SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV

By raquscorner
  • Period: 1400 to 1478

    Jaume Roig

    Nascut a València, va tindre relcaió professional amb la Corona Catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos de la ciutat: va ser metge de la reina Maria de Castella, va actuar com a examinador de metges, cirurgians i menescals i treballè en diversos hospitals. Era un home amb un poder econòmic important, es casà en 1443 i va tindre sis fills.
  • Period: 1430 to 1490

    Isabel de Villena

    Nascuda probablement a València, era filla de l'escriptor Enric D'Aragó i de Castella. En 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de València, on va exercir d'abadessa des de l'any 1462 fins que va morir.
    El seu estil es caracteritza pel to col·loquial i afectiu, amb tendresa, pel didactisme, per l'al·legoria i pes tocs i incisos de gran realisme i plasticitat.
  • Period: 1435 to 1497

    Joan Roís de Corella

    Va escriure tant en prosa com en vers i temes religiosos i profans.
    Les obres profanes se centren en l'amor i mostren influència d'autors grecollatins, com Ovidi. Més endavant incorporà la temàtica religiosa.
    Desenvolupà formes expressives innovadores, tècniques i combinà el vers amb la prosa dins de la mateixa obra.
    Estilísticament utilitzaba metàfores, al·lusions, la hipèrbole, l'hipèrbaton, en la poesia l'agudesa conecptual i jocs de paraules i en la prosa tècniques de la poesia lírica.
  • Jan 1, 1450

    CERTÀMENS I TERTULIES

    Hi havien dos grups:
    - L'aristicràtic: representat per Joan Roís de Corella i les obres eren d'inspiració mitològica o bíblica.
    - El burgués: representat per Bernat Fenollar i altres burguesos. Bona part de la producció és religiosa, humorística i eròtica.
    Ambdos autors es caracteritzen per l'estil planer, directe, realista, popular i per una visió satírica de lo quotidià. Però, la diferència és el realisme: Corella no ho acceptava i Bernat usava la societat com a referent.
  • Period: 1450 to 1500

    Segona meitat del segle XV

  • Jan 1, 1458

    "La Tragèdia de Caldesa"

    És una novel·la breu que narra la infidelitat de Caldesa, amant del narrador protagonista.
    La relació dels dos és una caricatura sagnant de l'amor cortés. Transgendeix el codi de comportament amatori tradicional en enganyar al seu enamorat. Encara que, alguns detalls diuen que era una prostituta en realitat. És possible que s'utilitzara el procediment de la ficció autobiogràfica per a reforçar la versemblança. De fet, Joan fuster diu que pot ser expressara unes vivències personals.
  • Jan 2, 1458

    Les poesies contra Caldesa

    La novel·la va ser seguida per aquestos dos poemes: "A Caldesa", on l'autor utilitza l'insult més directe i deixa entreveure la seua ràbia, i "Debat ab Caldesa", on l'autor fingeix una discussió entre el poeta i la dama.
  • Jan 1, 1459

    "L'Espill"

    Fugint d'una epidèmia de pesta, inicià la redacció de "l'Espill" amb el propòsit de demostrar que totes les dones són malvades, excepte la Mare de Déu i la seua esposa. Consta de 16.359 versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts, una consulta inicial i un prefaci dividit també en quatre parts.
  • Jan 2, 1459

    Estructura argumental de "l'Espill"

    -Consulta i prefaci: introducció de principis ètics i estilístics.
    -Llibres primer i segon: el protagonista és despatxat per sa mare de casa i pateix moltes maldats femenines per Catalunya i França. Al tornar a València es casa moltes voltes i tots els matrimonis són desastrosos.
    -Llibre tercer: El protagonista pensa tornar a casa, però Salomó li ho impedeix contant-li una llarga diatriba contra les dones.
    -Llibre quart: El protagonista decideix no contactar amb dones, lliurant-se a l'oració.
  • Jan 3, 1459

    "L'Espill", una novel·la en vers i sentit

    És una novel·la realista, amb ambients diversos, situacions pintoresques i es presenta com una autobiografia del narrador protagonista. Reflecteix els racons de la vida popular a València al segle XV. Té intenció instructiva i el protagonista té un ideal de vida burgués. A més, presenta una visió pessimista de la realitat humana, una antítesi de la visió heroica i galant de la vida que s'expressa en el Tirant lo Blanc.
  • Jan 1, 1485

    "Vita Christi"

    Se centra en el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús, i en la Passió d'aquest fins l'Assumpció de Maria.
    L'objectiu era produir un impacte emotiu en la gent devota. ajuda els fidels a imaginar i tenir sempre present la humanitat de Jesucrist, ampliant, interpretant i reinventant els Evangelis. Aquesta obra es considera una reivindicació feminista contra els tópics misògins. Isabel tria els passatges en què les dones són protagonistes decisives, vinculades amb el Redemptor.