-
Josep Bonaparte
Durant la guerra del francès, Josep Bonaparte va actuar com a enviat del seu germà Napoleó Bonaparte i va signar tractats amb Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. Va ser ambaixador a Roma el 1797 i va contribuir a la preparació del cop d'estat donat pel seu germà, el 9 de novembre de 1799.
Napoleó, va instal·lar al capdavant de la Corona espanyola a Josep Bonaparte. -
Ferran VII
Ferran VII, va ser un rei absolutista, no compartia el poder amb ningú com avui en dia que hi han partits polítics que prenen la majoria de les decisions, ell tenia tot el poder i no el compartia amb ningú més. Va exercir de monarca durant 19 anys, i en aquests 19 anys va derogar la Constitució de 1812 i va reinstaurar l'absolutisme. Ferran VII, de petit va tenir força problemes de salut que li van perdurar fins a l’adultesa, causant que amb freqüència tingués atacs de gota. -
Tractat de Fontainebleau
Carles IV, rei d’Espanya i el ministre Godoy van signar un pacte amb Napoleó, el tractat de Fontainebleau, en aquest pacte deixaven passar tropes franceses per Espanya per atacar Portugal, però Napoleó aprofita això per invadir Espanya i després Portugal. -
Guerra del Francès
Guerra del Francès o guerra d'Independència, entre Espanya i França de Napoleó Bonaparte.
En un primer moment Espanya va ser aliada de França, tenien un enemic comú que era Anglaterra
Carles IV, rei d’Espanya i el ministre Godoy van signar un pacte amb Napoleó, el tractat de Fontainebleau. -
Corts de Càdis
Entre el setembre del 1810 i el maig del 1814 tenen lloc les primeres Corts, que obren el període del constitucionalisme a Espanya a la Guerra del Francès entre el 1808 i el 1813. -
Constitució Cadis
L'any 1812, es va fer una constitució anomenada La Pepa, la qual era molt liberal, era tot el contrari a l'absolutisme, molts drets i llibertats, i és anomenada Constitució de Cadis, però no es va arribar a aplicar.
Una constitució és on hi ha les normes i lleis més bàsiques d'un estat. I una constitució molt liberal és la qual té amplis drets i llibertats, i hi ha separació de poders, judicial, legislatiu i executiu. -
Isabel II
Isabel II, va implantar el liberalisme, tot el contrari que el seu pare Ferran VII o el seu avi Carles IV, els dos reis absolutistes.
També va implantar la monarquia parlamentària, que tracta sobre que el rei comparteix el poder amb les corts o el parlament; tot i això, en aquell moment el rei tenia més poder. Gràcies al liberalisme i la monarquia parlamentària, hi havien més drets, més llibertat i més participació política per part de la població, tot i que no gaire. -
Guerres Carlines
Les guerres carlines van començar l'any 1833, més concretament quan Ferran VII va morir i van acabar l'any 1876.
Aquestes guerres van succeir entre els Isabelins, que tenien el suport dels liberals i el de la burgesia progressista i els Carlins que tenien el suport dels absolutistes, del país basc, navarra, part de Catalunya, el suport de camperols, baixa burgesia i el clergat, defensaven la llei particular dels territoris. -
Pragmàtica sanció
Ferran VII anul·la la llei sàlica, la qual tracta sobre que només pot regnar un home, això provoca una guerra entre els Isabelins i els Carlins, guerres anomenades Carlines, que van ser en total tres i van durar des de 1833 i 1876. -
Desamortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizàbal va ser un procés que va fer el govern de comercialització de terres que no es cultivaven propietat de l'Església catòlica, això va fer que l’estat obtingués diners, tot i això, van ser els burgesos els quals van comprar les terres. Tot això es va produir a finals del primer terç del segle XIX a Espanya, més concretament l'any 1836. -
Espartero
Espartero va ser un militar progressista, el que vol dir que estava a favor de les reformes, i va actuar amb conseqüència aplicant algunes reformes liberals.
Tenia molts títols, tots ells en recompensa pel que va fer al camp de batalla, sobretot a la primera guerra carlina, on la seva direcció de l'exèrcit isabelí va ser de vital importància per a la victòria. -
Práxedes Mateo Sagasta
Sagasta va presidir el govern durant el conflicte hispà-nord-americà de 1898, denominat a Espanya com guerra de Cuba.
líder del partit liberal, volien fer moltes reformes i ampliar els drets i les llibertats, per exemple la llibertat de premsa, religiosa, associació… Sufragi censatari però més ampli. Ells volien reduir el poder polític del rei. -
Alfons XII
Alfons XII, torna a Espanya l'any 1875, després de l’exili d’Isabel II i la família de borbons. En acabar l'última guerra carlista, Alfons XII comença a ser conegut com el pacificador perquè després de cinc dies d’arribar a Espanya, la seva primera decisió com a superior va ser anar cap al nord per a dirigir operacions militars contra els carlistes. La popularitat d'aquest monarca es deu a la bona propaganda governamental i al caràcter afable i espontani que exposava davant de la gent. -
Savoia
Savoia, va ser escollit com a rei d’Espanya l'any 1870, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa l'any 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. El que descriu el seu regnat, que va ser de no més de don anys, va ser la inestabilitat que estava patint el seu regne, ja fos per la guerra de Cuba que sucedía en aquest moment o la mort del seu ministre de guerra Joan Prim. -
Joan Prim
Prim va ser un militar i polític liberal espanyol que va arribar a ser president del Consell de Ministres. Va ser diputat l’any 1841, però pocs anys després va allunyar-se de la política. Va entrar a l'exèrcit per defensar el tron d'Isabel II des de la primera guerra carlista, en la qual va ascendir fins a coronel.
Després el govern progressista va nomenar Prim governador militar de Barcelona, amb l'encàrrec de reprimir el moviment revolucionari que perdurava a la ciutat l’any 1843. -
La Primera República
La primera república va durar nou mesos i va ser un intent d’estat descentralitzat. Savoia va decidir abdicar i això va obrir pas a la proclamació de la Primera República per acord entre els radicals, els quals tenien la majoria a les Corts, i els republicans.
El resultat de la votació va ser: 258 vots a favor i 32 en contra. -
Antonio Cánovas
Antonio Cánovas del Castillo fou el líder del partit conservador en l'època del Bipartidisme. A més va ser la persona més influent d’Espanya després del rei.
El seu partit, volien fer poques reformes, és a dir, que volien que la gent seguis tenint drets i llibertats limitats.
En aquell moment, va haver-hi un sufragi censatari, és a dir que molt poca gent podia votar, més concretament només podien votar entre el 3 i el 5% de la població. -
Guerra de Cuba
Espanya mantenia les colònies de filipines, Cuba i Puerto rico, Cuba era la principal, perquè produïa sucre. Els estats units va ajudar a Cuba i va declarar la guerra a Espanya. Espanya surt derrotada i va perdre les tres colònies, això va provocar un sentiment molt gran de frustració.