-
Carles IV
Carles IV d'Espanya, conegut com «el Caçador», fou rei d'Espanya des del 14 de desembre de 1788 fins a l'abdicació el 19 de març de 1808. Fou el cinquè monarca de la casa dels borbons i era un monarca absolut. Va regnar abans i durant la Revolució Francesa. Va generar una guerra contra la França revolucionària, ja que havien matat al rei, el seu parent. Vai nèixer al 1748 a Itàlia i va morir el 1819 també a Itàlia. El seu reinat va marcar l’inici de la crisi del del Antic Règim a Espanya. -
Tractat Fonta Inebleau
El tractat Fontainebleau fou un tractat signat el 27 d'octubre de 1807 a la ciutat francesa de Fontainebleauper firmat per Napoleó Bonaparte i Manuel Godoy (representant de Carles VI de Borbó). El pacte era que Espanya deixava passar tropes franceses per atacar Portugal. Els ciutadans estaven en desacord degut a la guerra amb França d'anys enrere i van fer el motí d'Araguez. Va acabar amb la invasió d’Espanya pels Francesos. -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte va emergir durant la Revolució Francesa, i amb el pas dels anys es va agegantar fins a convertir-se en un dels símbols imperialistes més rellevants de tot Europa. Primer com a cònsol i després com a emperador, va dominar el seu país i el va embarcar en una espiral expansionista: les Guerres Napoleòniques. Va ser el cap del tractat de Fontainebleau que com sabem, tractava en decidir qui seria el governant. En comptes de decidir entre Carles IV o Ferran VIII, va posar al germà. -
Guerra del Francès
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i França que va començar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i que va finalitzar el 1814 amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Es caracteritza per a ser una "guerra de guerrilles" (tipus de guerra on grups petits de persones ataquen per sorpresa) En aquest cas, atacaven a l'exèrcit Francès, ja que atacar a Napoleó directament era una derrota directa. Això va acabar desgastant a Napoleó i Espanya va guanyar. -
Capitulacions de Baiona
Després de que Carles VI abdiqués i Ferran VII es convertís en el nou rei es van dur a terme les Capitulacions de Baiona. Davant les disputes pare-fill, Napoleó (la persona més poderosa d'Europa) cita a Carles (pare) i a Ferran (fill). Finalment decideix donar-li la corona al seu propi germà; Josep Bonaparte (Pepe botella). La gent no el volia, per tant, començà la guerra dels Francès, també coneguda com a la Guerra de la Independència Espanyola. -
Motí d'Aranjuez
L'aliança entre Napoleó i Carles no els agrada als ciutadans a causa de la guerra en la qual es trobaven anys enrere i fan el motí d’Aranjuez. Per aquesta raó, els partidaris del Príncep d'Astúries van provocar un aixecament contra el rei Carles IV. -
Josep Bonapate
Josep Bonaparte, germà gran de Napoleó Bonaparte va ser un polític, diplomàtic i advocat francès, germà gran de Napoleó Bonaparte.
El 7 de juliol de 1808 Josep era nomenat rei d'Espanya i de les Índies gràcies al seu germà Napoleó. La gent no el volia, per tant, començà la guerra dels Francès (guerra de guerrilles) A partir d'aquí comença a regnar Ferran VII. La guerra va acabar desgastant a Napoleó, Espanya va guanyar i els Francesos van haver d'anar-se'n. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis va ser l'Assemblea constituent reunida durant la Guerra del Francès, degut a l'absència del sobirà legítim i envaït el territori de la major part de la península per les tropes de Napoleó. -
Ferran VII
Ferran VII conegut com "El deseado", nascut el 14 de octubre de 1784 i mort 29 de setembre de 1833 fou un rei més liberal que el seu pare, Carles IV. La corona passa de pare a fill després del motí d'Arajuez. Això causa una disputa entre Carles i Ferran.
Ferran VII va continuar amb l’absolutisme. (passa a ser conegut com a el rei “Felón”) -
Pragmàtica sanció
Ferran VII fou el que va va anul·lar la “llei Sàlica” (les dones no podien governar).
Per tant, deixa el tron a Isabel (filla) però els carlins volien que regnés Carles (germà del rei).
El testament va dir que Isabel seria la reina i això va fer que les guerres carlistes (3) esclatessin. -
Guerres Carlistes
Les guerres carlines van ser una sèrie de conteses civils que van tenir lloc a Espanya al llarg del segle XIX. Es devien a la disputa pel tron. 1- Carlins: recolzaven a Carles (germà). Aquests eren partidaris a l'absolutisme i eren molt catòlics.
Suport:
- Àmbit rural
- Església
- Aristocràcia.
Hi havia Carlins a Catalunya, País Basc i Navarra. 2- Isabelins: recolzaven a Isabel. Eren partidaris a la monarquia parlamentària/liberalisme.
Suport:
- Ciutats (Barcelona, València...)
- Burgesia. -
Isabel II
Quan el seu pare, Ferran VII, anul·lés la Llei Sàlica, Isabel II va convertir-se en la nova reina d'Espanya. Va implementar la monarquia parlamentària (liberalisme) però tenia l’oposició dels Carlins (absolutistes). Durant el seu regnat, el país estava en situació de crisi econòmica, social, política i militar, per això es va desencadenar "La Gloriosa".
Era una reina amb molts amants ja que el seu marit era homosexual. Nomenava ministre als seus amants i el país cada vegada estava pitjor. -
Desamortització de Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal fou un polític liberal i un dels principals personatges de la 1ra Revolució Industrial. -
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro fou un militar i polític molt radical. Va governar a Espanya durant un temps, concretament quan Isabel II encara no era major d’edat. -
Bombardeig de Barcelona
El bombardeig de Barcelona fou un fet produït a Espanya durant la regència d'Espartero al regnat d'Isabel II. Va haver-hi aproximadament 40 morts. Va ser ordenat pel Govern, a proposta del regent (següent governant) Espartero, per acabar amb una insurrecció que s'havia iniciat a Barcelona el mes anterior i que havia obligat l'Exèrcit a refugiar-se al castell de Montjuïc. Una reconeguda actualment que va dir Espartero és la següent: “s’ha de bombardejar Barcelona cada 50 anys”. -
Sagasta
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.
Va iniciar la seva vida política a Zamora, en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és elegit diputat de les Corts constituents. En 1858 torna a ser elegit diputat i manté l'escó fins a 1863. -
Cànovas
Va ser el primer en fel els primers passos en la política de la mà de Leopoldo.
El Cés un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. -
La Gloriosa
La Gloriosa fou una revolució contra la reina a causa de la crisi política, econòmica i social (1867). Van fer responsable a la reina perquè en aquella època el rei tenia molt poder. Com a conseqüència la reina s'ha d'exiliar. Espanya necessitava un rei, ja que des de sempre havia tingut. Amadeu de Segovia es converteix en rei. -
El Prim
El prim fou un militar i polític que va portar el governant Amadeu de Savoia a Espanya. Després de la Revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influents a l'Espanya del moment, patrocinant l'entronització de la Casa de Savoia a la persona d'Amadeu I. Va morir assassinat poc després. -
El sexenni democràtic
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia substitueix a Isabel II i és obligat a regnar mitjançant una monarquia parlamentària i respectant la constitució del 1869. El va portar el Prim. Com el país anava endarrerit, volia modernitzar-lo i democratitzar-la. Al ser un rei estranger, els espanyols no l'acceptaven plenament, el marginaven. A més a més, no va poder cumplir els objectius que s'havia marcat. Finalment, va abandona la corona i va marxar. -
La 1ra República
A la primera república no hi governava cap rei a causa dels malentesos i desafiaments amb els anteriors monarques. En aquesta república hi volien fer moltes reformes, però diferents problemes els hi van dificultar aquest procés. (guerres carlistes):
1. Els republicans estaven poc units:
- Unitaris: volen un estat centralitzat.
- Federalistes: volen un estat descentralitzat.
També va haver-hi molts canvis al govern i la república va durar 11 mesos! Per això va haver-hi un total de 9 governs. -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, anomenat «el Pacificador», va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Després de la primera república inici de la tapa de la restauració. En aquest moment governava Alfons XII (fill d’Isabel II, rei borbó). El rei promet arreglar el desordre que hi ha al país. Per tant, aplica una monarquia parlamentària.(Poder repartit entre el rei i el parlament/corts). Aplica el bipartidisme i el caciquisme. -
Restauració borbònica
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota la monarquia que es va estendre entre el 29 de desembre del 1874 i el 14 d'abril del 1931. -
Constitució del 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876, a l'inici del regnat d'Alfons XII, i va ser la base del règim polític de la Restauració borbònica. Fou una síntesi d’idees dels conservadors i dels liberals.
Aquest règim consistia en un poder compartit entre el rei i el parlament. El parlament estava dividit en dues cambres:
- Congrés dels diputats (president, ministre, oposicions): es generen les lleis.
- Senat: les diferents polítiques les accepten. -
El Bipartidisme
A l'inici del regnat d'Alfons XII, s'instal·larà el bipartidisme (1876-1877): només participen en les eleccions dos partits polítics (els dos són liberals):
- Conservadors: líder Cánovas
- Liberals: líder Sagasta -
Bipartidisme (diferències entre conservadors i liberals)
Hi havia alguna diferència entre els conservadors i els liberals:
Partit conservador:
-Moderats al període isabelí.
-Suport de l'església. A favor del manteniment de classes privilegiades.
-Proteccionisme econòmic, catolicisme obligatori i sufragi censatari.
Partit liberal:
-Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats...
-Suport de professions liberals, comerciants.
-Lliure canvi econòmic, llibertat religiosa però estat confessional, sufragi universal, dret d'associació, abolició. -
La Guerra de Cuba #1
La guerra de Cuba fou una lluita contra Espanya on Cuba lluitava per a la independència (Espanya mantenia Cuba, Puerto Rico i Filipines). Cuba era molt important pel comerç del sucre; però, Espanya tenia el monopoli d'aquest. Per això, els cubans es van revoltar per tal de tenir el control i abolir l’esclavitud. -
La Guerra de Cuba #2
Això porta a la guerra entre Espanya i Cuba, en la que guanya Espanya.
Cuba rep el suport dels EUA. Van ajudar a Cuba perquè es produeix l’enfonsament del Maine (vaixell del EUA) per una explosió i culpen els espanyols. (motiu per entrar a la guerra). Quan va entrar EUA a la guerra, Espanya va ser derrotada només en una tarda.
Espanya és derrotada i perd aquestes tres colònies. Això causa un gran impacte psicològic. Decepció vers el sistema polític, l’economia, l’exèrcit.
El segle acaba així. -
Crisi del 1898
Aquesta crisi presenta el començament de la pròpia crisi del sistema de la restauració. Mentre Europa està en un llarg període de pau i de desenvolupament econòmic, una Espanya endarrerida i aïllada internacionalment no serà capaç de vèncer la poderosa flota nord-americana. Va derrotar els embarcacions espanyols a la batalla de Cavite, Filipines. Espanya va perdre les tres últimes colònies, Cuba, Puerto Rico i Filipines.