Espanya al segle XIX

By Jiajing
  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV es va convertir en rei d'una Espanya endarrerida econòmicament i socialment. Era de la dinastia dels Borbons i va ser un rei absolutista. Va haver-hi una guerra contra la França revolucionària, però es va aliar amb la França de Napoleó, i amb el tractat de Fontainebleau, va deixar passar a les tropes franceses per Espanya.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    És el conflicte que es forma a partir de l'entrada de les tropes napoleòniques i l'intenció de Napoleó de posar al seu germà Josep al tron espanyol en les capitulacions de Baiona. Amb l'ajuda d'Anglaterra (l'oficial Wellington) aconsegueixen expulsar als francesos de la península i Ferran VII torna al poder.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Allà elaboren la constitució del 1812.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII o també dit "El Deseado"(va prometre fer reformes liberals), fill de Carles IV, va ser un rei absolutista. Amb el Pronunciamiento de Riego, va perdre el poder per 3 anys, però quean recupera el poder persegueix als liberals, ara li diran "el rei Felón".
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    És quan Ferran VII va anul·lar la llei Sàlica per a que la seva filla pugui reinar.
  • Guerres carlines

    Guerres carlines
    Són les guerres que s'originen amb la mort de Ferran VII, ja que els carlins volien que regnés el germà del monarca difunt, Carles Maria Isidre de Borbó; mentres que els liberals volien que regnés Isabel II, ja que Ferran VII va aplicar la pragmàtica sanció. Al final va regnar Isabel II amb l'ajuda de la seva mare.
  • Isabel II

    Isabel II
    Filla de Ferran VII. Li van donar la majoria d'edat als 13 i va buscar suport als liberals i va implantar una monarquia parlamentària. Però hi havia un sufragi censatari, és a dir, que poques persones podien votar (de 3% a 5%). Al final, els liberals es van dividir en moderats i progressistes.
  • Liberalisme

    Liberalisme
    Era un moviment que volia més llibertats a nivell polític i econòmic. En l'àmbit polític volien fer reformes i augmentar els drets, que hi hagués sobirania nacional i la separació de poders. Per una altra banda, a l'àmbit econòmic volien que hi hagués una llibertat econòmica (llibertat de preus, de producció, competència…).
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    Va treure propietats a l'església i es van posar a la venda i les van comprar els aristòcrates i burgesos. Això va fer que la economia de la corona millorés una mica.
  • Espartero

    Espartero
    Va ser un militar i polític (liberal progresista). Va fer un cop d'estat i es va proclamar regent. Ell buscava llibertat econòmica, però això no li va agradar als catalans. Així que Espartero va bombardejar Barcelona. Aquest fet li va costar el tro.
  • "La Gloriosa"

    "La Gloriosa"
    Va ser una revolució que va ser donada per unes crisis econòmiques, socials i polítiques. Van destronar i exiliar a Isabel II, i així inicia el Sexenni Democràtic.
  • Prim

    Prim
    Va ser un militar i polític. Va ser Prim qui va portar a Espanya a Amadeu de Savoia.
  • Amadeu I de Savoia

    Amadeu I de Savoia
    Era el duc d'Acosta, però va ser escollit com a rei d'Espanya per les Corts espanyoles durant el Sexenni Revolucionari. Al final, en l'11 de febrer del 1873 ell abdica per decisió pròpia i torna a Itàlia a tornar a ser duc d'Acosta. Amb la seva anada es declara la Primera República.
  • La primera República

    La primera República
    La Primera República va durar 11 i va tenir 9 presidents. La seu fi és degut principalment a que estavan molt dividits entre els unitaris (que volien un estat centralitzat) i els federalistes (que volien un estat descentralitzat). I tot va acabar amb el cop d'estat del general Pavia i la segona guerra carlista.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    El bipartidisme bàsicament consistia en dos partits: els conservadors i els liberals.
    Els conservadors:
    - Líder: Antonio Cánovas
    - Dirigents: Antics moderats
    - Ideologia: Sufragi censatari, inmobilisme social i suport de l'Església
    - Bases soicials: Aristocràcia i alta burgesia Els liberals:
    - Líder: Práxedes M. Sagasta
    - Dirigents: Antics progressistes
    - Ideologia: Sufragi universal, reformisme social i restricció de privilegis per part de l'Església
    - Bases soicials: Clases mitjanes
  • La Constitució del 1876

    La Constitució del 1876
    Va ser una síntesis entre les idees del partit conservador i el liberal. Això significa que els dos partits estaven bastant d'acord amb les lleis, i això va causar que aquesta sigui la constitució més larga que ha tingut Espanya. Es basa en:
    -Sobirania compartida (Rei i Parlament)
    -Divisió dels poders (legislatiu, executiu i judicial)
    -Estat centralitzat
    -Estat confessional però amb llibertat religiosa
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya tenia unes últimes colònies com ara Cuba, Puerto Rico o Filipines, però aquestes volien independitzar-se. Espanya va entrar en guerra contra Cuba, i els Estats Units van ajudar als cubans, perdent la guerra així els espanyols. Es posa en manifest la constant perduà de recursos d'Espanya i la seva mala situació tant política com econòmica i la necessitat de modernitzar-la.
  • La generació del 98

    La generació del 98
    La generació del 98 són aquell grup d'escritors, assagistes i poetes que es van veure profundament afectats per la baixa moral d'Espanya en aquelles èpoques. També tenien un profund interès en l'Antic Regne de Castella i en pobles abandonats i polsegosos. Amb ells, la subjectivitat prèn molta importància.