-
Motí del te
El Motí del te va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis van llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units. -
Declaració d'independència dels Estats Units
És un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia, el 4 de juliol de 1776, que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes. Llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units. -
Batalla de York Town
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis, lord Cornwallis. -
Revolució Francesa
Va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. El regne de França estava sotmesa a l'Antic Règim. Era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.La monarquia absoluta era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos) -
Presa de la bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Monarquia constitucional
Va ser la primera etapa revolucionària de la Revolució Francesa (1791 - 1792). El qual el Regne de França va ser regit per un règim de monarquia constitucional en contrast amb la monarquia absoluta immediatament anterior i que va acabar oficialment amb l'Antic Règim. Succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari -
Primera república
Va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans. Aquest període es va caracteritzar per la caiguda i l'abolició de la monarquia francesa, l'establiment de la Convenció Nacional i el Regnat del Terror, la Reacció de Termidor i la fundació del Directori, i, finalment, la creació del Consolat i l'ascens de Napoleó al poder. -
La convenció
Va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública i legislatiu de l'Estat. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. Una de les seves primeres comeses va ser la redacció d'una Constitució que substituís la de 1791. -
Mort de Lluís XVI
Lluís XVI va ser rei de França i de Navarra. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la Convenció Nacional li va assignar el cognom Capet. -
El directori
El Directori fou el sistema de govern vigent , va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat. Els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur. Durant l'època del Directori, van produir-se els èxits militars de Napoleó, Kléber, Desaix, Masséna i Moreau. -
El consolat
El Consolat francès és el govern de la República Francesa. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Es van enfrontar els aliats Primer Imperi francès i Regne d'Espanya contra la Royal Navy al comandament del vicealmirall Horatio Nelson. -
Guerra del Francès
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques. També va tenir un important component de guerra civil a nivell espanyol entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre un complex rerefons de profunds canvis socials i polítics. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria).El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Batalla de Waterloo
Fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. Després del retorn al poder de Napoleó, diversos estats que s'oposaven formaren la Setena Coalició i començaren a mobilitzar exèrcits. Dos grans forces sota el comandament de Wellington i Blücher es reuniren prop a la frontera nord-oriental de França... -
Revolució liberal 1820
A Espanya Rafael del Riego va instaurar un règim liberal que va durar tres anys. Regne de les dues Sicílies i a
Sardenya les revoltes van ser sufocades per la Santa Aliança. A Grècia el 1829 va aconseguir la independència respecte l’Imperi Otomà. -
Revolució liberal 1830
Entre el 1829 i el 1835 es va produir la segona onada revolucionària de la burgesia amb el suport de les classes
populars.
França va enderrocar el rei absolutista Carles X i va instaurar una monarquia liberal amb Lluís Felip d’Orleans.
A Bèlgica , la revolta va culminar amb la independència dels Països Baixos, Polònia-Prússia-Suïssa-Itàlia. -
Revolució liberal 1848
Les revoltes del 1848 són conegudes com la primavera dels pobles ja que molts pobles s’alçaren contra l’absolutisme.
Les protestes de la burgesia i les demandes socials de les classes populars en van ser les causes.
França proclamà la II República.
Berlín -unitat d’Alemanya sota la corona del Rei de Prússia .
Alçaments nacionalistes a Hongria, Nord d’Itàlia..