-
el dia que vaig nèixer
-
Primer contacte amb els meu pare, Txema
El meu pare sempre ha sigut el que passava les tardes amb mi quan era petit, ja que, la meva mare treballava molt. El meu pare m'ajudava a estudiar, i junts veiem l'NBA i els Oscars, també gràcies a ell (que era un fanàtic del cine) veiem moltes pel·lis i m'agradava molt veure'l dibuixar, ja que era molt icònic lo que feia. -
Primer contacte amb la meva mare, Mónica
La meva mare sempre m'ha ensenyat a com s'han de fer les coses i ha estar conscienciada de les coses que pasen al món i com haig d'actuar en molts casos, sempre està allà quan em passa algo i estic molt agraïda de tenir una persona que estigui per mi i em doni suport a les coses que faig. -
primer contacte amb la meva germana, Ainhoa
La meva germana sempre ha sigut la meva major part de mi, es com el meu alter ego, qui m'ha ensenyat a ser la persona que sóc ara, qui m'ha ensenyat a passarm-ho bé però amb cap, qui dona els millors consells. Ens vem unir més a partir del 2017 i encara que visqui a Lleida seguim parlant bastant i sempre seguirà la persona que acudeixi quan tinc un problema. -
Fútbol
A casa meva erem molt futbolistes però no teniem un equip definit, jo sóc del Barça i del Betis, la meva mare es del Atlético de Madrid, la meva germana suposo que del Barça però li es igual i el meu pare era de tots els equips. Tenim guardades moltíssimes samarretes de fútbol de diferents equips: Depor, Alemania, Italia, Barça, MAdrid.... -
La meva yaya, Joaquina
La meva àvia i jo si que hem tingut una relació més d'àvia i neta, em venia a buscar al cole, dino a casa seva, anava al seu apartament amb el meu avi a passar l'estiu... Els meus avis van immigrar de Galicia per buscar una millor vida, hi venien d'un poble bastant de poble, això ha comportat que la meva àvia sempre em digui que haig de tenir la casa sempre ordenada i que haig de saber cuinar, netejar... Això es lo que jo he après d'ella. -
El meu yayo Tomás
El meu avi i jo també hem tingut una relació molt bona, sempre m'ha tingut una mica més mimada que a la meva germana però perque sóc la petita. El meu avi pateix d'una paràlisi en la meitat del seu cos però això no impedeix que li afecti. Gràcies a ell he après a superar-me encara que no pugui que no pari de fer lo que vulgui i que lluiti. -
El dia que vaig conèixer la meva millor amiga, Iria
La Iria i jo som veïenes de tota la vida, vem anar juntes a la mateixa escola i institut, encara que em canvies. Ella i jo sempre hem estat juntes des de molt petites i no ens hem separat mai més, gràcies a ella he conegut i he socialitzat molt, quan estic amb ella es com que no tinc vergonya de res i puc ser jo mateixa. -
el dia que vaig començar la guarderia
-
El dia del meu bateig
Encara que ara mateix sigui atea estic batejada.
La meva mare diu que em van batejar per les meves àvies ja que són creients i catòliques. -
La meva àvia Dolors
Per part de la meva mare, la meva àvia i jo no hem tingut molt contacte ja que ara mateix està patint ELA i no pot parlar ni moure's i tampoc es que m'enrecordi molt de quan era petita. -
Les meves professores
Els meus professors van ser la gran part de com sóc avui. Amb ells he après ha fer-ho tot. -
El dia que vaig començar l'escola
Vaig anar al C.E.I.P les corts on vaig conèixer a la major part dels meus amics, la veritat es que aquestes èpoques les recordo amb molt de carinyo per que la meva mare treballava a l'administració de la mateixa escola i qualsevol cosa que em passava arribava ràpid a tothom, també m'ho passava molt bé per que aprenia moltes coses amb els meus amics. -
Aniversari
Des de que sóc petita no m'agraden gens els aniversaris i menys que cantin l'aniversari feliç i mai he sapigut per que, em posava a plorar quan ho cantaven. -
Castelldefels
Tots els meus estius els passava a l'apartament de Castelldefels de la meva àvia i el meu avi, allà estava amb les meves 3 amigues, amb elles he passat un montón de coses i em van ajudar molt. -
Londres
Anar a Londres va ser un dels meus grans somnis, estava OBSESIONADA amb Londres, llegia i no parava de parlar de Londres. Quan vaig saber que anavem em vaig ficar a plorar. No parava de veure sèries en anglés i a mirar per google maps com era. -
El meu cunyat, el Pol
El Pol per mi no es el meu cunyat, és com un germà per mi, ha estat allà quan tot lo del meu pare va passar, ens ha ajudat i ens ha donat suport a les tres, m'ha ajudat en molts problemes i es una persona que qualsevol problema que tingui li explicaré. He aprés moltes coses amb ell, que no totes les families són igual i que pots estimar a algú com un germà encara que no sigui de sang. -
Diada
A casa meva són molt independentistes i els dies del meu cumpleanys me'ls passava a la diada. A dia d'avui ja no hi vaig per que tinc el meu propi criteri, i m'agrada passar el dia del meu aniversari amb els meus amics o amb la meva germana, ja que, la meva mare si que hi va. -
Luke
El Luke es el meu gos, el vem adoptar quan el meu pare s'estava posant malalt ja i no podia anar a treballar i es quedava sol a casa. Va ser un moment molt important i estic molt contenta de tenir un gos tan bonic i mono. Amb ell he après a cuidar un ésser viu que no parla però estimes més que a ninguna persona. -
La mort del meu pare
La mort del meu pare va ser un xoc molt important en la meva vida, va ser quan em vaig enfonsar i quan la meva germana, la meva mare i jo ens vem unir més. El meu pare va morir molt jove, als 44 anys per culpa d'un càncer de pulmó, des d'aquell moment tinc al cap el "carpe diem", ningú sap quan morirà així que em de viure el moment i disfrutar-la, -
Quan va acabar l'escola
Va ser un dels dies més tristos, encara que al setembre tornaria a veure els meus millors amics, però deixar enrere a les persones que m'han vist crèixer va ser molt molt trist. -
Galicia
Aquest viatge el vem fer per llençar les cendres del meu pare al seu lloc natal, va ser un viatge super important per tots els que vem anar i super bonic per que vaig conéixer el poble on els meus avis i el meu pare van créixer. -
Quan vaig començar natació sincronitzada
Quan va morir el meu pare necessitava un lloc en el quan em sentis segura, que pogués pensar i reflexionar. Quan era petita l'únic que m'agradava veure als jocs olímpics era la natació sincronitzada i nadar, així que ho vaig veure clar, m'hi vaig apuntar, a dia d'avui porto 5 anys i es el meu eport preferit. -
La ESO
A la ESO vaig anar al Joan Boscà, un institut que està a Pedralbes, allà vaig conèixer a molta més gent de la que ja hi coneixia i vaig passar els dos anys més bonics de la meva vida, la foto es d'unes colònies que vem fer a Abioncillo de Calatañazor a 2n de la Eso.
A 3r va ser quan vaig tindre problemes a aquest institut per que es va fusionar amb el del costat (Ausiàs March) i quan va começar la pandèmia l'institut no va saber gestionar-ho bé així que vaig decidir marxar. -
Mae
La Mae es una persona que sempre m'ha entés, encara que no li agradés lo que havia decidit ella estava alla quan m'equivocava i viceversa. Tenim una connexió que ningú la té, quan em passa algo no cal ni que li digui que ho sap, i al revés també. És una persona essencial en la meva vida. -
El canvi
A 4rt de la Eso vaig venir al Joan Pelegrí i va ser el millor canvi que hagués pogut fer, tot va millorar en aquell moment, les meves notes van millorar i vaig conèixer a molta més gent, vaig aprendre que una familia no són quatre parets i un sostre, sinó amb qui. -
Laura
Quan vaig entrar al Pelegrí no coneixia a ningú. A la meva classe hi havia una noia i el primer dia li vaig dir que no tenia a ningú amb qui anar al pati i que si podia anar amb ella, em va dir que si i aquí va començar la nostra amistad, a dia d'avui no se que faria sense la Laura. -
Roma
L'últim biatge que he fet ha sigut a Roma, vaig anar amb les persones més importants.
Aquest viatge va ser molt important per que vaig aprendre un montón ja que anàvem a molts museus.