-
Proposta de partició de l'ONU (1947)
El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General va aprovar la resolució 181, coneguda com el pla de partició de Palestina. En ella es recomanava, la creació de dos Estats, un arab i un altre jueu, amb Jerusalem sota administració internacional. -
Proclamació de l'Estat d'Israel per Ben Gurion (1948)
Ben-Gurion va declarar la independència de l'Estat d'Israel, marcant l'establiment d'un estat jueu a la regió. La proclamació va tindre lloc a Tel Aviv i va ser un moment significatiu en la història d'Israel. -
Primera guerra àrab-israelià (1948-1949)
Va ser el resultat de les tensions creixents després de la partició de Palestina per les Nacions Unides en 1947. Després de la declaració d'independència d'Israel al maig de 1948, els països àrabs veïns van envair, desencadenant una sèrie de combats en diferents fronts. Batalles significatives, com les de Jerusalem i Latrun, es van lliurar abans que s'aconseguiren armisticis en 1949, establint noves línies de cessament al foc i modificant les fronteres -
Segona guerra àrab-israelià (1956)
També coneguda com la Guerra de Suez, va tindre lloc en 1956. Va ser desencadenada quan Israel, juntament amb França i el Regne Unit, va envair la península del Sinaí en resposta a la nacionalització del Canal de Suez per part d'Egipte. L'operació militar buscava restablir el control internacional del canal i afeblir al president egipci Gamal Abdel Nasser. -
Guerra dels Sis Dies (1967)
Va ser un conflicte breu però intens entre Israel i els seus veïns àrabs, incloent-hi Egipte, Jordània i Síria. Israel va llançar un atac preventiu en resposta a les tensions regionals i el bloqueig de l'Estret de Tirán per part d'Egipte. En només sis dies, les forces israelianes van aconseguir una victòria sorprenentment ràpida, ocupant la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània i les Altures del Golán. -
Guerra del Yom Kippur i crisi del petroli (1973)
També coneguda com la Guerra d'Octubre, va esclatar a l'octubre de 1973 quan Egipte i Síria van llançar ataques sorpresa contra Israel. Malgrat un començament difícil per a Israel, va aconseguir repel·lir a les forces invasores i avançar, però la guerra va tindre conseqüències significatives. -
Acords de Camp David entre Egipte i Israel (1978)
Van ser una fita històrica que va marcar la normalització de les relacions entre tots dos països i va establir les bases per a la pau a la regió. Facilitats pel president dels Estats Units, Jimmy Carter, i negociats entre el president egipci Anwar Sadat i el primer ministre israelià Menachem Begin, els acords van portar a Egipte a reconéixer formalment a Israel i a la retirada israeliana del Sinaí, territori conquistat durant la Guerra del Yom Kippur en 1973. -
Primera Intifada o “Revolta de les pedres” (1987-1993)
Va ser un alçament palestí que va esclatar al desembre de 1987 en els territoris ocupats per Israel. Caracteritzada per protestes civils, boicots i enfrontaments de carrer, la Intifada va reflectir la frustració palestina davant l'ocupació israeliana i les condicions de vida. Els palestins, en la seua majoria joves, van utilitzar tàctiques com llançar pedres contra les forces israelianes. -
Acords d'Oslo entre Israel i la Organització per a l'Alliberament de Palestina (1993)
Van representar un avanç significatiu cap a la pau al Mitjà Orient. Facilitats pel president nord-americà Bill Clinton, aquests acords van establir el marc per a l'autonomia palestina a través de la creació de l'Autoritat Palestina, liderada pel president Yasser Arafat. Israel va reconèixer oficialment a l'OLP com a representant del poble palestí i es va comprometre a retirar-se gradualment de determinades àrees ocupades. -
Creació de l'Autoritat Nacional Palestina (1994)
Va marcar un desenvolupament crucial en el procés de pau entre Israel i Palestina, segons els Acords d'Oslo. Encapçalada pel líder palestí Yasser Arafat, l'ANP va assumir el control d'àrees poblades palestines a Cisjordània i la Franja de Gaza, establint un govern autònom per als palestins. -
Segona Intifada (2000-2005)
Marcat per un augment significatiu de la violència en el conflicte israelià-palestí.La Intifada es va caracteritzar per atacs terroristes palestins i respostes militars israelianes. Va haver-hi nombrosos enfrontaments, inclosos atemptats suïcides i operatius militars. -
Tercera Intifada o Divendres de la Fúria (2017)
Es va caracteritzar per una sèrie d'atacs individuals, en la seua majoria apunyalaments, duts a terme per palestins contra israelians. Este alçament va ser impulsat per tensions entorn de l'ocupació, l'estancament polític i les preocupacions sobre l'estatus de Jerusalem. La violència es va estendre ràpidament, resultant en baixes de tots dos costats. -
Proclamació d'Israel com a Estat nació jueu (2018)
Va ser un moment significatiu que va generar debats i controvèrsies. Aprovada per la Knesset (parlament israelià), esta llei va declarar a Israel com l'"Estat-nació del poble jueu", destacant l'hebreu com l'única llengua oficial i promovent l'assentament jueu com un valor nacional. -
Guerra Israel-Franja de Gaza (2023)
El conflicte entre Israel i Palestina és un enfrontament prolongat i complex centrat en disputes territorials, identitat i recursos. S'origina en la creació de l'Estat d'Israel en 1948 i ha experimentat diverses guerres i tensions, com la Primera i Segona Intifada. Les disputes sobre Jerusalem, els assentaments israelians a Cisjordània i el bloqueig de la Franja de Gaza són temes centrals.