltes). -
Tractat de Fontainebleau
Autoritzava als exèrcits francesos a entrar al País per ocupar a Portugal. -
Francesos entren a Espanya
Ocupen llocs estratègics d'Espanya l'inaveeixen -
Motí d'Aranjuez: Bayona
Convoquen a Carles IV i Ferran VII per demanar-lis que abaondonin la corona i abdqun la corona d'Espanya -
Josep Napoleó, rei d'Espanya
Napoleó va anemenar rei d'Espanya al seu germà Josep I i entre els dos van imposar un sistema liberal que abolia els privilegis i reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei -
Period: to
Guerra del Francès
-
Motí d'Aranjuez
Els nobles i eclasiàstics volen que Modoy estigui fora del càrreg i Carles IV dimiteixi i regni el seu fill Ferran XVI. -
Inici de la guerra del Francès
Comença un alçament contra els francesos a Madid per protegir els seus reis anteriors. Els britànic donen suport.
Aquestes revelions van crear un buit de poder i es van crear Juntes per organitzar revelions. A part, el poble creava les guerrilles (timbaler del Bruc) que també anaven contra tots els francesos. -
Les Corts de Cadis
Reuneix als representants de totes les juntes que acaben sent revolucionaries. S'acorda una constitució i el fi de l'absolutisme. També es pacta la sobirania noacional, la divisió de poders, llibertst d'impremta, reconeixaments deks drets, suspenció de l'Antic Règim i abolició de l'inquisició. -
Period: to
Colònies independents
Les colònies d'Amèrica van aprofitar la debilitat d'Espanya per independitzar-se. -
Period: to
Derrota napoleònica: Tractat de Valençay
Napoleó va començar el desplagament cap a Russia i va anar retirant tropes d'Espanya. Al final va signar el Tractat de Valençay pel qual retirava les tropes gradualement. -
Constitució (La Pepa)
Era un prograa amb un sistema liberal on es definia els drets del ciutadà, les igualtats jurídiques i fiscals. A més establia el sufragi universal masculí. Es va fer una divisi´dels poders (legislatiu-eleborar lleis, executiu-posa en marxa les lleis i judicial-les fa complir). També va dir que Espanya s'organitzava per provínicies i municipis. -
Retorn de Ferran VII
La monarquia de Ferran VII queda restablerta -
Period: to
Restauració absolutista
-
Period: to
Regnat de Ferran VII
Retorn a l'absolutisme -
Period: to
Trienni Liberal
Pronunciament del coronel Rafael del Riego. (L'himne de Riego va ser compost l'any 1820 per commemorar el Rafael del Riego, un coronel liberal que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII. Va exercir com a himne oficial el Trieni Liberal (1820-1823), la Primera República (1873-1874) i la Segona República (1931-1939).) També es va intentar aplicar la Constitució de Cadiz (1812). -
Cent Mil Fulls de Sant Lluís
Exèrcit francès enviat a Espanya el 1823 per restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII, amb suport de la Santa Aliança. L'objectiu era acabar amb el trienni liberal (1820-1823) i reinstaurar l'Antic Règim. -
Period: to
Dècada Omnisiosa
Retorn a l'absolutisme. -
Poques colònies americanes
Només conserva Cuba, Puerto Rico, Filipines i algunes colònies disperses a l'Àfrica i al Pacífic. -
Llei de Centralització
Ja no hi ha provincies a Espanya sinó que és un organisme complet, és a dir, que recau en un sol poder politic. Oposicions: Catalanisme, Nacionalisme basc, Nacionalisme Gallec (Rexuirdimento) i Nacionalisme andalús (Blas Infante). -
Period: to
Regència de Maria Cristina
-
Period: to
Isabel II de Borbó
Comença el regnat amb 3 anys. Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Isabel II), va regnar Espanya des del 1833 fins al 1868. Va ser proclamada reina d'Espanya, 25 dies després de la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys. Per ser tan petita, la seva mare es va fer càrrec de tron fins que fos major d'edat. Quan la van proclamar reina van succeir protestes contra el seu regnat, els carlins, perquè ella respresentava un liberalisme moderat. -
Period: to
Guerres carlines
Carlisme: El carlisme va ser un moviment polític originat després de la mort de Ferran VII. Els partidaris de Carles Maria Isidre (carlistes), germà de Ferran VII, defensaven les idees absolutistes i s'oposaven a les idees liberalistes. -
Period: to
Bullangues
Les Bullangues van ser una sèrie de revoltes que van tenir lloc a Barcelona. Aquestes van sorgir per la tensió social que afectava les classes populars. Van ser liderades per republicans i grups exaltats. -
Period: to
Revolució contra Les quintes
Les quintes era el sistema de reclutament d'homes majors d'edat, més ràpid i barat, per nodrir l'exèrcit al segle XIX. Entre 1835 i 1912 les quintes van tenir una característica que les va fer odioses: si t'havia tocat anar a fer el servei militar te'n podies lliurar si pagaves una certa quantitat de diners. -
2na Constitució
-
Period: to
Regència del general Espartero
-
3ra Constitució
-
Isabel II: major d'edat
Isabel II és declarada major d'edat i ja pot regnar amb 13 anys. -
Isabel II casada
Es casa amb 16 anys amb el seu cosí amb el qual té més de 9 fills, però cap del marit. -
Period: to
Sexenni revolucionari
-
Period: to
Revolució i gover Serrano
-
4rta Constitució
-
Period: to
Monarquia d'Amadeu I
-
Period: to
La primera república
-
5na Constitució
-
Setmana tràgica
Van cremar esglésis a tot Catalunya.