-
La monarquía constitucional (Agost del 1789)
Va decretar l'abolició del feudalisme i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia els drets i les llibertats, així com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i els impostos. -
Monarquia constitucional (1789-1794)
A la primera etapa de la Revolució, la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. D'aquesta manera, l'Assemblea Nacional Constituent va abolir els pilars de l'Antic Règim. -
Constitució (1791)
Es va promulgar la constitució basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el dret de vet. Va establir el sufragi censatari, que donava el vot només als homes francesos. -
La república social (1792-1794)
La traïció del rei i la invasió militar van provocar la revolta de les classes populars. El 10 d'agost de 1792 es va produir
l'assalt al palau reial de les Tulleries, es va empresonar la família reial i es va proclamar la república. Amb això s'iniciava la fase radical de la Revolució. -
La convenció (1789-1799)
La convenció va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Acusats de traïció, van ser condemnats a mort i executats a la guillotina (1793). La mort del rei i la reina van provocar l'aliança de les monarquies europees, que van formar una coalició absolutista contra França, mentre que a l'interior del país van esclatar nombroses revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes protagonitzades pels antics privilegiats. -
La convenció Jacobina (1793-1794)
El juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van fer seves les demandes dels sectors populars, van aconseguir el poder i la Revolució va entrar en la seva fase més extrema. Es va promulgar una nova constitució. El terror i l'actuació dictatorial del govern van provocar l'oposició de bona part de la població i, el juliol de 1794, un cop d' Estat va posar fi al govern jacobí. Que van ser executats a la Gillortina. -
La Convenció Girondina (1792-1793)
La república va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculi -
Entre l'absolutisme i el liberalisme (1815-1848)
Entre el 1814 i el 1815, els vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta del can celler austríac Metternich, en el Congrés de Viena. El seu objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme a Europa. Després de reposar els monarques als seus trons, les quatre grans potències (Rús sia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remo delar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles. -
La restauració de l'absolutisme
A Viena també es van establir els principis ideològics de la Restauració: legitimitat dels monarques absoluts, negació de la so birania nacional, equilibri entre les grans potències mitjançant congressos periòdics i dret d'intervenció en països estrangers. Amb aquest objectiu es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques ab soluts davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. -
La revolució del 1830
El Congrés de Viena no va respectar els principis libe rals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles
europeus. D'aquesta manera, a partir del 1815, liberalisme i na cionalisme es van convertir en les dues forces d'oposi ció, que van impulsar les onades revolucionàries (1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració. El moviment es va iniciar a França, juliol del 1830, es va derrocar el monarca absolut Carles X, que havia entronitzat després de la mort de Lluís XVIII. -
La revolució del 1830
L'any 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que es tava sota el domini autocràtic de l'Imperi rus, però va ser reprimida durament per l'exèrcit tsarista. -
1848: La primavera dels pobles
La Revolució del 1848, coneguda com la "primave ra dels pobles", va significar el despertar de les naci ons que estaven sotmeses als grans imperis, on les demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de constituir nous governs liberals.
Al' Imperi austríac, la revolta va tenir un caràcter liberal a Viena, on la revolució va obligar el cance ller Metternich a dimitir. Però també fou un alça ment nacionalista a Hongria, Bohèmia, el nord
d'Itàlia i la Confederació Germànica. -
1848: La primavera dels pobles
A França, un alçament popular el 25 de febrer va proclamar la II República, que va adoptar una sèrie de mesures democràtiques: sufragi universal mascu lí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i reconeixement d'alguns drets per als treballadors.
Tot i que la majoria de les revolucions van ser su focades, les reformes democràtiques i moltes aspi racions nacionalistes es van consolidar a Europa a la segona meitat del segle XIX. -
1848: La primavera dels pobles?
A l'Europa del segle XIX, molts pobles vivien sota el domini d'un imperi (com ara l'austríac, el rus o el turc) o estaven fragmentats en diversos Estats (com, per exemple, Alemanya i Itàlia).
Per aquesta raó, el sorgiment del liberalisme va anar acompanyat, en molts territoris, de l'expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de na cions lliures enfront dels imperis absolutistes.