cronologia del Moviment Obrer

  • 1823 BCE

    Camprodon

    Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
  • Londres

    Fundació del Sindicat Nacional Unificat.
  • Barcelona

    Una Comissió Obrera protesta davant el capità general per l'acomiadament de treballadors i la rebaixa de jornals.
  • Sabadell

    Grups d'obrers intenten destruir màquines de moderna instal·lació.
  • Barcelona

    En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.
  • Londres

    Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels
  • Berna

    Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme.
  • Catalunya

    vaga general del tèxtil a les comarques del Ter i Fresser i locaut patronal,que acaben desarticulant els sindicats fabrils
  • Catalunya

    Durant els primers mesos de l'any es produeixen un seguit de grans vagues: a Reus 7 dies de vaga general, a Barcelona vaga dels descarregadors del moll, la dels carreters i el mes de juny la dels paletes i picapedrers. La majoria van representar un fracàs pel moviment obrer i l'abandó dels afiliats desarborà les societats de resistència del Principat.
  • Espanya

    Es promulga una llei de descans dominical.
  • Barcelona

    . El dia 19 apareix el primer número del setmanari "Solidaridad Obrera" Esdevindrà el periòdic obrer més important de Catalunya. El dia 26 publicarà la relació de les 57 societats adherides a Solidaritat Obrera
  • Europa

    Comença la primera guerra mundial.
  • Espanya

    Vaga General Revolucionària, promoguda per la CNT i la UGT. L’enfrontament dels treballadors amb l’exèrcit i la guàrdia civil costa 70 morts, 43 d’ells a Catalunya.
  • Estat

    Es publica la Llei de la jornada de vuit hores, pactada durant la Vaga de La Canadenca.
  • Madrid

    Del dia 10 al 17, se celebra el segon congrés Confederal de la CNT (Congrés del Teatre de la Comèdia), presidit pel secretari general de la CNT Evelio Boal. Hi van assistir 437 delegats, que representaven 716.409 afiliats de 400 localitats. De Catalunya hi van participar 129 delegats que representaven 428.631 federats, enquadrats en 197 sindicats de 119 localitats). S’aprovà l’adhesió a la III Internacional i es declarà: la finalitat de la CNT és el Comunisme Llibertari.