-
Moti del te
Va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts. Un grup de colons disfressats d'amerindis van llançar al mar 3 carregaments de te. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units. -
Declaració d'independencia dels Estats Units
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents. L'adopció del text es va fer el 4 de juliol de 1776. Així, aquest dia va esdevenir dia de festa nacional dels Estats Units: el dia de la Independència. -
Batalla de Yorktown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar els independentistes i els seus aliats francesos (tant els enviats oficialment al comandament del comte de Rochambeau com els voluntaris del marquès de La Fayette) contra els britànics al comandament de lord Cornwallis. -
Revolució francesa
En acabar el segle XVIII, el regne de França estava sotmesa a l'Antic Règim. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos, etc). En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789 a París. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Monarquia constitucional
La Monarquia Constitucional de França fou un breu període històric (1791-1792) durant el qual el Regne de França va ser regit per un règim de monarquia constitucional. El 3 de setembre de 1791, en jurar la Constitució, Lluís XVI fa passar França de monarquia absolutista a monarquia constitucional, aquesta va acabar el 21 de setembre del 1792 quan l'Assemblea legislativa va proclamar l'abolició de la monarquia, donant pas a la Primera República francesa. -
1a república
La Primera República Francesa va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI. La República va durar un total de dotze anys, fins a l'establiment del Primer Imperi Francès per part de Napoleó Bonaparte el 1804. Aquest període es va caracteritzar principalment per la caiguda i l'abolició de la monarquia francesa, l'establiment de la Convenció Nacional i el Regnat del Terror. -
La convenció
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu i legislatiu de l'Estat. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. -
Mort Lluís XVI
Lluís XVI va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. L’execució del monarca provocà una reacció de les monarquies europees que declararen la guerra a França, fet que va fer endurir els posicionaments interns. Les revoltes monàrquiques internes, que esperaven el suport exterior, van ser fortament reprimides. -
Directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
El consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Aquest nou govern estava format per tres cambres, el Consell d'Estat(projectava lleis), el Tribunal(les discutia) i l'Assemblea Legislativa(les votava). Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables.Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Aquesta batalla naval està considerada una de les més importants del segle XIX, en què es van enfrontar els aliats França i Espanya contra l'armada britànica, la qual va obtenir la victòria. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que acabà el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa, presidit per Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo (1815) va ser un combat que es va produir a les proximitats de Waterloo (Bèlgica). Es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià. Després de la tornada de l'emperador del seu exili a l'illa d'Elba, Napoleó va decidir envair els Països Baixos. La batalla va significar el final definitiu de les guerres napoleòniques. -
Revolucions liberals 1820
Van afectar a Espanya, Nàpols i Grècia. En els dos primers va fracassar la implantació de monarquies liberals-constitucionals a causa de la intervenció dels veïns estats absolutistes. A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per la Gran Bretanya, Rússia i França.
Turquia va reconèixer la independència del nou Estat i a Amèrica es van independitzar les colònies d'Espanya i Portugal, i en va resultar el naixement de diverses repúbliques. -
Revolucions liberals 1830
La Revolució de 1830, va sorgir a França, principalment, com una reacció contra les mesures antiliberals adoptades pel rei Carles X. Aquesta revolució inicia amb les Tres Glorioses, jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Lluís Felip d’Orleans i van obrir el període conegut com a Monarquia de Juliol. Aquest moviment va repercutir a diversos països d'Europa com Bèlgica, Polònia, Alemanya i Italia. A Bèlgica, la revolta va culminar amb la independència dels Països Baixos. -
Revolucions liberals 1848
Durant aquest període molts pobles s'alçaren contra l'absolutisme a causa de la burgesia i les demandes socials de les classes populars. La crisi va esclatar a França i es va estendre per les principals ciutats del centre d'Europa, però ràpidament van fracassar. A més a més, França va proclamar la II República i Berlín va ser una unitat d'Alemanya sota la corona del Rei de Prússia. També van haver-hi diversos alçaments nacionalistes a Hongria, Nord d'Itàlia...