-
1000 BCE
Period 1000-753 a.c
Els pobles preromans
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Celtibers: Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
753 BCE
Romul
-
753 BCE
Origen de Roma
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
753 BCE
Monarquia 753-509 a.c
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
753 BCE
Fundacio de Roma
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot -
717 BCE
Numa Pompili
-
672 BCE
Tul·li Hostili
-
640 BCE
Ancus Marci
-
616 BCE
Tarquini I
-
578 BCE
Servi Tul·li
-
534 BCE
Tarquini II el Superb
-
509 BCE
753 BCE
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica -
509 BCE
Senat
Estava format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.
Ratificava les lleis aprovades pels comics, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d'actuació als magistrats. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
La Roma Republicana
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats Comicis Tribunats Comicis Centuriats -
500 BCE
Expansió a la república Itàlica 500-250 a.C
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
441 BCE
Societat: patricis , plebeus
Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics
Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat
Esclaus 🡪 No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. -
Period: 246 BCE to 146 BCE
Guerres Puniques
(Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 146 BCE to 14
Creació de l’Imperi Romà
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident -
123 BCE
LesiIlles Balears en temps romans
La conquesta romana. Enfrontament entre romans i cartaginesos Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen i es fan pirates.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. -
27 BCE
Octavi August , Emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).