Roma: de la Monarquia fins al Baix Imperi

Fundació de Roma

753 BCE

Hi ha dues maneres d'explicar la fundació de Roma:
-Mític: Ròmul i Rem, descendents d'Enees
-Històric: conjunt de tribus llatines al Palatí
S'ha establert com a data el 753 a.C., però és una data llegendària.
https://www.youtube.com/watch?v=-8lGCTFGEJs

L'antiga Roma

Period: 753 BCE to 305

Eix cronològic de la Monarquia fins al Baix Imperi romà.

Fi de la monarquia: Tarquini el Superb

509 BCE

Símbols monàrquics: fasces, cadira curul, toga picta, calçat vermell i diadema platejada.
L'últim dels set reis del període monàrquic romà, va ser Tarquini el Superb, un rei tirànic. Després del seu exili, es va instaurar la República.
Durant el seu regnat, es va produir la violació a Lucrècia, una dona patrícia, la qual va desencadenar el seu exili.

Inici de la República

509 BCE

Després de la caiguda de la monarquia començà l'etapa republicana. Els seus fonaments eren:
-Dos cònsols cada any
-Magistratures
-El senat
Els ciutadans romans es dividien en patricis i plebeus.

Expansió de Roma durant la República

Period: 509 BCE to 27 BCE

-Conquesta dels pobles itàlics: Guerres Samnites i de Tàrent
-Expansió pel Mediterrani: Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica

272 BCE

Són les lluites contra els cartaginesos pel control del Mediterrani.
La Primera Guerra Púnica té lloc a Sicília i a Hispània. Sobretot va ser una guerra naval, amb gran avantatge dels cartaginesos.
-Amílcar Barca i Àsdrubal

Segona Guerra Púnica

218 BCE

És la batalla més famosa; és l'expedició d'Anníbal creuant els Alps. Va provocar la derrota d'Anníbal a Zama el 202 a.C.
https://www.youtube.com/watch?v=-LlaH5aZMOo

Tercera Guerra Púnica

146 BCE

Va tenir lloc al continent africà i va comportar la destrucció total de la ciutat de Cartago.
-Publi Corneli Escipió Emilià

La fi de la República: primera guerra civil

88 BCE

Protagonitzada per Màrius i Sul·la, del partit popular i el senatorial. Després d'una guerra amb molts odis i assassinats, Sul·la va vèncer i es va nomenar dictador.
En morir Sul·la, hi hagué un període d'anarquia. Llavors es va crear el primer triumvirat: Pompeu, Cras i Juli Cèsar.

Revolta d'esclaus d'Espàrtac

73 BCE

-Als finals de la República romana, hi havia gran quantitat de conflictes interns. Un d'ells va ser la revolta dels esclaus contra l'exèrcit romà, dirigida per Espàrtac. Tot i guanyar bastants cops, Cras i Pompeu el van derrotar.
-D'aquest personatge famós se n'han fet moltes adaptacions cinematogràfiques.

Primer triumvirat i segona guerra civil

59 BCE

Després de l'anarquia a Roma, es van ajuntar tres generals famosos per formar govern (Pompeu, Cras i Cèsar). Però en morir Cras, Pompeu i Cèsar es van enfrontar en una guerra civil (49-45 a.C.). Cèsar va derrotar Pompeu a la batalla de Farsàlia i es va convertir en dictador de tot el territori romà.

Assassinat de Juli Cèsar

44 BCE

En veure que Juli Cèsar acumulava tant poder en ell sol, partidaris a la República van aliar-se per matar-lo.
El març del 44 a.C. el van assassinar davant una estàtua de Pompeu. Entre ells hi havia el seu afillat Brutus.

El segon triumvirat

43 BCE

Després de la mort de Cèsar, per ocupar el buit de poder, van crear un segon triumvirat amb Octavi, Marc Antoni i Lèpid.
Però després de la mort sobtada de Lèpid, els altres dos es van enfrontar pel poder. Va començar la tercera guerra civil.
Octavi tenia el suport del Senat i Marc Antoni, les tropes de Cleòpatra, amb qui estava enamorat

Inici de l'Imperi romà

29 BCE

Octavi va vèncer Marc Antoni a la batalla d'Acci.
L'any 29 a .C. Octavi August va entrar triomfador a Roma. Començava la nova era romana: l'Imperi amb Octavi com a emperador.

L'Alt Imperi

Period: 27 BCE to 284

Comprèn el període de màxima expansió romana, entre Octavi August i l'emperador Dioclesià. Va durar durant quatre dinasties d'emperadors.

August i la dinastia julioclàudia

14

Durant el regnat d'Octavi hi hagué la anomenada "pax augusta". Després de la seva mort l'any 14 d.C., va començar la dinastia julioclàudia. Aquesta es va formar per:
-Tiberi
-Calígula
-Claudi
-Neró

Incendi de Roma

64

Un fet molt famós en la història de l'Imperi romà, va ser l'incendi de Roma durant el regnat de Neró.
Hi hagués una grandíssim i devastador incendi a Roma, una nit, on es va destruir gran part de la ciutat. Llegendàriament, s'atribueix l'inici de l'incendi a l'emperador dèspota Neró.

Any dels quatre emperadors

69

Després del suïcidi forçat de Neró hi hagué un breu període de guerra civil. En un sol any es van succeir 4 emperadors: Galba, Marc Salvi Otó, Vitel·li i Vespasià. Aquest darrer va ser qui va estabilitzar l'Imperi i va establir la dinastia flàvia.

Dinastia flàvia i antonina

69

Entre l'any 69 i 192 d.C. es van succeir dues dinasties d'emperadors. En aquest període, Roma va aconseguir la màxima expansió territorial.
Dinastia flàvia: Vespasià, Tit i Domicià.
Dinastia antonina: els "cinc emperadors bons", Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli. La dinastia va acabar amb Luci Aureli Còmmode, tirà sanguinari que va ser assassinat el 192 d.C.

Erupció del Vesuvi

79

Durant el regnat de Tit, es va produir l'erupció del volcà Vesubi, que va devastar la zona de Nàpols. Va destruir i tapar les ciutats d'Herculà i Pompeia sota les seves cendres.

Decadència de l'Imperi: dinastia severiana

192

Del 192 al 235 d.C. hi hagués poc poder de part dels emperadors i l'Imperi tenia una gran crisi. Només van destacar alguns emperadors com Caracal·la o Alexandre Sever.

Anarquia militar i Dioclecià

235

Després de la mort d'Alexandre Sever, hi hagué un període d'anarquia militar, on els molts emperadors que hi va haver estaven controlats per l'exèrcit. Molts d'ells morien violentament.
No es va posar ordre fins l'any 284 d.C., que va arribar el poder Dioclecià.

El Baix Imperi: la tetrarquia

293

L'última etapa de la civilització romana és el Baix Imperi.
Dioclecià va instaurar una nova forma de govern, anomenada la tetrarquia. Consistia en dividir l'Imperi romà en dos: occident i orient. Dioclecià es va encarregar del d'Orient amb l'ajuda de Galeri (cèsar) i Maximià del d'Occident acompanyat de Constanci Clor.
Era un govern de quatre (tetrarquia).