-
100
Orquestra mecànica (s.III a.C.)
Va estar construïda per a l'emperador xinès Han Gaozu -
100
Hydraulos (s. III a.C.)
L'Hydraulos era una espècies d'orgue d'aigua que reproduïa sons forts i penetrants -
100
Cilindre d'estany
Va ser el suport del primer mètode de gravació i reproducció de so -
100
Relats de transmissió oral a.C
-
100
Tro de l'Emperador Teòfil (s. IV a.C)
L'emperador bizantí Teòfil tenia un tron d'or amb dos lleons mecànics que rugien en ser activats. -
Feb 12, 1200
Cap parlant
Creat per Roger Bacon -
Feb 12, 1300
Carillons automàtics
Són uns mecanismes que es van instal·lar als campanars que feien tocar les hores. Un cilindre de pues empenyia els martells perquè colpegessin les campanes en un ordre determinat -
Capses de música
Les capses de música s'instal·laven en diversos objectes i podien incloure figures com ara ballarines que es movien al ritme de la música, Constaven d'un cilindre de pues, col·locades segons les notes, que es feia girar sobre una pinta metàl·lica. Quan les pues,tocaven la pinta provocaven una vibració que creava so. -
fonògraf
inventat per Edison. Consistia en un cilindre amb solcs continus i regulars cobert per un full d'estany que es feia girar mitjançant una maneta. Les vibracions del so es recollien mitjançant un gran tub ressonador unit a una agulla o punta metàl·lica que, en contacte amb la superfície del cilindre, anava gravant les ones sonores. Per a la reproducció del so s'invertia el procés.El fonògraf va ser el dispositiu més comú per reproduir sons gravats des de la dècada de 1870 fins a la dècada de 1 -
So digital
És la codificació digital d'una senyal elèctrica que representa una ona sonora -
Paleòfon
Aparell capaç d'enregistrar i reproduir sons que han estat gravats en un diafragma. va ser creat per Charles Cross -
Cilindre de cera
Cilindre de cera: Contenien els enregistraments de so en solcs sobre l'exterior d'uns cilindres buits de cera lleugerament tova. -
Piano mecànic
Es va aplicar el mecanisme del cilindre de pues. El corró, mogut per una maneta, accionava martells que colpejaven les cordes. Més endavant el cilindre es va substituir per rotlles de paper, i la maneta, per un mecanisme de pedal. L'enregistrament de la música en el corró anava a càrrec d'artesans especialitzats o es feia quan un intèrpret tocava en un piano especial amb un llapis de plom unit al mecanisme del piano.
Va caure en desús a partir del 1920. -
Gramòfon
El gramòfon va ser el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf.
Emile Berliner inventa el gramòfon, basat en els principis d'Edison. Substitueix el cilindre per un disc llis fabricat primer amb ebonita i al 1898 amb baquelita, millora la qualitat del so, els discos són més manejables i es copiaven fàcilment.
Les primeres gravacions comercials van ser l'òpera "Ernani" de Verdi i l'ària "Vesti la giubba" de Leoncavallo -
Discos de baquelita
Els discos de baquelita es van crear per substituir els discos d'ebonita, ja que eren massa durs. Aquests estaven fets de baquelita, pissarra i calcària. -
Ús de l'electricitat per enregistrar i reproduir sons
Entre 1920 i 1925 es va introduïr l'ús de l'electricitat per enregistrar i reproduir sons gràcies a tres aparells:
- El micròfon: encarregat de recollir el senyal sonor i convertir-lo en impulsos elèctrics.
- L'amplificador: s'encarrega d'amplificar la potència del senyal elèctric del micòfon.
- L'amplificador: es qui rep el senyal elèctric procedent de l'amplificador i el transforma unaltre cop en ones sonores. -
Tocadiscos
És el resultat de l'electrificació del gramòfon. Està compost d'un plat, un amplificador i un altaveu
creat per Berliner amb la idea de reproduir els discos de forma elècrtrica. -
Magnetòfon
Tots els equips de gravació / reproducció magnètica reben el nom de magnetòfon o magnetòfon, encara que aquesta nomenclatura se l'hagi apropiat el magnetòfon de bobina oberta.
És una cinta de plàstic coberta de pols ferromagnètica on s'imprimeixen els senyals elèctrics del so. Està format per un suport per la cinta, diferents controls, amplificador i altaveu. -
Enregistrament estereofònic
L'enregistrament estereofònic, més conegut com so estereo, va permetre separar en dos o més canals diferents la distribució del so, creant un efecte més rnatural i més real en el tema de la direccionalitat o de l'espai. -
Disc Compacte
El disc compacte (conegut popularment com a CD per les sigles en anglès de Compact Disc) és un disc òptic utilitzat per emmagatzemar dades en format digital, consistents en qualsevol tipus d'informació (àudio, imatges, vídeo, documents i altres dades). -
lector de CD's
La lectora de CD, també anomenat reproductor de CD, és el dispositiu òptic capaç de reproduir els CD d'àudio, de vídeo, de dades, etc. utilitzant un làser que li permet llegir la informació continguda en aquests discos. -
Cinta d'Àudio Digital
Cinta d'Àudio Digital, és un mitjà d'enregistrament i reproducció de senyal desenvolupat per Sony a mitjan 1980. Va ser el primer format de casset digital comercialitzat i, en aparença, és similar a una cinta d'àudio compacte, utilitzant cinta magnètica de 4 mm encapsulada en una carcassa protectora, però és aproximadament la meitat de la mida amb 73 mm × 54 mm × 10,5 mm. Com el seu nom ho indica, l'enregistrament es realitza de forma digital en lloc d'analògica, l'enregistrament i conversió . -
Discman
El llançament del D-50 va atreure l'interès del públic en els CD. Es va crear un mercat per als reproductors de CD portàtils, fent que el preu dels reproductors de la competència baixés. -
MP3
És un format d´àudio digital desenvolupat per Media Picture Group. Està dissenyat per a l'emmagatzematge i distrubució d'àudio en temps real. -
MP4
Té les mateixes funcions que un reproductor mp3, però incorpora la possibilitat d'introduïr arxius de video. -
Smartphone
Un smartphone és un telèfon mòbil que incorpora característiques d'un ordinador personal.
Els smartphones solen permetre a l'usuari instal·lar noves aplicacions, augmentant així les seves funcionalitats -
Walkman
El walkman era un reproductor d'àudio estèreo portàtil llançat al mercat per la companyia japonesa Sony el 1979. El primer model va ser el TPS-L2. D'aquest model i les seves posteriors revisions, Sony va vendre milions d'unitats, tot i que quan va aparèixer, pocs podien permetre un a causa del seu elevat preu.
