-
La guerra dels 7 anys
La Guerra dels Set Anys a Europa (1756-1763) va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té, fet que va provocar l'anomenat "Motí del Té" al port de Boston. -
Period: to
Som al revolució
-
Period: to
Revolució americana
-
Economía americana
L'origen del problema tenia una base econòmica. Les vuit colònies del nord basaven la seva puixança en la indústria i el comerç, i estaven liderades per una rica burgesia. Les cinc colònies del sud eren agrícoles (plantacions de cotó, tabac ..., estaven treballades per esclaus negres) i la seva classe adinerada la componien els terratinents. -
La constitució
El nou Estat, que agrupava les tretze colònies, va tenir com a primer president a George Washigton. En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella s'establia com a forma d'Estat la república federal en la qual els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern -
EL LLEGAT DELS ESTATS UNITS
El nou Estat, que agrupava les tretze colònies, va tenir com a primer president a George Washigton. El nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella s'establia com a forma d'Estat la república federal en la qual els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern. -
Ideología francesa
La Il·lustració: les seves idees van proporcionar les bases ideològiques (sobirania nacional, separació de poders, etc.) per fer desaparèixer l'Antic Règim. La independència dels EUA que va demostrar que aquestes idees eren possibles dur-les a terme. -
ECONOMIA FRANCESA
Crisi Financera: provocada per la Guerra dels Set Anys i per l'ajuda prestada als colons anglesos a la independència dels EUA. Males collites que van elevar el preu de el pa i van provocar motins dels grups menys afavorits. Grans despeses de l'Estat per la qual cosa va obligar que tributessin els privilegiats. -
ESCLAT A FRANCIA
El 14 de juliol de 1789, davant l'augment del preu de el pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme. Comença així la revolució popular. A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Societat francesa
La noblesa s'oposa a les reformes econòmiques que l'obligaven a pagar impostos i van provocar el seu fracàs. La burgesia desitjava ocupar el poder polític a costa de la noblesa, i per a això es va valer de les classes populars. -
Period: to
Revolució francesa i Napoleó
-
Napoleó
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. -
CÒNSOL VITALICI
Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit. -
L'IMPERI
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució: Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit. Va promulgar un nou Codi Civil que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada. Va mantenir els principis de la Revolució: liberalisme i sobirania. -
CONGRÉS DE VIENA
Durant l'època de la Restauració van tornar al poder els monarques de l'Antic Règim, els que van actuar com si la Revolució francesa mai hagués passat. El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries. -
Period: to
Retorn a l'Antic Règim: Congrés de Viena
-
Period: to
Revolucions liberals burgeses
-
ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829.
Bèlgica havia estat unida a Holanda en 1815. -
Revolucions
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812. El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. -
Revolució 1830
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers. L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. -
Period: to
UNIFICACIONS I NACIONALISME
-
ALEMANYA
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i en 1834 va potenciar una unió duanera que agrupava a gran part dels Estats alemanys. En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. -
REVOLUCIÓ DE 1848, LA PRIMAVERA DELS POBLES
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera. Tot va començar a França. El règim corrupte de Lluís Felip va patir una revolució al febrer que el va expulsar de França i es va proclamar la II República, amb un clar matís social. El nou govern provisional va implantar la jornada laboral de 10 hores. -
ITÀLIA
Itàlia estava dividida en vuit Estats. Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia.