Socials

Batalla de Guadalete

711

La batalla de Guadalete (en árabe clásico: معركة وادي لكة) es el nombre con el que se conoce una batalla que, según la historiografía tradicionalmente admitida, basada en crónicas árabes de los siglos X y XI, tuvo lugar en la península ibérica entre el 19 y el 26 de julio de 711 (aunque algunas fuentes señalan 712[8]​) cerca del río Guadalete (Bética) y cuyas consecuencias fueron decisivas para el futuro de la península.

Abderraman i les proclama emir de Còrdova

756

Abd ar-Rahman ibn Mu'awiya ibn Hisham ibn 'Abd al-Malik (en àrab, عبد الرحمن بن معاوية بن هشام بن عبد الملك), conegut com Abderramán I o Abd al-Rahman I a el-dâjil (الداخل,' el qual entra 'o' l'immigrat ') (Damasc, març de 731-Còrdova, 788) va ser un príncep de la dinastia omeia que, l'any 756, després de diverses vicissituds, es va convertir en el primer emir independent de Còrdova, fundant allí la dinastia Umawi.

Ruptura del casal de Barcelona amb els francs

801

Entre els anys 812 i 820, els comtats catalans van estar sota el govern del que podem anomenar com “gent del país”. Tot i això, els intents secessionistes per part d’un sector de la noblesa (destitució del comte de Berà i revolta antifranca de Guillermó i Aissó) van portar els francs a cedir el govern dels comtats als nobles francs.

Emirat i Califat de Còrdova

929

El Califat Omeia de Còrdova o Califat d'Occident va ser un estat musulmà andalusí amb capital a Còrdova, proclamat per Abderramán III en 929. El Califat va posar fi a l'emirat independent instaurat per Abderramán I en 756 i va perdurar oficialment fins a l'any 1031, en què va ser abolit, donant lloc a la fragmentació de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com taifes.

Independencia del comtat de Castella

932

Modifica
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que es va independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia

Regnes de Taifes

1009

Les taifes van ser un conjunt de petits estats (ملوك الطوائف) que van anar apareixent entre la desintegració de l'califat de Còrdova a partir de la fitna o guerra civil que va esclatar en 1009 després de la mort de l'últim cabdill amirí Abd al-Malik al-Muzaffar i el enderrocament de l'últim califa omeya Hisham III, amb la consegüent abolició formal de l'califat en 1031.

Batalla de las navas de Tolosa

Jul 16, 1212

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.

Regne Nassarita de Granada

1238

El regne va ser fundat en 1238 pel noble nassarita Mohamed-Ben-Nazar, encara que originalment tenia el seu centre de poder situat a Jaén. Uns anys després el monarca nassarita va traslladar la seva cort a Granada, al voltant de la qual va organitzar el seu nou estat.

Unio de castella i arago

1474

Corona d'Aragó (1469-1479) El matrimoni d'Isabel de Castella amb Fernando d'Aragó en 1469 i l'obtenció per ells de tots dos trons en 1479 és la causa ocasional de la unió d'aquests regnes, la causa fonamental és que ja eren Espanya des de l'origen d'aquesta en la Hispània romana cristianitzada, i la intensificació de la seva unitat en la seva diversitat per l'empresa comuna de la Reconquesta per alliberar-se dels invasors anticristians durant vuit segles

Conquesta cristiana de granada

1482

La guerra de Granada va ser el conjunt de campanyes militars que van tenir lloc entre 1482 i 1492, empreses per la reina Isabel I de Castella i el seu espòs el rei Ferran II d'Aragó a l'interior de el regne nazarí de Granada, que van culminar amb la Capitulacions de Granada del rei Boabdil, qui havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert amb els dos bàndols i que va tenir com a conseqüències la integració en la Corona de Castella.