-
Antonio Santi Giuseppe Meucci
Va ser l'inventor del telettrófono , posteriorment batejat com «telèfon», entre d'altres innovacions tècniques. Va desenvolupar un telèfon pneumàtic (precursor del seu teletròfon) que avui encara s'utilitza en el Teatre de la Pèrgola de Florència i que després va perfeccionar en el teatre Taló de l'Havana -
Telèfon fixa
El funcionament és bàsicament un procés que es porta a terme o posa en pràctica en alguna cosa, en un àmbit com el laboral per exemple, perquè desplegui les tasques per a això va ser ideat i pensat i que llavors la persona que l'utilitza o el posa en pràctica, li reporti el que es coneix com a funcionalitat, que és, a grans trets, que li serveixi i que rebre cap compensació qui utilitza el funcionament en qüestió, beneficis o guanys pel fet d'usar el mateix. -
Telèfon
La història de qui va inventar el telèfon és realment curiosa. Sempre s'ha cregut que era l'escocès Alexander Gramham Bell , que va treballar durant anys en el disseny d'aquest aparell i el va patentar en 1876. Però en realitat, el científic italià -
Caracteristiques
El telèfon és un aparell transmissor de senyals útils en la comunicació instantània i remota de sons, signes gràfics, fotografies i imatges de televisió. Inicialment dedicat a la transmissió de converses entre dos interlocutors, el telèfon va ampliar a poc a poc el seu espectre d'acció mitjançant la connexió a diversos dispositius terminals, com els ordinadors i altres processadors de senyals, capaços de xifrar i traduir missatges complexos a través de línies telefòniques. -
La seva utilització
Des de la seva concepció original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la xarxa.
Pel que fa al propi aparell telefònic, es poden assenyalar diverses coses:
La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.
El dispositiu anti local Luink, per evitar la pertorbació en l'audició. -
Funcionament
El telèfon convencional està format per dos circuits que funcionen junts: el circuit de conversa, que és la part analògica, i el circuit de marcació, que s'encarrega de la marcació i trucada. Tant els senyals de veu com les de marcació i trucada (senyalització), així com l'alimentació, comparteixen el mateix parell de fils; a això de vegades se l'anomena «senyalització dins de la banda (de veu)».
La impedància característica de la línia és 600Ω. -
Telèfon fix modern
La introducció del micròfon de carbó, que augmentava de formaconsiderable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de LA COMUNICACIÓ.
-El dispositiu antilocal Luink, per evitar la pertorbació en l'audició pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.
-La marcació per polsos mitjançant el denominat disc de marcar.
-La marcatge per tons multifreqüència.
-La introducció del micròfon de electret, micròfon de condensador, pràcticament usat en tots els aparells moderns. -
Evolució
Més d'un segle després, l'11 de juny de 2002, el Congrés dels Estats aprovar un document pel qual va admetre que el veritable inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci i no Graham Bell. D'aquesta manera s'ha fet justícia i s'ha reconegut el mèrit d'aquest científic que va passar la seva vida investigant però va morir en la més absoluta misèria. -
Mòbil
Ni les innovacions ni el canvi tècnic poden sorgir del no-res. Sempre són part d'un procés en el qual s'aprofiten innovacions i canvis tècnics anteriors. Gràcies a això, la humanitat compta amb un accés a una gran quantitat de coneixements als que abans no podien accedir.
Tecnologia
